Aquestes han estat les meves lectures de l’any que deixem enrere. Diverses relectures i molta novel·la negra per exigències del guió.
No m’agrada gaire fer la llista de les que més m’han agradat, totes les que he llegit tenen quelcom destacable, però marco amb vermell les 10 que per una raó o altra m’han fet xalar més, sense comptar les relectures.
Sergi Caparrós ens transporta a la Barcelona del 1929, més concretament al barri de Sants on viuen i treballen en Ramon i l'Andreu Molina, pare i fill protagonistes d'aquest trepidant thriller amb rere fons de novel·la històrica.
Quan ens enfrontem a un llibre sobre violència masclista aquest acostuma a ser des del punt de vista de l'agressor, la víctima o la persona encarregada d'investigar els fets. El primer que en sorprèn d'aquesta novel·la és precisament el punt de vista: no és cap dels anteriorment citats, sinó que sabrem la història a través de la visió d'un grup de persones que viuen o treballen a la plaça on s'han succeït els fets.
L'últim títol dels Delictes Juvenils ens porta una història amb tots els ingredients per enganxar als joves lectors: anar a estudiar lluny de casa, noves amistats, primers amors, primers desenganys, desil·lusions…
Viatgem en el temps fins al 1994 i ens situem en el moment en què en Roger arriba a Butsènit d'Urgell. Fuig de Barcelona, del seu passat i dels seus fantasmes i busca evadir-se escrivint en un paratge idíl·lic envoltat de natura.
🍄 Lladrucs a les estrelles
🍄 Fets Caldo
🍄 Nocturn de Sant Felip Neri
🍄 La Musa de la Plaça reial
🍄 Butsènit d'Urgell
🍄 Imatges del meu enterrament
🍄 El que no veus
Rafel Vallbona ens porta una novel·la basa en fets i personatges reals de la Barcelona de la dècada dels seixanta ficcionant els fets coneguts com 'el crim dels existencialistes'. Una maniobra de la policia del règim per implicar a la sala Jamboree i a la seva cantant, Glòria Stewart, per tal de poder acabar amb aquell niu d'intel·lectuals, comunistes i gent de mal viure, sempre segons l'òptica del règim.
La contraportada del llibre ja ens avisa: 'teniu a les mans una novel·la satírica, una crítica àcida, perversa i punyent, un divertimento...' D'acord, ja podria haver-me imaginat per on anaven els trets.
Quan l'Aniol Florensa explica quina és la seva manera d'escriure ho entenc tot. Ell diu que ho fa amb l'escriptori de cara a la paret, per no tenir distraccions, i amb els auriculars posats per on sona música metal a tota castanya. D'acord, cadascú escriu com pot, com vol o com el deixem, però clar el resultat no podria ser un altre que 'Lladrucs a les estrelles' una novel·la hilarant on barreja el gènere negre amb l'humor.
A 'Malabèstia' ens retrobem al personatge de la Gal·la Antich, aquella treballadora social que vàrem conèixer a 'A la seva pell'. Un personatge carismàtic, peculiar i únic.
'Monumental' escrita a quatre mans per en Jordi Colonques i en Joan Canela, és l'obra guanyadora del Primer Premi Novel·la i Falles de Cullera.
La mort d'un conegut artista local, Balaguer, és una gran incògnita pel cos dels Mossos. L'aparició de grups de coloms sacrificats en alguns parcs de la ciutat desconcerta encara més a la policia, qui busca la relació entre els dos fets.
Qui no ha somiat passar tota una nit a la seva escola? Veure què passa a les aules quan els alumnes les abandonen, quan no hi ha professors ni a aules ni passadissos, a les hores més màgiques del dia: les hores bruixes.
Llegir un llibre abans que arribi a les llibreries sempre em resulta gratificant. Significa que o l'autor, com és el cas, o l'editorial han confiat en mi i me l'han fet arribar, fet que és d'agrair, però el que més en motiva és la lectura 'verge' sense 'contaminacions' d'altres opinions o ressenyes, per molt que el criteri a ressenyar sempre és el meu… sempre em poden condicionar un xic.
Amb 'Justo' em va captivar, 'Soledad' va fer que m'enamorés per sempre més de la seva prosa i, ara, 'Sinántropos' ha vingut per acabar de donar la raó als seus predecessors: Carlos Bassas s'ha convertit en un dels meus autors de capçalera.
