“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 17 de gener de 2019

ESTRELLA POLAR




Reconec que la literatura portuguesa és una de les meves grans assignatures pendents. Mai he passat de llegir a Saramago, tot i que la voluntat de llegir a Hugo Mãe o Lobo Antunes existeix. Per això quan vaig veure que el número vuit de la col·lecció «Lo Marraco Negre» era un llibre de Francisco Moita Flores, vaig pensar que era una bona manera de rescabalar-me amb els autors del país veí. Que la traducció fora de Sebastià Bennasar va acabar de decantar la balança.

dilluns, 14 de gener de 2019

NO ES TIEMPO DE PEROS




No és la primera, ni serà l’última, lectura que em fa plorar, però reconec que el desassossec que vaig sentir ahir a quatre capítols pel final em va fer arribar odiar al seu autor i per poc fa que no acabi el llibre, no pas per falta de ganes, aquelles alçades de la pel·lícula el que més volia era saber com acabava, sinó per falta de concentració, l’estocada va ser forta. Però no avancem esdeveniments.

dilluns, 7 de gener de 2019

INCOGNITUS





Segona novel·la protagonitzada pe Beppa Madragan, agent de l’Europol especialitzada en ciberdelinqüència i crim organitzat, i el seu cap en Patrick White. Ve precedida per «Alterwordl» que jo no he llegit i us puc dir que en cap moment m’he perdut o he trobat a faltar la lectura anterior, encara que també he de dir que m’he quedat amb ganes de fer-ho i que aviat i posaré remei.