tag:blogger.com,1999:blog-45255198329142344022024-03-12T12:13:50.176+01:00La màgia dels llibresNúria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.comBlogger652125tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-88858314104336555922024-02-28T08:00:00.002+01:002024-02-28T08:00:00.138+01:00LECTURES DE FEBRER (2024)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQxzLKO-IOGkV-vkRS-oTDkrFtqMzMZgSNRdFdKfDvz-HvNyBid0yZQel9qtlUZLoZTodJdgIPMLRNMvtgQtnFRlTBqaBbMvE5_XZL0jbKwtK70RuzOwv5ei6zhY_HrKbe3ztTMP34gmZsM3PfP6bLbmyrLr94bsMxIqDQ-kOKIs1LXSJkSA5gsZ2HcEY/s1080/lectures%20febrer%202024%20face.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQxzLKO-IOGkV-vkRS-oTDkrFtqMzMZgSNRdFdKfDvz-HvNyBid0yZQel9qtlUZLoZTodJdgIPMLRNMvtgQtnFRlTBqaBbMvE5_XZL0jbKwtK70RuzOwv5ei6zhY_HrKbe3ztTMP34gmZsM3PfP6bLbmyrLr94bsMxIqDQ-kOKIs1LXSJkSA5gsZ2HcEY/w400-h400/lectures%20febrer%202024%20face.png" width="400" /></a></div><br />
I aquestes han estat les lectures del mes de febrer, on hi han dues relectures.<br /><br />
🩵 Rigor Mortis. Tura Soler. <br />
🩵 La por de la bestia. Anna Moner. <br />
🩵 La modista de Gràcia. Marc Font.<br>
🩵 El soterrani. Sandrine Collette.<br />
🩵 Agnes Grey. Anne Brönte.<br />
🩵 Ostatges. Nina Bouraoui. <br />
🩵 Dones sense nom. Silvestre Vilaplana.<br />Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-12713031160553574422024-01-30T12:30:00.000+01:002024-01-30T12:30:11.737+01:00LECTURES DE GENER (2024)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeiPRshqquYes9b2yLURJIvPnnrI3JjucaT5jjXM5p2fCLgfsVUsAeKpTh5ll06TUwNBYBUqseh0arpZD1JfTFvrttSmm-bFVIhTtg8Ib-dnCEbuMepEcnbAO9xhhGq5p2N1b59dK7iH7b3B65-g04TdUqECq4dwL3YO6D4JEHJgTkXRAlhM8abbiNxS8/s1080/lectures%20gener%202024%20face.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeiPRshqquYes9b2yLURJIvPnnrI3JjucaT5jjXM5p2fCLgfsVUsAeKpTh5ll06TUwNBYBUqseh0arpZD1JfTFvrttSmm-bFVIhTtg8Ib-dnCEbuMepEcnbAO9xhhGq5p2N1b59dK7iH7b3B65-g04TdUqECq4dwL3YO6D4JEHJgTkXRAlhM8abbiNxS8/w400-h400/lectures%20gener%202024%20face.png" width="400" /></a></div><br /><p></p><br>
Aquestes han estat les lectures que he realizat durant el mes de gener: <br><br>
📘 No sé qui soc de Sònia Guillén<br>
📘 Después de Stephen King<br>
📘 Pluja negra de Flavio Soriga <br>
📘 Els ponts de Masdison County de Robert James Waller<br>
📘 Àngels de la mort de Silvestre Vilaplana<br>
📘 L'accident d'Empar Fernández<br>
📘 Més enllà de la broma de Maite Carranza i Júlia Prats<br>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-26396293222457015052023-12-19T14:00:00.010+01:002023-12-19T14:00:00.146+01:00CARTES MARCADES<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/cartesmarcades.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Cartes marcades. Maribel Torres" border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/cartesmarcades.png" width="320" /></a></div><br /><p></p><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>na xarxa de tràfic de persones a escala mundial pot semblar massa per a una agència de detectius local, i encara més si els perseguits també poden convertir-se en perseguidors... Aquest és el tercer cas dels detectius Ariadna i Pau. <br /><br /><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">N</span>ormalment la parella de detectius, com ja ens ho demostrat en les dues anterior aventures, no dubta de ficar-se de ple en aquelles investigacions prou complicades i perilloses com per posar la seva vida en joc. En aquesta ocasió han d’esbrinar que ha passat amb la Marta Batet, cooperant d’una ONG que es dedica ajudar a les dones provinents de l’Est d’Europa que acaben sent explotades sexualment.<span><a name='more'></a></span><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>a Marta va desaparèixer a Turquia, fet que portarà a l’Ariadna a viatjar aquest país en busca de respostes. Les seves indagacions la portaran fins a altres països de l’Europa de l’est, tot seguint una xarxa de tràfic de dones. <br /><br /><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>es repercussions de seguir els passos a mafiosos georgians, furetejar a llocs on no son benvinguts posarà en perill en Pau i l’Ariadna fins a extrems insostenibles i amb pèrdues irreparables per a tots dos.<br /><br /><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">M</span>aribel Torres torna a posar sobre la taula la violència de gènere en totes les seves variants. Fa una crítica ferotge sobre l’esclavatge sexual i la prostitució i ens porta una novel·la molt ben documentada, molt ben trenada i que colpeja fort al lector.<br /></div>
<br />
Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-75775098777812159942023-12-14T16:30:00.042+01:002023-12-14T16:30:00.246+01:00OSCURO SILENCIO<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/oscuro.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Oscuro Silencio. Toni Molins" border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/oscuro.png" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">'<i><b>O</b></i></span><i><b>scuro silencio</b></i>' és la primera novel·la de Toni Molins i com bona primera obra té els seus pros i els seus contres. <br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>ns situen al càlid estiu del 2022 quan les temperatures extremes fa que el cabal de rius i embassaments estigui molt més baix del que seria recomanable. Aquest descens del nivell de l'aigua deixa al descobert tot allò que s'amaga al fons i que de normal l'aigua ens fa invisible.<span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> U</span>na de les 'coses' que quedaran al descobert serà un cadàver al marge del riu Llobregat. No és un cos qualsevol i molt aviat l'inspector <b><i>Pol Garrido</i></b> es veurà immers en la investigació de la desaparició d'algú molt proper al seu pare. No serà una investigació fàcil, en part per les implicacions personals en part per les situacions que desencadenarà i que posarà a en <b><i>Garrido</i></b> contra les cordes.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>acció transcorrerà al llarg del mes de juliol i la podrem seguir dia a dia, quasi hora a hora... Ens traslladarà de Barcelona a Italià i ens portarà a viure el dia a dia, no només d'en <b><i>Pol Garrido</i></b>, sinó també de la seva filla <b><i>Alba</i></b>, que sense voler-ho serà peça clau en el cas.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>favor diré que està ben escrita i amb un elenc de personatges força creïbles. Que té ritme i que aconsegueix que el lector es mantingui atent a les seves pàgines per poder esbrinar qui és el culpable.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>n contra..., potser és que ja he llegit massa novel·les policíaques, però no em va costar gaire esbrinar qui era el culpable de tot plegat. Hi ha hagut moments que se m'ha fet lenta (no avorrida, ni de bon tros) i que m'han sobrat algunes pàgines i un xic de drama en contraposició de faltar-me una mica més d'acció.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">T</span>ot i això, és una novel·la que es deixa llegir perfectament i que recomano per passar una bona estona lectora.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-76976151009206995822023-12-12T14:07:00.033+01:002023-12-12T14:07:00.326+01:00HO, HO, HO. U ALTRE HISTÒRIA DE NADAL<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/Hohoho.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="HO,HO,HO, Un altre història de Nadal. Alba Dalmau" border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/Hohoho.png" width="320" /></a></div><br /><p></p><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">C</span>omençar desembre llegint llibres amb temàtica nadalenca es començar a impregnar-me de l'esperit de les festes. Aquest cop vaig triar l'últim llibre d'una autora que m'ha robat el cor amb tot el que l'he llegit. <br /><p align="justify"><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> L'</span><b><u>Alba Dalmau</u></b> ens presenta un conte nadalenc que narra la vida d'un jove que busca fer les paus amb el seu passat i que acaba en una insòlita acadèmia de Pares Noel. La temàtica és nadalenca, i tant com sí!, però no abordada des de l'òptica que estem acostumats. No hi trobem els típics tòpics d'aquestes dates, ni l'embafador ensucrament d'aquest tipus d'històries.