«els autors som déus que posseïm l’únic do que no tenen els altres déus: la memòria.»
Llegir a l'Andreu
Martín sempre és una bona aposta. És d'aquells autors que saps que mai
et defraudarà i que llegeixis el que llegeixis d'ell t'agradarà. Reconec que
amb aquesta última novel·la m'ha fet gaudir de valent, en tots els sentits.
L'Andreu
ens porta una trama situada a l'avinguda del Tibidabo de Barcelona,
on situa l'Harem, un prostíbul de luxe. Però l'Harem
és molt més que això, és un petit microcosmos amb les seves pròpies regles i
normes, que poc o res tenen a veure amb les del món exterior; un lloc on es
mercadeja amb el sexe, sí, però on la companyonia regna per sobre de tot. Les
noies que hi treballen formen una gran família al costat de Sancha,
la Madamme, i Emili Santamarta, l'amo del local. I com en totes les
famílies quan els problemes apressen els llaços afectius s'estrenyen.