“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 1 de desembre de 2016

UN MONSTRUO VIENE A VERME

«Las historias eran criaturas salvajes, muy salvajes, y salían disparadas en la dirección que menos esperabas.»

Quan una pel·lícula, que em crida l’atenció, està basada en un llibre sempre procuro llegir-lo abans de veure el film. I això, entre altres coses, és el que m’ha portat a llegir «Un monstruo viene a verme».

És un llibre curt i de lectura fàcil, encara que toca un tema complex: el de la pèrdua d’un esser estimat, en aquest cas el protagonista, Connor, té a la seva mare greument malalta. Des del moment en què ho sap, Connor comença a tenir un malson (el malson) que se li va repetint, i on rep la visita d'un monstre.
També des de llavors, set minuts després de mitjanit, sol rebre la visita d'un altre monstre. Un monstre que pren l'aparença del gran teix que veu des de la finestra de la seva habitació.
 Si el primer l’atemoreix  de tal manera que no s'atreveix a parlar del que somia, amb absolutament ningú; el segon no li fa por. Parlen, discuteixen i el monstre li explica tres històries. Tres contes estranys i meravellosos que, d'alguna manera, dotaran Connor de noves esperances i del valor necessari per encarar la realitat del seu dia a dia.


La prosa  senzilla, etèria i suggerent de Patrick Ness, té l'habilitat de tocar-nos les tecles adequades que ens fan estremir. Inevitablement, cada lector reaccionarà d'una manera diferent al tacte d'aquestes tecles. Però no crec que ningú pugui romandre indiferent llegint aquesta història.

Durant tota la lectura, assistirem amb el cor en un puny a l'esventrament emocional d'un nen, d'en Connor, obligat a créixer de cop, a deixar de ser nen, a deixar de somniar... el terrible monstre que és la vida, no pas el monstre que el va a veure set minuts després de la mitjanit, s'acarnissa amb ell, clavant-li les urpes i furgant a la ferida.
I és que en Connor no només ha de lluitar contra el seu malson o la malaltia de la seva mare, també ho ha de fer amb els seus sentiments envers un pare absent o la seva àvia; amb el seu dia a dia a l'escola, on des que es va córrer la veu de la malaltia de la seva mare no té amics, els companys l'eviten, i ell a ells, i els professors xiuxiuegen a la seva esquena i li llancen mirades de llàstima.

«Un monstruo viene a verme» és un llibre sincer, valent i cruel, que no deixarà a ningú impertorbable, és d'aquelles lectures que et donen un cop de puny a la boca de l'estómac i et recargolen les entranyes, fent-te sentir en primera persona el dolor, la ràbia i la frustració que sent el protagonista.

« —Me dijiste que eras un árbol que curaba —dijo Conor— ¡Y yo necesito que cures!»


2 comentaris :

  1. Tinc moltes ganes de llegir-lo, però de moment encara no m'he atrevit. Bona ressenya!! ;)

    ResponElimina
  2. Està bé el llibre, i et remou. No he arribat a veure la pel·li després de llegir el llibre, però segur que deu tenir unes imatges espectaculars. És molt punyent, però fidedigne a la realitat no sé si ho és massa. Suposo que cadascú ho viu a la seva manera.

    ResponElimina