Les meves lectures del mes de juliol:
🌞 La noia del retrat. Sílvia Romero.
🌞 Un estiu per estimar.Ester Invernon
🌞 Sol de brujas. Félix G. Madroño.
🌞 El gat que estimava els llibres. Sosuke Natsukawa
🌞 Agatha Raisin y el veterinario cruel. M.C.Beaton Ediciones
La relació de la majoria dels adolescents amb les xarxes socials acostuma a ser complicada i a estar lluny del control dels pares, per molt que aquest s'esforcin a intentar saber que fan els seus fills quan miren la pantalla d'un dispositiu amb connexió a Internet.
Reconec que en començar a llegir vaig pensar que la novel·la no era gens del meu estil i que segurament em costaria avançar en la lectura. Cert, no és el meu estil, però he avançat en la lectura amb ganes i plaer.
La primera pàgina de la novel·la ja ens avisa: continuació de la novel·la 'Ànima mesquina'. Que aquesta advertència no us freni a endinsar-vos en les pàgines de 'La noia del retrat'. Jo no he llegit la primera novel·la i he gaudit d'aquesta, sense pedram en cap moment ni trobar a faltar una lectura prèvia.
Em vaig enamorar de la prosa de Bronsky amb 'L'últim amor de Baba Dunia', bé, de fet, em vaig enamorar de la Baba Dunia. I, sí, m'he tornat a enamorar. Aquesta vegada per partida doble: d'en Max, el jove narrador de la història, i de la Margo, la seva àvia.
Vaig adquirir 'Guilleries' tan bon punt es va publicar, però no ha estat fins ara que he pogut llegir-lo. Tot i ser un llibre breu, no arriba a les dues-centes planes, requereix tota l'atenció del lector per tal de gaudir-lo com es mereix.
📕 Casus Belli. Teresa Saborit
📕 La Mala Pluja. Anna Maria Villalonga
📕 Joc de màscares. Jaume Arasa
📕 Guilleries. Ferran Garcia
📕 La trena de la meva àvia. Alina Bronsky
Llegir a un autor novell sempre és, per a mi, un goig. Veus la il·lusió amb què parla de la seva criatura, les ganes de fer-la arribar tat lluny com pugui i sobretot descobreixo noves veus narratives. Evidentment, no totes m'arriben de la mateixa manera i no totes m'enganxen com ha fet la del Jaume.
Feia mesos que aquest volum esperava pacientment a la lleixa de llibres pendents. I jo em moria de ganes de tenir una mica de temps per poder llegir-lo amb la tranquil·litat que sabia es mereixia. Gaudint i assaborint cada un dels divuit relats que hi trobem.
'Aquest deu ser el lloc' és una novel·la de personatges, coral, polifònica, geogràfica i podria continuar posant un munt d'adjectius més; però el que realment és, és la història d'en Daniel Sullivan i la Claudette Wells.
La contraportada ja ens indica el que trobaren: 'un thriller additiu ple de misteris i contrastos que transcorre en un entorn rural que no és tan idíl·lic com podria semblar…'
La Laia Aguilar ens posa davant tres dones, de fet quatre, tres històries que res tenen a veure entre ells tot i que tenen un nexe en comú: la maternitat.
Les Doges és un lloc aspre i nevat, fet de silencis on dos homes solitaris comparteixen una dura existència al cor d'aquesta remota regió de les Cevennes. Les Doges són l'Abel i en Gus, dos pagesos taciturns que creuen el destí de les seves granges al ritme de la terra i el bestiar. No són amics, ni de tros, senzillament s'ajuden quan és menester.
És la primera obra de l'autora, una jove Fatima Daas que ens porta un caramel·let a mig camí entre la biografia, autobiografia en aquest cas i la novel·la.
El darrer llibre de l'Empar Fernández és potser la seva creació més negra i més fosca. L'autora, aquest cop abandona el seu cèlebre 'gris asfalt' per endinsar-nos en una novel·la negra amb tots els ets i uts.
Aaquesta és la primera incursió de la Ramona Solé en la literatura juvenil. I ho fa amb una història amb un rere fons de crítica social amb un tema que, desgraciadament, està a l'orde del dia: la gentrificació. Aquest no és l'únic tema espinós al qual la Ramona fa referència, així també ens trobarem davant actituds racistes.
Ens retrobem per tercera vegada amb l'Elíades Bel, el fotògraf que vàrem conèixer a 'Cap llàgrima sobre la tomba' i 'Cendra'.