<span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>n <b><i>Lluc</i></b> és un nen de classe humil a qui una tragèdia li marca la vida. Des d'aquella fatídica tarda al parc, la vida d'en Lluc es converteix en una fugida endavant. Donant tombs per la vida i la geografia catalana i europea. Fins que un bon dia, per atzar, es troba en una acadèmia que formen Pares Noel.<br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>ls capítols protagonitzats per en Lluc s'alternen amb altres que son part d'un dossier sobre el Pare Noel i Nadal.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>l rere fons de tota la trama és poder fer les paus amb el passat, perdonar-se a un mateix i <b><u>Dalmau</u></b> ho fa amb un estil àgil, directe i un cert to un humorístic amb el qual es guanya al lector i fa que aquest empatitzi amb el Lluc i les seves 'desgracies', que entengui aquest fer erràtic que el porta d'un cantó a un altre fins a trobar el que sembla ser ‘el seu lloc'<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-9851248067027522482023-11-30T07:00:00.001+01:002023-11-30T07:00:00.170+01:00EL MIEDO EN EL CUERPO<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/miedo.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El miedo en el cuerpo. Empar Fernández" border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/miedo.png" width="320" /></a></div><br /><p></p><p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">S</span>egona novel·la protagonitzada per Mauricio Tedesco, inspector dels Mossos d'esquadra, a qui vàrem conèixer a 'Será nuestro secreto'. <br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">D</span>aniel Marín Torres és un nen, només té set anys. El més important per a ell són les rutines establertes i la seva pilota vermella i negra. Lucía, la seva mare l'arrossega per tota la ciutat amb la promesa que aviat podrà jugar amb la seva pilota, han d'anar prop de la plaça dels àngels a fer l'enèsima prova d'un vestit a una de les clientes més perepunyetes que té. Mentre esperen que la senyora arribi a casa, s'instal·len a la plaça perquè Daniel pugui jugar a pilota i Lucia descansar una mica.<span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>l joc del nen és repetitiu, tirar la pilota contra una paret a intervals precisos com si fos un metrònom marcant el ritme. Bum...bum...bum... Daniel és feliç amb aquesta monotonia, amb aquesta rutina. La seva vida és plena de rutines. Lucia sap que mentre senti repicarla pilota tot està en ordre, per això quan deixa de sentir-la el seu món s'esfondra. Daniel no és on hauria de ser. Daniel ha desaparegut i l'angoixa de la seva mare es multiplica per mil. Ell no és un nen com els altres, no sap dir on viu, de fet pot ser que ni tan sols ho sàpiga; no sap ni pot comunicar-se, Daniel té TEA.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">T</span>ant els pares com la policia són conscients que, aquest cop més que mai, el temps els hi juga en contra, han de trobar a Daniel com més aviat millor. Els perills que assetgen a Daniel són molts: màfies, segrestos exprés... I ell no té armes per poder defensar-se de cap d'ells.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>Empar ens crea un estat d'angoixa semblant al que sent Lucia i la resta de personatges, especialment el nen, que no entén res de res, que no sap que passa.<br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>autora ens posa en la disjuntiva de pensar que faríem nosaltres en segons quines situacions i circumstàncies... quines decisions prendríem?<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>na novel·la angoixant que ens farà patir en cada pàgina, en cada pas... I que dies després d'haver-la acabat encara ens tindrà atrapats en les seves pàgines.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-26840498382549764192023-11-21T07:00:00.040+01:002023-11-21T07:00:00.148+01:00ELS FILS DEL MAR<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/fils.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Els fils del mar. Inés Macpherson" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/fils.png" width="640" /></a></div><br /><br /></div><br /><p></p><p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">R</span>econec que sortir de la meva zona de confort em costa horrors, que hi ha gèneres com la ciència-ficció o el fantàstic (que no pas la fantasia) que em consten horrors i quasi sempre els defujo. Sort que aquest cop vaig fer cas de les recomanacions i vaig deixar les meves inseguretats lectores de banda.<span></span></p><a name='more'></a><b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">'E</span>ls fils del mar'</i></b> ha superat totes les meves expectatives. És cert que és una història que podem emmarcar dins del gènere fantàstic, però també és una novella fosca, que negreja d'allò més.<br /><br />
<b><u><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">I</span>nés Macpherson</u></b> ens porta una història on les dones i la mar són les grans protagonistes.<br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>n una societat patriarcal, plena de normes que les dones han de complir sense plantejar-se ni qui les ha dictat ni d'on dimonis surten, un grup de noies es revela i intenta sortir de l'encotillament de les normes opressores.<br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>lles tenen prohibit acostar-se a la mar, privilegi dels homes. Si ho fan són durament castigades i lligades al seu llit durant la nit. Les dones son terra. Moltes d'elles són torturades, amb una violència extrema i amb la complicitat de les seves mares, per haver transgredit aquestes normes.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>autora ens planteja: val la pena trencar els límits i no acceptar tot allò que se'ns dona per fet, que sembla que sigui dogma de fe? Les joves protagonistes d'aquesta història creuen que sí, que és bo sortir-se de la norma, explorar tots aquells camins que tenen prohibits i lluitar per la seva acceptació.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>na novel·la on la sexualitat i la sensualitat conviuen amb l'extrema violència. On les noies lluiten per l'acceptació de les seves diferències, del seu cos que es rebel·la contra una societat que l'únic que vol és sotmetre-les.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>na història que per moments posa els pèls de punta pel que significa, plena de simbolismes i on la tendresa entre aquestes noies/dones és pura poesia.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-62931115692327973682023-11-14T07:00:00.039+01:002023-11-14T07:00:00.137+01:00SALA DE ESPERA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/sala.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Sla de espera. Ivan de Cristobal" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/sala.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">'S</span>ala de espera'</i></b> entrellaça la vida de la <b><i>Mariona</i></b> i la <b><i>Lucia</i></b>. Totes dues estan en una sala d'espera i quan el rellotge marqui les onze el seu destí canviarà per sempre. <span></span></p><a name='more'></a><b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">M</span>ariona</i></b>, estudiant de medicina i resident de primer curs, espera el veredicte d'un jurat que ha de decidir que preval si la fe en una religió o la ciència que salva la vida de nadons i de les seves mares. Ella és la principal acusada per haver decidit salvar una vida fent una transfusió de sang a una pacient <b><i>Testigo de Jehovà</i></b>.<br /><br />
