Feia temps que tenia pendent endinsar-me en la prosa d'aquesta autora, hi ha estat gràcies a aquesta traducció feta per labreu edicions que m'he decidit a fer-ho. He tardat massa, ara ho sé. I a la meva llista ja hi ha uns quants títols més, tots publicats per aquesta editorial.
Llegir a en Toni Hill ha estat sempre, per a mi, una aposta segura. He llegit tot el que ha publicat fins al moment i sempre amb el mateix resultat: enganxada a la lectura des de la primera a l'última pàgina. Aquest cop no ha estat pas diferent.
Buscant novel·les juvenils vaig topar-me amb el Premi Ramon Muntaner del 2019. La imatge de la portada em va cridar poderosament l'atenció i en llegir la breu sinopsi que hi havia a la web de l'editorial em vaig acabar de convèncer.
Com que sempre he estat del parer que els
llibres no caduquen i que tant és l'any que es van publicar, aquí hi ha una
mica de tot: llibres actuals i llibres que tenen un parell o tres d'anys o
inclús una mica més
🌹 El sol i les seves flors. Rupi Kaur. (Empuries)
🌹Kambirí. Lluís Prats.(Estrella Polar)
🌹El verano que mi madre tuvo los ojos verdes. Tatiana Tîbuleac (Impedimenta)
🌹Momoko y la gata. Mariko Koike (Lumen)
🌹El pes de la neu. Christian Guay-Poliquin (Periscopi)
🌹L'últim amor de la Baba Dúnia. Alina Bronsky (Les Hores)
🌹Amor i no. Alba Dalmau (Angle)
🌹El teu gust. Isabel Clara Simó (Bromera)
🌹Mar d'estiu. Rafel Nadal (Univers)
🌹Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà. (Anagrama)
És el segon llibre que llegeixo d'aquest autor japonès que em va captivar amb 'El tallador de canyes'. Vaig escollir aquest 'Petit plaer' de l'editorial Viena per una de les meves lectures del 'Març Asiàtic'
Havia vist la sèrie de televisió i això en frenava a llegir el llibre. Saber per endavant que m'hi trobaria encara ho feia més feixuc. Tot i les meves reticències fa mesos que el llibre era a casa i ara, gràcies a la participació en un club de lectura, m'he endinsat en les pàgines que Margaret Atwood va escriure.
Saber que el que tenia davant era un relat biogràfic, que els fets que ens relata van succeir-li a ella, a l'autora, en posava els pèls de punta abans de començar la lectura. Sabia que no seria una lectura plaent ni lleugera i que acabaria molt emprenyada amb la humanitat en general. No m'equivocava gaire.
