“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 30 de juny de 2016

ELS ENEMICS SILENCIOSOS


«El present és efímer, cada segon de present es converteix en passat i el futur està per escriure .»
«Els enemics silenciosos» va arribar al meu e-book amb el propòsit d’entretenir-me a les sales d’espera, havia de ser doncs una lectura que em dures una mica, ja que el llibre electrònic poques vegades el faig servir a casa. Però va haver-hi un error de càlcul per par meva i de qui me’l va regalar; La història em va atrapar de tals maneres que l’e-book ha sortit de la bossa més vegades del normal i la lectura no ha durat el que esperàvem.

La Nora i el seu company, el Pere Tauler, s’encarreguen d’investigar pel Centre d’Investigació Estratègica de Catalunya (CIEC), l’assassinat, en estranyes circumstancies, de la Dolores Rey una prostituta de luxe molt ben relacionada amb les altes esferes de la societat —església, exèrcit i política— així com amb l’alta burgesia.
La Nora és una detectiu amb una peculiar facultat: és capaç de transportar-se en el temps i viatjar al passat. Quan la Nora es trasllada al passat pot interactuar en l'escena a la qual es trasllada: pot preguntar, observar, escoltar, inclús agafar alguna cosa que altre... tot menys alterar els esdeveniments ni la història.

La Mireia Llinàs a través dels viatges en el temps de la Nora, ens va mostrant els canvis soferts per la societat barcelonesa. Ens passeja pels anys més foscos del franquisme, la duresa d’una post guerra, la repressió del poble per la dictadura, el temps (més proper) de les olimpíades... i no només ens ensenya el millor de cada època (ironia pura en el de millor) sinó que a més fa una crítica raonada de la societat que veiem en cada un dels viatges al passat.
Un treball fantàstic de documentació que es tradueix en unes descripcions acurades i treballades fins a l’últim detall — manera de vestir, pentinat, maquillatge, perfums, olors, marques concretes d'un medicament, de menjar i fins i tot de les armes— ens permeten moure’ns tranquil·lament per cada època a la qual viatgi la Nora.

Inspirant-se en un cas real, el de la prostituta Carmen Broto, l’autora crea una trama completament additiva que ens mantindrà atens a la lectura d’una novel·la que avança en dues realitats paral·leles: la del present on veiem com va avançant l’investigació i la vida quotidiana dels dos protagonistes; i el passat pel qual ens passejarem de la mà de la Nora, i on veiem els fets que vàrem acabar amb l’assassinat de la Dolores Rey, i una història d’amor impossible entre la Nora i l’Enric —personatge que coneix abans de començar l’investigació i al que anirà retrobant en els diferents escenaris d'aquesta.

Si una escena m’ha robat el cor, aquesta és la que comença el llibre: la incursió de la Nora a L’indiano, lloc on coneixerà i s’enamorarà de l’Enric una sala de ball situada a l'actual barri del Raval, a les hores anomenat Barri Chino, a les portes de la Guerra Civil — on viatge cada vegada que vol esbargir-se. La descripció del ball, un swing, que protagonitza la parella, és d’aquelles que quedaran a la meva memòria d’un molt de temps.

Escrita en primera persona, en la veu de Nora. Fent servir un estil directe, creant uns diàlegs àgils i versemblants; barrejant estils tan diferents com el de novel·la negre i la  històrica, amb certs tocs de novel·la fantàstica —sense caure en escenes inversemblants, per estar massa forçades — la Mireia Llinàs ens presenta una prosa diferent i molt recomanable.




3 comentaris :

  1. És diferent i potser no hi estem tant acostumats a la barreja que ens fa la Mireia, però això d'anar a resoldre casos pendents pot donar per molt, i com a l'autora li agrada investigar també, segur que tindrem molta Nora Prim.

    ResponElimina
  2. Hola, preciosa. M´alegro molt que el llibre t´agradés tant i sortís tants cops de la bossa per ser llegit. ;) I no cal dir res més: si a tu t´entusiasma, jo me l´apunto per a properes lectures. Un petó.

    ResponElimina
  3. La la vaig veure ressenyada a una altra banda, a ca la Jomateixa pot ser? Té punts interessants, però no sé si m'acabaré de decidir a llegir-la.

    ResponElimina