<b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>ucia</i></b> una emprenedora de mitjana edat, que està de tornada de moltes, masses, coses, a punt de perdre absolutament tot per culpa d'una decisió presa amb el cor i no amb el cap, espera que una entrevista de feina sigui la seva salvació.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>l llarg de tota la novel·la, <b><u>Ivan de Cristobal</u></b> ens va desgranant la vida d'aquestes dues dones: el seu passat, el seu pressent i l'incert futur que les espera. Totes dues són víctimes de les seves decisions: aquelles que van prendre sense mesurar gairebé les conseqüències, sense preveure que podrien capgirar la seva vida com un mitjó.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>autor percep l'angoixa i la desesperació de les dues dones, empatitza amb elles, les percep com les víctimes d'un sistema catastròfic que no sempre està del costat de la raó o dels més dèbils, ans al contrari i pateix amb elles.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>mb un llenguatge acurat, directe i amb una ironia molt fina, l'autor ens posa davant un thriller psicològic que es planteja un dilema ètic: que faries tu si la vida d'un nounat depengués d'una transfusió de sang no autoritzada?<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">'S</span>ala d'espera' és una història de superació, de creixement personal que ens regala un final apoteòsic. Una primera novel·la magistral, un autor a tenir en compte.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-67359637415878724772023-11-07T07:00:00.037+01:002023-11-07T07:00:00.176+01:00CODI 60 A LA PASÍFAE<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/codi.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Codi 60 a la Pasífae. Maria Rosa Nogué" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/codi.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> E</span>l codi 60 és una alerta usada per la policia per homicidi, i la <b><i>Pasífae</i></b> és una escultura situada a l'espigó de la platja de Ribes Roges de <b><i>Vilanova i la Geltrú</i></b>, que reprodueix el mite grec de l'esposa del rei Minos, víctima d'un càstig dels déus que li fa viure una passió irrefrenable per un toro. <span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">T</span>robar el cadàver d'una dona dins de l'escultura de la <b><i>Pasífae</i></b> és el tret de sortida de la investigació que duran a terme els mossos d'esquadra. La troballa coincideix amb l'inici de les vacances del sotsinspector <b><i>Pau Raventós</i></b> i serà la inspectora <b><i>Joana Valls</i></b> qui porti la investigació, juntament amb la intendenta <b>Laura Casamitjana.</b><br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Q</span>ue la dona morta sigui la filla de <b><i>Valeri Palau</i></b>, complica una mica més les coses. <b><i>Palau</i></b> es troba a Quatar, fugat de la justícia, després que es descobrís que el seu negoci encobria una xarxa de prostitució i que a més ell es dedicava al narcotràfic, convertint-se en una pedra a la sabata del sotsinspector <b><i>Raventós.</i></b><br /><br />
<b><u><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">N</span>ogué</u></b> ens fa transitar per la trama principal i per un seguit de subtrames, que va entrellaçant de manera admirable, on toca temes tan punyents i actuals com la prostitució, el narcotràfic, la pornografia il·legal, els pocs escrúpols que tenen certes persones per apropiar-se de la feina d'un altre o la corrupció d'alts càrrecs de la policia...<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">V</span>oldria destacar el sobrenom d'alguns dels personatges secundaris, èpics!<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>na novel·la negra molt ben trenada, escrita amb un llenguatge clar, entenedor, uns diàlegs àgils que et fan entrar en la trama.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-71999953582531383722023-10-31T07:00:00.015+01:002023-10-31T07:00:00.156+01:00NINGÚ ENS VA DIR QUE SERIA FÀCIL<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/ningu.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Ningú ens va dir que seria fàcil. Ester Invernon" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/ningu.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> V</span>aig conèixer a l'<b><u>Ester</u></b> amb les seves dues anteriors novel·les <b><i>'Un estiu per estimar'</i></b> i <b><i>'I la vida va d'això</i></b>', lectures que em van agradar força per la seva senzillesa, l'estil directe i les històries humanes que ens presentava. <span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>ra ens presenta <b><i>'Ningú ens va dir que seria fàcil'</i></b> una novel·la que ens torna a parlar de les relacions humanes, d'amistat, de família, de parella. Una història coral que protagonitzen tres amigues: La <b><i>Lisa</i></b>, la <b><i>Sara</i></b> i l'<b><i>Eva</i></b>.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> L'</span><b><u>Ester</u></b> ens fa un retrat exhaustiu de cada una de les tres amigues: com són, com pensen, que els agrada i que odien... Tres dones que es coneixen des de menudes, a classe de ballet, i que en l'edat adulta, tot i les seves grans diferències, continuen unides per una sòlida amistat. Totes tres s'esforcen per compartir moments i no perdre's la pista durant gaire temps, però, com bé ens avança el títol, ningú els va dir que fos fàcil.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> E</span>structura en capítols curts protagonitzats per les tres amigues, la trama avança deixant-nos conèixer els punts febles de cada una d'elles i tractant temes tan coneguts i universals com són: les infidelitats, les complicacions de la vida en parella, els problemes de feina, la problemàtica dels fills o les mentides que sempre acaben sortint a la llum... per no parlar de l'assetjament a què és sotmesa una de les tres amigues o com amaga la seva veritable identitat sexual un dels personatges...<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> T</span>ot i que tot el que he dit anteriorment ens podria donar a entendre que estem davant d'una història de dones adreçada a un públic femení, no és cert. Estem davant una història de persones que s'han d'enfrontar a la vida adulta i superen tots els problemes que els hi presenta tan bé som saben o poden.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> U</span>na història entretinguda, que ens farà passar una molt bona estona lectora<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-3146313902099902592023-10-24T07:00:00.019+02:002023-10-24T07:00:00.148+02:00EL CARRER DEL XIPRER<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/xiprer.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El carrer del xiprer. Ivan Ledesma" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/xiprer.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> N</span>o coneixia a <b><u>Ivan Ledesma</u></b>, ni havia llegit res d'ell. Per sort a la Setmana del llibre en català em vaig acostar a la parada d'<b>Obrador editorial</b> i allà estava aquesta petita meravella (petita per la seva brevetat, només cent cinquanta pàgines). <br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> M</span>entre preparava aquesta ressenya m'he assabentat que és la primera novel·la de gènere negre que ha escrit. Només puc que felicitar-lo, per ser la primera ha escrit una trama completament inusual, diferent i fantàstica.<span></span></p><a name='more'></a><b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">'C</span>ertament, no se sap mai qui viu a casa del veí...'</i></b> Aquesta frase que trobem a la contraportada, l'última d'una breu sinopsi, amaga una gran veritat i tot un món: el món que habita al <i><b>carrer del Xiprer.</b></i><br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> L'</span>arc temporal és quasi tan breu com la novel·la: tres dies, d'un divendres a un diumenge. Tres dies durant els quals l'<b><i>inspector Barto</i></b> parlarà amb els veïns del <b><i>Carrer del Xiprer</i></b> per tal d'acabar d'entendre i poder tancar el cas del <b><i>Llenç</i></b>, un assassí en sèrie.