Sóc d’aquest tipus de persona que és incapaç de fer les coses en l’ordre que pertoca, que normalment comencen la casa per la teulada. Fet que encara és més evident quan parlem de lectures: la majoria de vegades, començo a llegir pel final. I no, no parlo de començar els llibres per les últimes pàgines, sinó de llegir obres d’un mateix autor —autores en aquest cas— pel sentit invers a com han estat escrites i publicades.«Les autores catalanes si cal matar, matem.»
Així vaig llegir primer el segon recull
d’assassines que va publicar Llibres del Delicte o les dues
novel·les de Margarida Aritzeta
protagonitzades per la Mina Fuster; o el llibre de Núria Cadenes, molt abans
d’haver llegit aquest recull que avui us comento.