“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 19 de setembre de 2016

EL MÉTODO 15/33


« El amor es la emoción que más fácil resulta apagar. Pero la más difícil de encender. En cambio, las emociones que se encienden con más facilidad, pero cuesta más apagar son: el odio, el remordimiento, la culpa y, la más fácil de todas, el miedo.»
La protagonista de «El método 15/33» és una noia de setze anys, embarassada de vuit mesos, que és segrestada un matí anant cap a l’institut. Però la Lisa, al contrari del que faria ja no tan sols una noia de la seva edat, sinó qualsevol persona, no s’acovardeix.
La Lisa és una joveneta molt especial, no només té una intel·ligència prodigiosa, una ment d’altes capacitats, especialment dotada per les ciències i molt per sobre de la mitja, sinó que a més a més té una peculiaritat: la capacitat de decidir com i quan percebre determinats sentiments. Amb el que ella anomena “interruptor” és capaç d’encendre i apagar les emocions i d’aquesta manera aconsegueix alliberar la seva ment de qualsevol distracció que l’allunyi del seu objectiu: salvar la vida del fill que espera i venjar-se dels seus segrestadors.
Per aconseguir el que es proposa, la Lisa, elaborarà un pla metòdic i calculat al mil·límetre, amb tots aquells recursos que té al seu abast, amb una desafecció que costa d’imaginar en una persona tan jove.

Shannon Kirk, ens presenta d’un thriller de suspens, amb una forta càrrega psicològica, que ens parla d’un segrest des del punt de vista de la víctima. Els fets estan narrats amb retrospectiva, setze anys després. Una aposta molt arriscada, ja que sabem que el desenllaç és positiu i això podria restar-nos interès de seguir llegint la novel·la. L’autora aconsegueix tot el contrari, lluny de perdre l’interès en la lectura el que provoca és que t’enganxis a ella de forma addictiva i no puguis deixar de llegir fins al final, ja que el que ens interessarà és saber com la protagonista surt airosa de la situació en què es troba.

Tot i estar escrit amb un fil temporal lineal, «El método 15/33», dintre dels diferents capítols trobem nombroses analèpsies que ens proporcionen la informació necessària per tenir una visió global de la història.

L’autora es val de dos narradors en primera persona per explicar-nos els fets. Un narrador principal, la protagonista, que és qui durà el pes de la narració; i una segona veu, la del detectiu encarregat del cas. Escrita amb estil indirecta, una prosa acurada i adequada a cada un dels dos narradors —no és el mateix sentir parlar a la Lisa, que a Roger Lui, el detectiu encarregat del cas—, que ens transmetem les seves emocions, les seves pors i el que pensen en tot moment.

Unes descripcions detallades, plenes de matisos, que aconsegueixen transportar al lector als diferents escenaris; recreant a la perfecció l’atmosfera fosca i asfixiant en què viu la protagonista, l’autora ens fa viure, com a lectors, les mateixes situacions que a la seva protagonista: l’angoixa, la sensació claustrofòbica d’estar tancats entre quatre partes, és constant durant tota la lectura.

Valent-se d’una sèrie de girs inesperats al llarg de tota la novel·la, Shannon Kirk, ens mantindrà enganxats a la lectura fins al final. Un final que no és d’infart com caldria preveure pel caire de la història, ja que el llibre es resol en dos temps i el final definitiu del llibre és molt més pausat.

«Una vez leí y oí que una persona se puede ahogar en tan solo cinco centímetros de agua. Yo tenía agua, Recurso nº 33, que utilicé el Día 33. De ahí el nombre completo de mi plan: 15/33». (Página 177)



2 comentaris :

  1. Hola bruixeta. Tot i la teva magnífica ressenya, aquest llibre no m'atrau... de moment. ;) Un petó!

    ResponElimina