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> U</span>ns diàlegs enginyosos que es donen les claus per anar coneixent als veïns del <b><i>carrer del Xiprer</i></b> i a l'inspector <b><i>Barto</i></b>, que tot i està davant d'una novel·la coral, es perfila com el personatge destacat. <b><i>Barto </i></b>és obsessiu, distant i molt observador (i alguna cosa més, però per esbrinar-la haureu de llegir el llibre).<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> O</span>rganitzada en capítols molt curts i ens endinsen en un seguit d'històries, la dels veïns del c<b><i>arrer del Xiprer</i></b>, que aniran conformant les peces que formen l'entramat de la trama.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> U</span>na prosa neta, sense estridències, clara, polida i molt concisa —no hi sobra res, però tampoc trobarem a faltar res de res— fan que sigui una lectura additiva que engoleixes sense donar-te compte. Quan arribes al final la sorpresa és majúscula i tot que l'autor ens ha donat algunes pistes, no arribes a discernir l'abast de la tragèdia fins que t'hi trobes immers.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> I</span> és que en només 150 pàgines <b><u>Ivan Ledesma</u></b> fa una història negríssima i esfereïdora que et deixa amb ganes de més.<br /><br /><p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-86099989402895097262023-10-17T07:00:00.020+02:002023-10-17T07:00:00.134+02:00EL CONFIDENT<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/confident.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El confident. Xavier Álvarez Llaberia" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/confident.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> E</span>ls fets que presenta estan basats en una sèrie de fets reals, tot i que l'autor remarca que estem davant una ficció, el rere fons de tot plegat no deixa de ser força real tal com ens explica en la solapa posterior del llibre: <i>'una guerra pel control del territori i el narcotràfic a Barcelona entre diferents grups criminals, durant els anys 2016 i 2017, va portar la sang als carrers i va omplir de titular la premsa del moment[...]'</i> Per situar-nos millor en els fets que en aquesta solapa ens avança, l'autor col·loca una sèrie de píndoles extretes de la premsa del moment. <span></span></p><a name='more'></a><b><u><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">X</span>avier Álvarez</u></b> ens porta una novel·la coral amb un seguit de personatges que tenen en comú un passat dolorós i el rancor que en ells ha niat al llarg del temps. Podien decidir entre continuar amb la seva vida o passar comptes amb els causants del dolor, i opten per passar comptes...<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>l paper de sicaris extremadament violents, amb unes escenes dures de pair —l'autor no estalvia la cruesa dels fets, no la rebaixa, ens les presenta amb tota la duresa que el moment i la trama requereixen, fet que com a lectora agraeixo enormement— i que fan que deixes la lectura durant uns segons... només uns segons, perquè tot i el mal cos que et deixa vols, necessites continuar endavant.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">N</span>o exempta d'una gran dosi de crítica social: violència de gènere, pederàstia, drogues..., la novel·la ens fa pivotar d'un personatge a l'altre com un trencaclosques al qual sempre manca una peça: la del sicari que va originar tot el dolor i a qui ningú ha pogut donar caça.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>nes peces que aniran encaixant a poc a poc, i que al final ens porten una trama rodona, amb un seguit de personatges, alguns dels quals t'arriben a tocar la fibra sensible i empatitzes amb ells; cert que els seus actes són reprovables, però et fa pensar que hauries fet tu en les seves circumstàncies i la resposta no és gens fàcil ni, de vegades, políticament correcte.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>n final que a mi personalment em va crear un nus a l'estómac, no l'esperava tot i ser tristament lògic... I un epíleg que em va arrancar un ampli somriure. En definitiva una novel·la que m’ha atrapat i que m’ha fet gaudir i patir a parts iguals.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-79084139453435917352023-10-10T07:00:00.021+02:002023-10-10T07:00:00.152+02:00LES PEDRES ESCRITES<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/pedres.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Les pedres escrites. Cristina Malagelada" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/pedres.png" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> Q</span>uan la <b><i>Chaima</i></b>, periodista al <i>Sentinella</i>, rep, a través d'un informant anònim, informació sobre un cas de corrupció urbanística i mediambiental a l'illa de <b><i>Fuerteventura</i></b> ho posa en mans d'en <b><i>Daniel</i></b>, un amic enginyer. En morir en <b><i>Daniel</i></b> en estranyes circumstàncies la <b><i>Chaima</i></b> investigarà la seva mort, fet que, juntament amb la <b><i>Xisca</i></b>, la portarà a viatjar fins a l'illa de l'arxipèlag canari on començaran a aparèixer un seguit de cadàvers amb els peus amputats.<span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>autora, per crear la seva ficció literària, parteix d'un fet real: el projecte de <b>Chillida</b> per transformar la muntanya del <b>Tindaya</b> en una obra d'art natural. En aquest cas el projecte de l'escultor cau en males mans i ja tenim servida la corrupció que abans esmentava.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>es dues periodistes, dos personatges que roben el cor al lector, especialment la <b><i>Chaima</i></b>, hauran d'enfrontar-se a una guerra d'interessos entre els polítics corruptes, els ecologistes que volen salvaguardar la muntanya del <b>Tindaya</b> i a sicaris a les ordres del millor postor.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">T</span>ot i la foscor de la història, no exempta de crítica social —racisme, auge de l'extrema dreta i tot el mal que això comporta, corrupció a tots els nivells: polític, judicial, empresarial i policial..., mitjans de comunicació...— <b><u>Malagelada</u></b> continua fidel a l'estil que ja vaig descobrir en la seva anterior novel·la i que tant em va agradar: una prosa vertiginosa que sacseja i remou al lector amb els fets i les situacions que descriu i unes pàgines esquitxades d'unes notes d'humor, negre, que fan menys feixuga la lectura de les parts més escabroses. I uns personatges femenins que roben el cor.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-24371699987726949822023-10-03T07:00:00.022+02:002023-10-03T07:00:00.144+02:00EL ÚLTIMO VERDUGO<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/verdugo.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="l último verdugo. Toni Hill" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/verdugo.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> C</span>rec que he llegit tot el que <b><u><a href="https://magiadellibres.blogspot.com/search/label/Toni%20Hill" target="_blank">Toni Hill</a></u></b> ha publicat. Des que el vaig conèixer amb <b><i>'El verano de los juguetes muertos'</i></b> la seva prosa en va enamorar, cada llibre que treu m'agrada més que l'anterior i és que en Toni creix com a autor en cada una de les seves obres.<span></span><a name='more'></a><span></span><br><br>
