EL SECRET DE MUNIC

«Si dues pells no casen és difícil que mai salti cap guspira, entre elles,perquè l’una o l’altra. O totes dues, es fan enrere. Però si casen... Ai, si casen!»

«El secret de Munic» ens explica la història d’en Lluís Bruses, un periodista esportiu. Tot i ser el mateix protagonista qui explica els fets al seu fill, l’Ignasi, l’autor fa servir un narrador en tercera persona per exposar els esdeveniments que han anant succeint al llarg de la vida del protagonista. Només veurem parlar al Lluís en primera persona quan, en l’actualitat, es dirigeix directament al seu fill.
El canvi de narrador es fa d’una manera subtil, és una transició tan ben feta que resulta natural passar de la primera a la tercera persona sense que ens faci perdre el fil.

Roger Peña ens explica la vida del Lluís de manera lineal en el temps, d'ençà que neix l'any 59, en el barcelonès barri de Gràcia, fins a l’actualitat; passant pels anys que va estar cassat amb l’Anna i la reaparició de la Maria en la seva vida. Tot emmarcat dins d’una Barcelona a la qual també veiem canviar amb el pas del temps, especialment amb l’arribada de les Olimpíades.
També ens parla dels avis del Lluís, especialment de l’avi, per aquí el protagonista té una gran estima, un orfebre republicà que va ser exiliat als camps d’Argelers i aquí el regim perdonarà la vida, succés que el condemna a l'ostracisme.


El punt d'inflexió a la vida del Lluís arriba molt d’hora, quan amb tretze anys els seus pares decideixen enviar-lo durant un estiu a Anglaterra, on coneixerà a la Maria.
 Aquella noieta alemanya que l’hi fa perdre els sentits i oblidar-se del seu enamorament per l’Anna, la nena que veu cada estiu a Llançà i que acabarà sent la mare del seu fill, reapareixerà molts anys més tard per complicar-l’hi la vida de valent.
Aquest triangle format pel Lluís, l’Anna i la Maria i el que les accions d’un dels vèrtexs repercutiran en la vida dels altres, serà l’eix vertebral de la història. Història que a vegades ens resultarà creïble i propera i d’altres serà desproporcionada i exagerada com correspon a una ficció

L’autor sap mantenir la nostra atenció, atrapar-nos en la trama de tal manera que no podem deixar d’anar passant pàgines. I ho fa amb un reguitzell de personatges i situacions ben eclèctic: des de periodistes o músics a nazis o assassins. A un Lluís que té una vida familiar una mica monòtona i rutinària, una feina que l’absorbeix una mica massa. Al Lluís que veu més del compte, consumidor de drogues, faldiller i mentider, que viu una doble vida amb la Maria. Escenes de sexe dur, de maltractament a la dona o pallisses que ell mateix rep.

En Lluís no deixar de ser un bon home que entre en contradicció i pren males decisions, que s’enamora del seu àngel, la Maria, que acabarà esdevenint un verdader dimoni. A través d’ell i del seu comportament anirem veient les diferents cares de la condició humana: com es pot passar de ser un pare atent, amic del seu fill a què aquest mateix fill renegui del seu progenitor quan li coneix la seva part més fosca; com l’instin de revenja pot portar a una persona a fer la més infame de les accions.

Tot això explicat amb una narrativa neta, polida, clara i directa. Un ritme àgil, descripcions detallades sense ser molt extenses ni carregoses. Una trama que va relligant totes les històries d’una manera dinàmica i amena proporcionant-nos una molt bona lectura