«[...] el mal puede encontrarse en cualquier lugar, por pequeño y placentero que nos pueda parecer.»
Vaig tenir la immensa sort de
conèixer a Julio Cesar Cano
durant el festival de Cubelles Noir. No tenia el plaer de
saber ni d’ell ni de la seva obra i gràcies a la Montse Sanjuan, que me’l va presentar, vaig saludar a l’autor
he pogut llegir aquest llibre; el segon protagonitzat per l’inspector Bartlomé Montfor.
«Mañana si Dios y el diablo
quieren» sedueix al lector des de les primeres
pàgines. L’inici no pot ser més impactant: la descripció del mal olor que
produeix un cadàver i que s’escampa per tot l’edifici d’un cèntric carrer de Castelló.
Estructurada en trenta capítols, que
abasten els catorze dies d'investigació, relatats per un narrador en tercera persona, i
on l'autor intercala diverses escenes amb un narrador en primera persona en veu
d'una de les víctimes. Aquests patits fragments ajudaran al lector a entendre
el calvari que està vivint aquesta persona, podrem veure la foscor que
l'envolta, olorar els mateixos mals olors que ella, sentir la seva por... Un
dels grans encerts que Cano
té al llarg de tota la novel·la.