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>quest cop ens posa davant un thriller molt fosc i truculent. Ens situa a la Barcelona actual, el 2021, quan encara es noten els estralls de la pandèmia. Un assassí en sèrie està actuant impunement a la ciutat, ajusticiant les seves víctimes amb una eina de la qual tots hem sentit a parlar: el garrot vil, considerat la màquina de matar més cruel mai construïda i que a Espanya es va fer servir fins al 1978 per posar fi a la vida dels condemnats a mort. Les víctimes porten una nota 'Algú ho havia de fer'. Els mossos d'esquadra amb <b><i>David Jarque</i></b> al capdavant porten la investigació, ajudats per una Criminòloga,<b><i> Lena Mayoral.</i></b><br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span><b><i> 'El último verdugo'</i></b> <b><u>Hill</u></b> crea un seguit de personatges i relacions que la converteixen en una obra coral on no hi ha un clar protagonista. Cert que la trama principal és la investigació d'aquestes terrorífiques morts, però un seguit d'històries pivoten al seu voltant, cada una d'elles amb uns protagonistes ben marcats i definits.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>a novel·la consta de quatre parts titulades hivern, primavera, estiu i tardor respectivament. Cadascuna comença amb una introducció en cursiva que ens posa a la ment de l'assassí: una persona amb un passat marcat pels abusos soferts per aquells que se suposa havien de protegir-lo i cuidar-lo.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>mb un final quasi d'infart que va tancant totes les històries que l'autor ens ha anat obrint, que amb un gir inesperat posa un punt final magistral a una obra rodona: ben tramada, escrita amb la prosa àgil i directa a la qual l'autor ens té acostumats i amb uns personatges perfectament perfilats i creïbles.<p></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"><br /><br />
</p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-62002820618890830702023-09-26T07:00:00.028+02:002023-09-26T07:00:00.148+02:00EL DIABLO ME VISITA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/diablo.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El diablo me visita. Susana Hérnandez" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/diablo.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p><p>
</p><p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> R</span>econec que fins ara no havia llegit cap de les sis obres anteriors protagonitzades per la detectiva <b><i>Sonia Ruiz</i></b>, el personatge creat per<b><u> Lorenzo Silva</u></b> i <b><u>Noemi Trujillo</u></b>. La idea era que altres autors anessin escrivim diferents històries amb la mateixa protagonista. Va continuar la sèrie el meu admirat <b><u>Andreu Martin</u></b> i després han continuat sis autors més. La penúltima història, 'El diabló me visita' la va escriure <b><u>Susana Hernández.</u></b> <span></span></p><a name='more'></a><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">M'</span>he enamorat de la <b><i>Sonia Ruiz</i></b> i la seva manera de ser. Crec que és el moment de conèixer més a fons aquest personatge que ha estat creat com una mena de puzle, on cada autor ha deixat la seva empremta i fent-la creixa, respectant sempre tot allò que els seus predecessors han anat aportant.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>quest cop trobem a una <b><i>Sonia</i></b> en les seves hores més baixes després d'un cas que no va anar com ella esperava. Tancada a casa i sense contestar els missatges dels seus amics, la <b><i>Sonia</i></b> no reacciona fins que rep un missatge per la <i>dark web</i>, on un client li demana ajut per trobar a la seva dona i la seva filla.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>autora ens farà viatjar a diferents punts de la geografia espanyola per tal de seguir les passes de la detectiva. Un cas que s'anirà complicant i capgirant cada dos per tres i que ens enfrontarà a temes tan foscos, i malauradament actuals, com són l<i>a prostitució, el blanqueig de capitals, el segrest i el tràfic de dones...</i><br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>a novel·la m'ha durat encara no tres hores... I és que la <b><u>Susana</u></b> ho ha tornat a fer. De nou aconseguit que perdi el món de vista, que no pugui apartar els ulls de les pàgines del llibre, que digui "només un capítol més, que són curtets", que camini pel passadís amb els ulls enganxats a la lectura, que la gossa em porti el seu plat vuit als peus reclamant la meva atenció, que els gats donin cops de cap a la novel·la perquè ja fa massa estona que no els hi faig cas... que vulgui arribar al final per saber el desenllaç. <br /><br />
<p></p><p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-70795258253759035002023-09-19T07:00:00.025+02:002023-09-25T16:47:27.531+02:00ENCARA MATEN ELS CAVALLS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/cavalls.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Encara maten els cavalls. Anna Maria Villalonga" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/cavalls.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> E</span>n la seva darrera novel·la, <b><u>Anna Maria Villalonga,</u></b> ens porta una distopia que situa a les acaballes del segle XXI. Un homenatge a la novel·la d'<b><u>Horace McCoy</u></b>, <b><i>'Oi que maten els cavalls?'</i></b>, portada al cinema amb el títol<b><i> 'Danzad malditos, danzad'</i></b>. <span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>l món ha patit tres pandèmies i es troba en una situació límit, culpa de l'ésser humà i les seves males gestions i decisions. La reconstrucció d'aquest món deixa al marge de la societat als descendents de les classes més desfavorides, <i>'els no-ningú'</i>. L'<b><i>Aura</i></b> i en <i>Víctor,</i> dos dels integrants d'aquest col·lectiu, viuen al carrer i lluiten per sobreviure cada dia. La situació en què es troben els portarà a viure al límit de les seves forces per tal de poder sobreviure, tenir un plat a taula i un sostre que els protegeixi del fred imperant a l'exterior. <br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span> través de la veu dels dos protagonistes i la d'un narrador en tercera persona, que s'aniran alternant en les sis parts del llibre per mostrar-nos els seus pensaments, anhels i la manera com s'enfronten a la vida que els ha tocat viure. <br /><br />
<b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>ura</i></b> i <b><i>Víctor</i></b>, inseparables des del mateix moment que es coneixen fent cua per aconseguir un plat de menjar, són dos personatges que, tot i tenir pensaments antagònics —ella s'aferra a la vida i lluita per millorar, malgrat la seva precària, per dir-ho suaument, situació; ell pensa que la mort és el camí cap a la llibertat— no deixen de ser dues ànimes bessones que uneixen forces per tal de fer més suportable la seva precària existència. <br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>na distopia creïble que et fa pensar en com ha de canviar la humanitat si no es vol veure abocada a un món com el que <b><u>Villalonga</u></b> ens mostra. On, tot i la duresa del món que ens presenta, dels fets que ens explica (per moments m'ha recordat la sèrie coreana <i>'El joc del calamar'</i>...) hi ha un punt d'esperança i de llum i un deix poètic que ens acompanya al llarg de tota la trama. <br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-78647766234930311362023-09-12T07:00:00.019+02:002023-09-25T16:46:58.297+02:00A LA SOMBRA DEL INFIERNO<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/sombra.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="A la sombra del infierno. Empar Fernández" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/sombra.png" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> L</span>legir a l'<b><u>Empar Fernández</u></b> és, per a mi, una aposta segura. L'he llegit novel·les negres, de caràcter històric, escrites a quatre mans, juvenils... i sempre el resultat ha estat el mateix: una bona lectura que m'ha fet xalar de valent.<span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>quest cop no ha estat diferent. Sense ser una novel·la negra, ni de lluny, la foscor més absoluta plana per les seves pàgines. L'<b><u>Empar</u></b> ens trasllada a la dècada dels cinquanta, quan Catalunya era el destí d'immigrants de molts punts de l'estat espanyol. Tots ells arribaven buscant un treball digne que els permetés tenir una vida millor.
