“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 11 de juliol del 2016

Vacances


Aquest any tanco la paradeta uns dies abans del compte. De fet la meva idea inicial era, com sempre, posar el cartell de tancat per vacances l’últim dia de juliol, però necessito posar ordre al blog, acabar lectures i ressenyes pendents abans de marxar de vacances i em falten hores!
A la tornada més i intentarem que millor.
Gaudiu de les vacances, llegiu molt i ens veiem a principis de setembre!!!!


dijous, 7 de juliol del 2016

FUL


« Ful es el amor en tiempos de cambios, el sexo en tiempos de drogas y el lugar de destino al que no llegarás jamás .»

«Ful» és la tercera novel·la de Rafa Melero i la primera en què el protagonista no és un agent de les forces de l’ordre públic. A les dues anteriors — «La Ira del Fènix» i «La penitència de l’alfil»— el protagonista era el sergent dels Mossos d’Esquadra Xavi Masip; aquí el protagonista indiscutible es Ful, Fulgencio, un buscavides d'estar per casa d’un barri marginal de Lleida. I el paper del policia, que també el trobem, està completament als antípodes d’en Xavier Masip.

dilluns, 4 de juliol del 2016

A LA SEVA PELL


« Encara hi ha un terror més absolut que el de sentir-se presoner, encara hi ha una condició més desesperançadora: es saber que no hi ha ningú que pensi en tu .»
A «A la seva pell» la Raquel Gámez ens fa entrar dins la presó. No és un centre concret, és el sistema penitenciari en general. El que la Raquel ens descriu pot succeir a qualsevol presó i per això ella no ho situa en cap de concreta. És una crítica a tot el sistema penitenciari. Aquest sistema que no coneixem més que a través de pel·lícules o sèries de televisió, que sempre es queden curtes i és que moltes vegades, i aquesta és una d'elles, la realitat supera amb escreix a la ficció. Unes presons que se'ns presenten de manera distorsionada, que poca gent sap realment el que passa allà dins; un sistema penitenciari que tal com està organitzat serveix de ben poc. Un lloc on els sentits — olfacte, gust, vista, oïda... — de qui hi habita queda tocat de per vida, un lloc on per sobreviure t'has de fer valer, has d'imposar la teva superioritat i encara a vegades no és suficient.