“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 31 d’octubre del 2016

NO ABANDONIS QUAN EL RASTRE ÉS CALENT

«I és que la mort no entén pas ni d’edat ni de tendresa, ja que és freda i imprevisible com la mar.»
En Xavier Álvarez ens presenta un thriller sòrdid sobre tràfic d’infants que  ens explica una història fictícia ubicada a Barcelona. És el debut literari de l’autor, que actualment és un mosso d’esquadra en actiu,  fet que es nota al llarg de tota la trama, en Xavier coneix a la perfecció la manera d’actuar dels mossos, i també la dels delinqüents.

«No abandonis quan el rastre és calent» és una novel·la coral, amb diferents trames narratives que a poc a poc s’aniran unint per acabar confluint en un mateix punt.  Els diferents personatges que anirem coneixent participen d’una trama plena de violència, amb segrestos, violacions, assassinats, que gira entorn de la prostitució i el tràfic de menors.

Plantejada cronològicament en el temps, la trama es situa entre els dies 20 i 24 de setembre, i  l’1 d’octubre del  2012 .  Dividida en cinc parts, —cada una pertany a un dels dies esmentats —, un pròleg i un epíleg. Cada dia sabrem que fan cada un dels protagonistes  de les diferents trames.

dilluns, 24 d’octubre del 2016

TEMPS DE LLUM


«La supressió del racionament i la inauguració de la fàbrica Seat a la Zona franca era el preludi d’un període de desenvolupament »
«Temps de Llum» és la radiografia d'una època, d'un país, una ciutat i sobretot d'una societat. De la mà de tres noietes recorrerem tres dècades de la nostra historia: la Julieta —la protagonista d' aquesta història— una noieta que deixa el poble per anar a Barcelona a servir; La Rosita, i la Coral, dues amigues, que els respectius pares tenen un comerç a l'Avinguda de la Llum de Barcelona, una pastisseria i una perfumeria respectivament.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

LA NIT DE LES CRIATURES


« Quant te domina la por, l’obediència és l’única possibilitat de supervivència .»
«La nit de les criatures» és una novel·la dura, contundent, un crit lacerant que et congela l’ànima. I és que és precisament de l’ànima del ésser humà del que ens parla Toni Morrison en aquesta novel·la de tot just dues-centes pàgines.
No és un llibre sensible de llàgrima fàcil, al contrari; l’autora ens mostra la dura realitat sense parafernàlies supèrflues; amb les paraules justes ens parla de temes tant dolorosos com complicats: de xenofòbia, d’infanteses tristes, d’abusos sexuals, de complicades relacions entre mares i filles. I ho fa valent-se d’una sèrie de personatges ferits, que trontollen per la vida a la recerca de qui els llepi les ferides.

dilluns, 10 d’octubre del 2016

996

«Tot el que no és terrorisme jihadista passa a un segon ordre.»
Tercer títol que en Josep Torrent publica a la col·lecció Crims.cat. Ve precedida de "La sang és més dolça que la mel" i "La noia que fa vint mesos que és a la presó". Lectures que encara tinc pendents, però que després d'haver llegit aquest últim títol de l'autor, passant a formar part de les meves properes lectures.

A la història no li falta de res: tenim un mort; diamants robats a un altre país d’Europa; tràfic de persones, de drogues i com no, de diamants; explicacions dels procediments que fan servir els diferents cossos de policia; premsa...
I també pinzellades de la vida del protagonista, en Damià Sorrell, que ja és la quarta novel·la de Josep Torrent que protagonitza. Encara que no haguem llegit les anteriors, com és el meu cas, podem seguir tranquil·lament la vida d’en Sorrell, l’autor dóna les suficients dades com perquè sapiguem com és el personatge.

dilluns, 3 d’octubre del 2016

ENTRE DOS FILLS

«Qui l’estimava se li va abraonar brandant l’espasa i li va travessar l’ànima d’un cap al altre. I la va deixar sagnant, apunt d’escolar-se. I tant mateix va sobreviure a l’envestida.»
«Entre dos fills» és una història colpidora, dura, d’aquelles que et fan plantejar que faries tu si et trobessis en la tessitura de la protagonista. I és que no és gens fàcil posar-se a la pell de la Blanca. Ella viu una d’aquelles situacions que penses que no poden passar mai, que no són reals, que són contra natura. Però succeeixen i tant que succeeixen i en aquesta novel·la i tenim el clar exemple. Perquè la duresa d’ «Entre dos fills» recau en gran part —els fets ja són prou macabres per si sols— en el fet de que està basat en un fet real.

Maria Vilanova i Vila-Abadal ens porta una història que a ella l’hi va explicar en primera persona la mare d’un antic alumne. I fen servir aquesta mateixa primera persona, és la pròpia autora qui ens explica com va conèixer la Blanca i com va sortir la idea d’escriure’n la història. Quant el que l’autora relata són els fets que van succeir, la mort d’en Ramon, el fill de la Blanca, passa a fer servir un narrador en tercera persona, encara que segueix sent ella qui ens parla. En aquests capítols se serveix d’una llibreta que en forma de diari anat escrivint la Blanca.