Un d'aquests joves és en <b>Tomás Bermejo</b>.<br /><br />
<p></p><p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>a fortuna i la bona sort decideixen no ser aliades d'en <b><i>Tomás</i></b>, qui poc després d'aconseguir un pis i una feina estable, perd a la seva dona, <b><i>Nati</i></b>, tres dies després de donar a llum al seu primer fill. Trobant-se absolutament sol, lluny del poble i la família, la desesperació s'apodera d'ell i no veu altra solució que deixar el seu fill en un seminari, per tal que cuidin d'ell i poder tornar a buscar-lo quan les coses li vagin millor. El destí del menut és el seminari d'Alella on <b><i>Dolores</i></b>, una de les cuineres, decideix criar-lo com si fos el seu propi fill. Quan, anys després la situació de <b><i>Tomás</i></b> millora i decideix tornar a buscar-lo... Res és com ell esperava.<br />
</p><p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">T</span>ot i deixar-lo en un lloc aparentment segur, on no ha de faltar-li de res, la realitat del petit <b><i>Manuel</i></b>, així el bateja <b><i>Dolores</i></b>, no és un camí de roses i ha de fer front al menyspreu dels seus companys i d'alguns dels religiosos que hi ha al convent.<br /><br />
</p><p align="justify"><u><b><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>mpar Fernández</b></u> fa un retrat molt realista de la Catalunya de mitjan segle passat. L'autora ens presenta una història fictícia, fosca, dolorosa i punyent, que segurament es donava en molts llocs de la geografia del nostre país: gent sense recursos que acudeix a qui creu és la millor solució per tal de demanar ajuda; els inferns que eren els seminaris i els internats catòlics per molts dels joves que hi anaven a parar.. Però també la gent de bon cor, capaç d'ajudar als altres sense demanar res a canvi...<br /><br />
</p><p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>na novel·la que colpeix pels fets que explica, que et fa tenir un nus a l'estómac mentre la llegeixes, que et fa estimar a uns personatges i odiar a uns altres amb totes les teves forces. Una lectura que fa pensar i que t'acompanya dies després d'haver-la finalitzat.<br /><br />
</p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-65191256718078998302023-09-05T07:00:00.086+02:002023-09-25T16:46:14.527+02:00UN JUDICI DE PEDRA<div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/judici.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Un judici de pedra. Ruth Rendell" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/judici.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> <u><b>R</b></u></span><u><b>uth Rendell</b></u> era una de les meves assignatures pendents des de fa massa anys. Per això quan l'<b><i>editorial Males Herbes</i></b> va publicar aquesta traducció vaig voler posar-hi solució.<span></span></p><a name='more'></a><br />
<p></p><p style="text-align: center;"><b><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">"L'</span>Eunice Parchman va assassinar la família Coverdale perquè no sabia llegir ni escriure".</b><br span="" style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;" /></p><p align="justify">
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> A</span>mb aquesta frase, que ja ens avança qui va matar a qui, comença el llibre. Sabem qui són les víctimes, qui és l'assassina i fins i tot els motius. Tot i tenir els elements principals des de l'inici, l'autora britànica, considerada com la <i>'Gran dama del crim'</i>, aconsegueix mantenir l'atenció del lector fins al final del llibre.</p><b><u><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">R</span>endell</u></b> ens presenta un thriller psicològic amb una atmosfera per moments malaltissa i recaragolada, uns personatges, l'<b><i>Eunice</i></b> i la seva 'amiga' <b><i>Joan</i></b>, foscos, perversos, sense una espurna d'empatia cap als altres, dels quals fa un retrat minuciós, intern, on les seves pors, rancúnies i fòbies queden clarament exposades als ulls del lector.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>vançant-nos de bon inici els fets, l'autora fa una reconstrucció de les situacions que porten a aquest fatídic desenllaç. I ho fa amb el detall i l'anàlisi minuciosa dels personatges que abans citava. Mostrant-nos que el problema de l'<b><i>Eunice</i></b> no és que sigui analfabeta, sinó la vergonya que ser-ho li provoca. Vol amagar-ho costi el que costi, que ningú se n'assabenti. No vol ser-ho, però no fa res per solucionar el seu problema.<br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>maga la seva carència, fruit de les circumstàncies de la seva infantesa, la guerra, fent xantatge a tota aquella que ho pot sospitar, o buscant subterfugis perquè algú o altre pugui llegir el que ella necessita i no pot.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">H</span>i ha certs moments de la història on podem deduir que les coses podrien haver anat de manera molt diferent si un personatge hagués pres una decisió completament diferent de la que pren, hagués actuat amb una mica més de precaució o hagués estat més atent amb segons quins detalls. L'exemple més clar el trobem amb la contractació de l'Eunice, plena de mentides que ningú es molesta a verificar.<br /><br />
</div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>legir i escriure forma part de la nostra naturalesa com la sang mateixa.</b><br /></div><div><br /><br /><br />
</div>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-58533193221417726962023-07-04T07:00:00.029+02:002023-07-04T07:00:00.149+02:00UNA HISTÒRIA ÉS UNA PEDRALLENÇADA AL RIU.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/riu.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Una historia és una pedra llançada al riu. Mònica Batet" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/riu.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> S</span>empre he dit que <b><u><a href="https://magiadellibres.blogspot.com/search/label/M%C3%B2nica%20Batet" rel="nofollow">Mònica Batet</a></u></b> és una de les meves autores imprescindibles. Des que vaig acostar-me a la seva prosa amb <i><b>'No et miris el riu',</b></i> crec que he llegit tot el que té publicat. <br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>es seves històries es caracteritzen per no dir-nos de quin lloc concret ens parla, però donar-nos suficients pistes perquè ens poden fer una idea pou clara de quina ciutat o país podia tenir al cap l'autora quan escrivia.<span></span></p><a name='more'></a><br /><br />
<b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">'U</span>na història és una pedra llençada al riu'</i></b> segueix aquest patró de les seves predecessores. No costa gaire situar-nos a l'Europa de la segona meitat del segle XX, en un dels països sota un règim totalitari i mancat de certes (per no dir moltes) llibertats. A mi, i quedi clar que és una idea meva, en fa l'efecte d'estar a Alemanya, més concretament a Berlín. Repeteixo que és una apreciació molt meva i que pot estar força allunyada del que l'autora ens descriu.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>autora, primer a través de les figures del <b><i>Futur Folklorista</i></b> i del <b><i>Futur Revolucionari</i></b>, i després amb la <b><i>Filla del Folklorista</i></b> (més endavant convertida amb l'<b><i>Escoltadora de Cançons)</i></b> posa en relleu la importància que té el folklore de cada lloc, la transmissió oral de contes, rondalles, cançons..., que sobreviuen a l'aïllament de les fronteres, la repressió i la censura dels pobles, que sempre es comparteixen i mai deixen de crear-se. I que van variant, depenent del lloc on s'expliquen, com ones concèntriques sempre al voltant del mateix fet principal (les mateixes ones que fa una pedra quan es llença al riu...) Cultura viva. Oralitat en estat pur.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span> aquesta oralitat i contribueix vivament la manera com <b><u>Batet</u></b> ens introdueix els diàlegs: en mig del text, sense previ avís de puntuació i només marcats per una lletra majúscula. També la veu narradora que va teixint la història a mesura que ens la conta.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L'</span>obra és un clar homenatge al folklore i al patrimoni cultural com a identitat pròpia de totes les terres i la gent que les habita. Un reconeixement a tots aquells que lluiten, amb dents i ungles perquè no es perdi.<br /><br />
<u><b><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">B</span>atet</b></u> és una d'aquelles autores que et roba el cor amb la seva prosa, amb les seves històries... Una autora a tenir en compte i llegir de totes totes.<br /><br /><p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-65308743847145232852023-06-27T07:00:00.024+02:002023-06-27T07:00:00.139+02:00EL CIERVO Y LA SOMBRA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/ciervo.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El ciervo y la sombra.Diego Ameixeiras" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/ciervo.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> D'</span>ençà que la meva estimada <b>Charo</b> ( no us perdeu el seu canal de <a href="https://www.youtube.com/@charogonzalez4023" target="_blank">Yotube</a> i les seves fabuloses ressenyes) em va recomanar llegir a <b><a href="https://magiadellibres.blogspot.com/search/label/Diego%20Ameixeiras" target="_blank">Diego Ameixeiras</a></b> no he deixat de fer-ho. Cada llibre llegit, aquest és el cinquè, m'ha fet gaudir més que l'anterior i és que <b><u>Amaxeiras </u></b>és d'aquells autors que creix en cada nou treball. Amb aquesta darrera novel·la, l'autor va guanyar el <b><i>Premi de la Crítica 2021 de narrativa gallega. <span></span></i></b></p><a name='more'></a><b><u><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>meixeiras</u></b> ens porta una novel·la negra sense policies, ni detectius, ni assassins, ni tan sols misteris a resoldre. És una crítica àcida, com totes les que ell fa, a la societat. Ens fa transitar pels laberints de la marginalitat i la foscor, dona veu aquells que la majoria de vegades són invisibles i als qui rarament algú escolta.<br /><br />