Quatre anys després d''Anna Grimm. Memòria Mortal' ens retrobem amb la Grimm, la sergent dels Mossos destinada a Lleida.
A 'Lluna Vella' ens retrobem amb la Valentina Palau Pi i Blanquerna, la rica hereva que és mosso d'esquadra i està destinada a la comissaria de Vic, que vàrem conèixer a 'L'Àngel Negre'.
La Gladis Tertuu es troba en el seu jardí —la nineta dels seus ulls i el lloc on passa hores i hores cuidant de les seves flors i plantes— amb l'Arla, una nena espantada i ferida. No sap d’on ve ni que l’hi ha succeït, però la bona dona no dubta a fer-se’n càrrec d’aquella criatura desvalguda i acollir-la a casa seva. La nena tampoc és que parli gaire, però si està clar que té molta por, especialment d'algú anomenat Mikhaïl.
Les meves lectures del mes de febrer:
🖤 #Finsaquí. Cesc Cornet
🖤 Camí de cendres. Biel Cussó
🖤 El somriure dels guepards. Sebastià Bennasar
🖤 Encara hi ha flors. Margarida Aritzeta
🖤 Silenci al Fiord. Gemma Romeu
🖤 Estudi en Lila. Maria Antònia Oliver
En Kàputx, aquell periodista que els seguidors de la Mina Fuster coneixem tan bé, és qui ens explica aquesta història a cavall entre 1974 i l'actualitat.
Ja fa cinc llargs anys que vàrem conèixer al clan Neige a 'L'Imperi dels Lleons'. Aleshores era en Pascal, fill d'en Jean Niege, qui en primera persona explicava els afers de la banda i la família a en Marçal, el seu amant.
Retrobar-me amb la prosa d'en Biel Cussó ha estat tan gratificant com imaginava. Vaig conèixer l'autor amb la seva anterior novel·la negra, 'Sang Freda' i han hagut de passar un munt d'anys, masses, per poder tornar a llegir-lo.
Cesc Cornet ens apropa aquest món de disbarats, sense sentit i bogeria que es pot amagar darrere d'un símbol i unes paraules tan integrades a la nostra vida com són els #hashtags. En aquest cas a més a més ens apropa a un tema que massa vegades és tabú a la nostra societat: el suïcidi adolescent.
És el primer llibre que llegeixo d'aquest autor i, tot i que la trama no acabat d'enganxar-me ni tan sols d'agradar-me, reconec que la seva prosa m'ha captivat per complet, fent-me agafar ganes de llegir quelcom més d'ell.
Les meves lectures del mes de gener:
☁ Males decions. Susana Hernández. (relectura)
☁ La cantant de Fado. Jordi Campoy Boada
☁ La canço de la plana. Kent Haruf (relectura)
☁ Olor de difunt. Ludmilla Lacueva
☁ Sota la neu bruta. Francesc Puigpelat
☁ No mires atrás. Karim Fossum
☁ Los extraños. Jon Bilbao
«És possible haver comès un assassinat i no saber-ho del cert?» és la pregunta que martiritza al Ferran i que acaba portant-lo a veure una psicòloga i a fer-li cas, escrivint — exercici de narrativa terapèutica, segons la seva psicòloga—, els fets que van succeir, dos anys abans, el dia de Nadal sota l'anomenada 'Tempesta del segle' quan es troba esquiant a Masella amb la Rosa, la seva esposa i en Salvador i la Marina, un matrimoni amic.
Estem davant la tercera entrega de novel·les protagonitzades pel comissari Cerni Llop i l'exbatlle Climent Masoliver. Els vàrem conèixer a 'Mort sota Zero' i 'Scrap Mortal'. Ens situem novament al país veí, Andorra.
Feia molt de temps que no gaudia tant amb un llibre. I ho dic en el més ampli sentit de la paraula. 'La cantant de fado' m'ha fet pensar; m'ha portat a viatjar per Lisboa, recórrer els seus carrers acompanyant a en Guillem i a la Rita; he patit, somrigut, a vegades inclús he deixat anar una riallada, he plorat, m'he enfadat i he experimentat un munt de sensacions que no soc capaç de reproduir amb paraules.
'Porcs' ens apropa a la població de Matallops, situada a la falda de la cinglera dels Urpins. Un lloc imaginari que l'autor enclava a la comarca del Berguedà.
