“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dimecres, 26 d’abril del 2017

CONTES DE TERROR



«Sobre la seva utilitat havien sentit ml i una explicacions, si l’una era horripilant, l’altre encara més.» (Empar Fernández)

Contes de terror (varis autors)
Quant l’Annabel i l’Alexandra, les editores d’Apostrhop, em van fer saber que treien un recull de contes de terror, poc va faltar perquè em poses a picar de mans i a saltar de content; més encara, quan l’Annabel em va puntualitzar que eren d’aquell tipus de terror psicològic. No veia el moment de començar a llegir-lo i això que en aquells moments encara no havia sortit de la impremta.

Aquesta Setmana Santa, aprofitant, que ja el tenia a casa, em vaig endinsar en les seves pàgines. No em va durar ni una tarda. Quatre relats, de reconeguts escriptors catalans i d’una temàtica tant apassionat es llegeixen d’una tirada.

La idea sorgeix al passat més d’octubre durant la celebració del primer festival de literatura de terror a Torrebesses. És en aquell moment quan Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín, van ser tancats al castell de la població per passar una nit. Tot emulant aquella mítica trobada a Villa Diodati (Suissa), de la qual es complien dos-cents anys. El resultat no ha pogut ser més bo.

dilluns, 24 d’abril del 2017

CIUTAT FANTASMA



«La vida està feta de detalls d’aparença insulsa però d’una forma incontestable, capaços de decidir el rumb de les nostres vides sense que en el moment que  esdevenen en siguem conscients.»

Ciutat Fantasma de David Marín
Acabar un llibre i només poder dir: guau!, és una de les satisfaccions més grans que puc tenir com a lectora. Si a més a més, l’autor juga amb el lector, de la manera que ho fa David Marín a «Ciutat Fantasma», és per treure’ns el barret davant l’autor, i també avant l’editorial, Llibres del Delicte, que un cop més aposta per una novel·la negre diferent, que es surt de tots els canons i estereotips del gènere, però que pertany al gènere.

El protagonista, i narrador en primera persona, és en Salvador Garcia, un mosso d'esquadra que torna a Barcelona després d'haver estat uns anys destinat a Balaguer. I  que es troba amb una ciutat que ja no té res a veure amb la Barcelona que ell recordava, que se li fa estranya, que no reconeix. Intentant buscar els seus orígens, tornar a formar part de la ciutat que el va veure néixer, decideix buscar a X.B, un antic company d'institut, de qui fa massa temps que no en sap res. El punt de partida serà un portal del carrer Urgell.

dimarts, 18 d’abril del 2017

TOCAR EL DOS NO ÉS TAN SENZILL



«La moral és un luxe que molts habitats del planeta no es podem permetre.»

Tocar el dos no és tan senzill de Màrius Moneo
Marius Moneo  amb «Tocar el dos no és tan senzill» ens porta una novel·la negra diferent; una història plena de girs inesperats, que ens farà seguir l’enrevessat i macabre crim, que el sotsinspector Gil Alabau intenta resoldre, encara que tots els sospitosos, que va trobant,  sembla que no ho són  tant, i que les situacions no poden ser més rocambolesques. Al lector ens tocarà anar encaixant les peces d’un puzle bastant embrollat, i ho farem al mateix temps que Alabau avança en la seva investigació. I per molt, que al principi, ens sembli impossible, acabarem traient l’entrellat de tot plegat.

 Organitzada en quatre parts prou significatives, — Pagines de successos; Bastonades de cec; Revelacions i L’hora de la veritat — ens farà viatjar al llarg de tota la geografia gironina i part de la barcelonina, durant el període comprès entre l’u d’abril i el dos de maig. 

dilluns, 10 d’abril del 2017

FINS I TOT ELS MORTS


«El que l’impulsava a ell, n’estava segur, era l’absència de passat.»


Fins i tot els morts de Benjamin Black
La lectura de «Fins i tot els morts» és la meva primera aproximació a l’obra de Benjamin Balck, alter ego de John Banville. Les referències que tenia de l’autor era força bones, com perquè m’hagués cridat l’atenció ja fa temps; he llegit, en més d’una ocasió que John Banville és considerat un dels millors autors contemporanis en llengua anglesa, i només amb això ja n’hi hauria prou per llançar-se de cap a llegir els seus llibres. Però sempre passa el mateix: poc temps, massa llibres acumulats i pendents de ser llegits i massa autors per conèixer.

Va ser al Festival Literari de l’Espluga de Francolí, «El vi fa sang» on vaig tenir el plaer d’escoltar a en Benjamin Black i al seu traductor, Eduard Castaño, (a qui, coincidències d’aquesta vida, havia conegut fa molts anys, col·laborant tots dos en una revista de barri). El plaer de sentir-los parlar de l’obra de Black, va fer que no dubtés més i comprés la setena història del patòleg forense, Quirke.