<b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">M</span>ateo </i></b>lluita per sobreviure venent cocaïna i sumant-se als disparats negocis que li ofereix <b><i>Silvio</i></b>, un vell amic i el seu millor client. La seva vida no ha estat precisament un camí de roses, però una petita espurna d'esperança apareix amb la tornada d'<b><i>Irene</i></b>, el seu ran amor, quan ell pensa que la seva vida ja no té sentit després de la mort dels seus pares en un accident de trànsit.<br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">P</span>er redimir-se de tot el mal que ha fet ajuda en un banc d'aliments capitanejat pel pare <b><i>Andrés</i></b>; ajuda a <b><i>Eulàlia</i></b>, una professora jubilada i amb problemes de mobilitat i col·labora en la rehabilitació d'un centre cívic amb un grup d'anarquistes. Però el pes de les accions comeses en el passat i les seves (males) decisions són més fortes que les seves ànsies de redempció i l'acabaran arrossegant al cantó fosc.<br /><br />
<b><u><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>meixeiras</u></b> ens porta uns personatges, tant el de <b><i>Mateo</i></b>, com tot l'elenc de secundaris, de carn i ossos, gent que viu i es mou per l'extraradi d'Ourense, però que podria fer-ho pel de qualsevol ciutat de la nostra geografia. Tots ells tenen un pes específic en la trama, en la vida i les decisions del protagonista. Tots, d'una manera o altra, marginals, arrossegant traumes del passat i intentant encarar un futur que acostuma a donar-los l'esquena.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span> l'inici deia que hi trobem una forta crítica social: misèria, pobresa, immigració, narcotràfic, drogoaddicció, anarquisme, solitud... són els temes que l'autor aborda en la seva novel·la, però també hi ha lloc per l'esperança, la lleialtat, la comprensió i l'amor. Una de freda i una de calenta, com a la vida.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">U</span>na novel·la i, sobretot, un autor a tenir molt en compte.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-9192740658070364822023-06-20T07:00:00.001+02:002023-06-20T07:00:00.138+02:00CERVEZA MEXICANA<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/cerveza.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Cerveza mexicana. Susana Hernández" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/cerveza.png" width="640" /></a></div><br />
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> E</span>ns trobem davant una història coral, no és la primera novel·la de la <b><u>Susana Hernández</u></b> on es dona veu a diversos personatges, tenint tots ells el mateix pes específic a la trama. Ja ho va fer amb '<b><i><a href="https://magiadellibres.blogspot.com/2017/10/males-decisions.html" target="_blank">Males decisions'</a></i></b>. I aquí ens tornen a trobar la mateixa estructura, magníficament dosificada amb la divisió de capítols i l'alternança de tots els personatges. <span></span></p><a name='more'></a><b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">'C</span>erveza Mexicana'</i></b> és la història d'un grup d'amics <b><i>Nacho, Alba, Alí, Sara i Aitana</i></b> i les seves interrelacions al llarg del temps. Tots ells en la trentena llarga, aprenen a conviure i a sobreviure al dolor, la pèrdua, les addiccions, l'amor prohibit, el desamor, la família... Uns personatges que ens mostren les seves llums i les seves ombres, que amaguen secrets i que viuen el seu infern personal on a vegades arrossegant als qui els envolten. Tot en una Barcelona cosmopolita que no està preparada per abordar i especialment solucionar temes com la gentrificació, les malalties mentals o els brots racistes i xenòfobs dels seus carrers, una ciutat que és el reflex d'un malestar col·lectiu. Hi és Barcelona com podria ser qualsevol altra gran ciutat europea. <br /><p></p><br /><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>a prosa àgil, directa, sense embuts a què la <b><i>Susana</i></b> ens té acostumats, torna a fer acte de presència en una novel·la que no només s'ha de llegir, sinó que també s'ha d'escoltar. Cada capítol s'inicia amb l'estrofa d'una cançó que li va com anell al dit. Una banda sonora recopilada en una meravellosa llista i a la que poden accedir a través del codi QR de la contraportada. <br /><br /><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>n aquesta novel·la poden veure les dues cares d'una mateixa moneda: la vida. <span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">P</span>er una banda, ens mostra la part més desencantada i descarnada de la societat actual, ens posa davant el mirall dels problemes més universals, entrellaçant pressent, passat i futur, però que ens deixa entreveure un bri d'esperança en aquesta mateixa societat que per moments sembla tocada de mort i ho fa amb un cant a l'amistat més pura i sincera. <br /></div>
<div><br />
</div>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-81267598054305378132023-06-13T07:00:00.027+02:002023-06-13T07:55:56.999+02:00FEIX DE CARTES<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/cartes.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="U feix de cartes. Carme Ripoll" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/cartes.png" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> S</span>i hi ha un tipus de novel·la que sempre ha atret la meva curiositat són les novel·les epistolars. En una època on les cartes enviades per correu ordinari són (malauradament) una espècie en perill d'extinció, agraeixo poder llegir aquest tipus de correspondència, encara que sigui aliena i fictícia. <span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>mb <b><i>'Un feix de cartes</i></b>' <b><u>Carme Ripoll</u></b> ens torna a portar una novel·la breu, de petit format, però on condensa un seguit de denúncies sobre temes força punyents i que desgraciadament estan sempre sobre la taula.<br /><br />
<b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">J</span>amie Brandon</i></b> escriu per primer cop a <b><i>Mrs Stoneheart</i></b> quan després de la mort d'en <b><i>Paul Stoneheart</i></b> troba casa del finat un feix de cartes amb el seu remitent. El primer que em crida l'atenció és el cognom de la remitent i el destinatari de les cartes, penso que ha estat triat a l'atzar i amb una mica d'ironia per part de l'autora, però a mesura que avanço en la lectura veig que el seu significat no té res de casual.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>a correspondència s'estableix entre en <b><i>Jamie</i></b> i l'<b><i>Emma,</i></b> però el lector només té accés al contingut de les cartes d'ell. Les respostes que l'hi arriben les intuíem per les seves contestes, i no ens costa gaire posar-nos en context.<br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">T</span>ots dos s'escriuen des del 27 de desembre del 1012 fins al 10 de novembre del 2013. Hi ha una regularitat en les missives i el fil conductor de les mateixes sempre és la figura d'en <b><i>Paul</i></b>.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">C</span>arta a carta anirem descobrint quina és la relació entre en <b><i>Paul</i></b> i en <b><i>Jamie</i></b> i també entre en <b><i>Paul</i></b> i l'<b><i>Emma</i></b>, la seva mare. Sabrem els motius de l'allunyament de tots dos i els secrets més foscos, pertorbadors i soterrats de l'<b><i>Emma</i></b> acabaran sortint a la llum i descol·locant per complet a en Jamie, qui ja havia establert certa empatia i admiració per la mare d'en Paul.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>es cartes destaparan el temes dels que us parlava al principi: l'homofòbia, el racisme i la radicalització de les creences religioses. Un còctel explosiu i perillós que pot portar al trencament de relacions familiars abans i tot que aquestes s'estableixin.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">M</span>enys de cent pàgines que es llegeixen d'una tirada, que et fan patir, plorar, estimar i odiar en mil·lèsimes de segon, que et sacsegen i t'obliguen a entendre i prendre partit.<br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">D</span>iuen que al pot petit hi ha la bona confitura, en aquest cas en dono fe. Una novel·la curta, concisa i per sobre de tot, brillant.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-8342304807377008792023-06-06T07:31:00.000+02:002023-06-06T07:31:52.916+02:00FUNES, EL MEU NOM ÉS TONI FUNES<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/funes.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Funes, el meu nom és Toni Funes. Josep Masanés" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/funes.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> R</span>ebre un llibre d’en <b><u>Josep Masanés</u></b> sempre és una alegria. Aposta segura de què gaudiré amb la seva lectura. Un cop més, l’autor no m’ha defraudat i m’ha mantingut enganxada a les pàgines d’aquest darrer treball. <span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">P</span>arlar d’en <b><u>Josep Masanés</u></b> és parlar d’un autor amb un bon grapat de llibres publicats i tots i cada un d’ells guardonats amb prestigiosos premis. I aquest darrer no n’és pas l’excepció i amb ell ha guanyat el <i>XXV Premi Narrativa Deltebre</i>. <br /><br />
<b><i><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">‘F</span>unes, el meu nom és Toni Funes’</i></b> és una novel·la completament diferent de les que l’autor ens té acostumats.
Ens trobem davant el monòleg interior d’en <b><i>Toni Funes</i></b>, un autor que a mesura que es va fent gran veu com el seu món s’ensorra. És un enfonsament físic i mental, el que patim o patirem tots a certa edat. Lluny de tirar la tovallola, <b><i>Funes</i></b> continua escrivint, del present, del passat, del futur i ho fa amb una mirada crítica, sorneguera, amb un deix d’ironia i sense cap pretensió que allò que escriu un dia vegi la llum. La puntuació a vegades és erràtica, inexistent, però que dona un punt de veracitat al personatge, de qui sabrem molt poc, només les molles que ell mateix ens deixa al llarg del seu soliloqui i que si les recollim amb encert podrem fer-nos una borrosa fotografia de qui és. <b><i>Funes</i></b> va d’una idea a l’altre, sense previ avís i aquí és quan el lector agraeix a l’autor que comenci els capítols amb un seguit de frases curtes o de paraules que ens posen en context sobre què trobarem, que ens avancen sobre que ens parlarà el protagonista i quins seran els temes que hi trobarem. <br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>mb constants referències a autors i llibres, que sense anomenar-los en cap moment, deia molt clar qui són perquè el lector, per poc que hagi llegit, els reconegui (a la frase que encapçala aquesta ressenya s’hi amaga el títol d’un llibre). Les reflexions polítiques d’en <b><i>Funes</i></b>, especialment sobre el procés a Catalunya, també són constants i gens velades. <br /><br />
<b><u><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">M</span>asanés</u></b>, amb la veu de <b><i>Funes</i></b> ens interpel·la directament i ens posa en la tessitura d'haver d'avaluar el món en què vivim i el nostre paper, pel bo i el dolent, en ell. I tot i el que deia en el paràgraf anterior el resultat és un relat versemblant i que ens manté atents a la seva lectura.<br /><br />
<p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-1967321384926157812023-05-24T07:00:00.000+02:002023-05-24T07:00:00.160+02:00LA DESCONOCIDA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/desconocida.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La desconocida. Rosa Montero / OLiver Truc" border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/desconocida.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> 'L</span>a desconocida' és fruit d'un exercici de col·laboració literària gestat al festival de novel·la policial Quais du Polar de Lió, que cada any planteja a un autor francès i a un altre del país convidat escriure una trama policíaca ambientada a les dues ciutats, Barcelona i Lió, i amb protagonistes dels dos països. <span></span></p><a name='more'></a><p></p><p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>n un contenidor del port de Barcelona, un dels guardes, durant la seva ronda nocturna, hi troba el cos d'una noia. Lligada, deshidratada, amb una ferida al cap, però encara amb vida, és traslladada a l'Hospital Cínic. No recorda res, ni tan sols com es diu. De moment li direm Maria. Mentre es recupera algú intenta matar-la. Alicia Ripoll inspectora dels mossos creu saber qui és i que prové de Lió. A la ciutat francesa el policia Erik Zapori té prou problemes amb la investigació que els d'assumptes interns el sometent i no troba millor manera de lliurar-se'n que viatger a Barcelona per ajudar en la investigació del cas.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span>a lectura és pura adrenalina en vena. La brevetat de la novel·la, poc més de cent cinquanta pàgines, fa que els autors hagin d'anar per feina, sense floritures ni fases supèrflues, sense grans descripcions. Avances al ritme de les seves frases curtes i contundents per una trama de tracte de blanques i corrupció policial que amb pro feines ens deixa temps de respirar per por de perdre uns segons de lectura, per saber qui redimonis és la desconeguda del port de Barcelona, que hi tenen a veure un tipus determinats de flors i qui i per què han incriminat a Zapori posant-lo en mans d'assumptes interns i acabar amb la seva carrera.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">T</span>ot i la brevetat de tot plegat, ens fem una idea prou clara de com són els personatges; tot queda perfectament resol amb un final quasi d'infart, com tota la novel·la: Com a lector et quedes amb ganes de més, de conèixer millor aquests peculiars personatges i amb ganes de continuar llegint aquesta fantàstica col·laboració de Montero i Truc.<br /><br />
</p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4525519832914234402.post-70641842537732672192023-05-10T07:00:00.019+02:002023-05-10T07:00:00.204+02:00UN GINTÒNIC AMB NA LÒNIA GUIU<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/gintonic.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Un gintònic amb na Lònia Guiu" border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="360" src="http://www.nuriamartinez.net/Bloc/2023/gintonic.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>
<p align="justify"><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> L</span>a frase que acompanya la fotografia està estreta del pròleg del llibre, i és del seu autor, <b><u>Sebastià Bennasar.</u></b> No puc estar més d'acord amb ell, especialment amb la part que fa referència a la potència de les novel·listes actuals. <span></span></p><a name='more'></a><span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">F</span>a temps que em vaig aficionar a llegir antologies. Abans els relats en costaven, però des de fa anys que són un dels meus gèneres preferits. Pel preu d'un llibre pots llegir a un bon grapat d'autores o autors i en molts casos descobrir noves veus de la nostra literatura. No ha estat el cas, aquest cop m'he retrobat amb deu autores a les quals ja coneixia i que en més o menys ocasions, ja havia llegit.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">H</span>a estat un retrobament intens, divertit, amb relats on na <b><i>Lònia</i></b> ha estat protagonista directa, indirecta i on les picades d'ull al seu personatge han estat constants. No ha estat l'únic protagonista coneguda, la seva creadora també apareix en algun relat i en un d'ells na <b><i>Lònia</i></b> comparteix protagonisme amb una de les autores (i no és l'autora d'aquest relat, precisament).<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">E</span>n aquest recull trobareu una representació de les veus de tot el territori de parla catalana: des de ses illes, al País Valencià, de Lleida a Tarragona passant per Barcelona o la Catalunya central. Aprofiteu per relaxar-vos amb un gintònic (cervesa, vi, cafè...) i gaudir de totes elles.<br /><br />
<span style="color: #1f628e; font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span>posteu pels relats, per les antologies d'un autor o autora o per la de diversos, com és aquest cas. Són petites píndoles de plaer que pots llegir quan tens poc temps per fer-ho, quan ha de fer passar una espera tediosa o quan... tant és quan sigui, sempre és un bon moment per llegir un relat o dos, o tres o cent...<br /><br /><p></p>Núria Martínez (Bruixeta)http://www.blogger.com/profile/15074832451148459060noreply@blogger.com0