“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 2 de maig de 2016

LA VIOLÈNCIA JUSTA

« Em vull tranquil·litzar dient-me que va ser en defensa pròpia. Que vaig fer servir la violència justa, ni més ni menys de la que calia .»
És el primer llibre que llegeixo de l’autor, i ho feia sota la “pressió” de saber que tothom el considera el millor llibre que ha escrit fins ara i d’haver llegit mil vegades que Andreu Martín es el mestre del gènere negre. Normalment en casos com aquest el meu esperit de contradicció acostuma a sortir a passejar i fa que la novel·la no complexi les expectatives que m’he creat. Aquesta vegada l’esperit de contradicció s’ha pres unes merescudes vacances i no puc deixar de donar la raó a tots els que diuen que Martín es un mestre i la novel·la una obra mestra.

L’autor ens presenta dues històries, alternades en capítols i explicades en primera persona pels seus protagonistes: per una banda l’Alexis Rodon un exmosso d’esquadra que ara treballa de cap de seguretat; per altre cantó la Teresa Olivella una dona maltractada pel seu exmarit i traumatitzada per la pèrdua d'un fill. Dos histories que transcorren paral·leles al llarg de tota la novel·la, tot i que acaben trobant-se. 
Veurem la mateixa acció a través dels ulls d’un i de l’altre, fet que farà que coneguem encara millor els personatges, les seves limitacions, les seves debilitats.
Personatges que són el punt fort del llibre. Estan meravellosament creats, tenen múltiples arestes, són complexos, capaços de canviar d’opinió i de forma d’actuar segons les circumstàncies ho requereixin, donen girs inesperats a la història i per sobre de tot convencen al lector, són molt creïbles i et fan creure que la violència extrema que ens trobem al llarg de la novel·la es necessària.

La Teresa és un personatge fantàstic, amb una manera de parlar tant particular que acabes enganxant-te i «teresejant». Un personatge rodó a qui veiem evolucionar d’una manera espectacular al llarg de tota la història. A estones ens farà tanta pena que voldrem abraçar-la, d’altres pot ser que volem sacsejar-la per les espatlles per fer-la reacciona, però mai ens deixarà indiferent.
L’Alexis Rodon també es un personatge peculiar. Acabarem entenent perquè actua com ho fa en determinades ocasions, encara que la seva manera de procedir no sigui del tot correcta.

La trobada de l’Alexis i la Teresa no és casual. A ella l’hi diuen que ha de posar un Rodon a la seva vida i l’hi falta temps per esbrinar qui s’amaga darrera d’aquest nom. Un cop ho sap no perd el temps; en Rodon es la persona ideal per portar a bon termini els seus plans.
Ell hi cau de quatre grapes encara que a vegades recela de les intencions de la Teresa. Un partit del Barça l’excusa perfecte per poder coneixes.
Tots dos molt tocats, amb una càrrega emocional important, amb un passat que pesa excessivament i que no els permet avançar, semblem fets l’un per l’altre.

Sense tenir el ritme trepidant que acostumen a tenir les novel·les del gènere, la manera particular en què l’Andreu Martí escriu la història ens atrapa des de les primeres planes i es convida a seguir llegint, sense presses, gaudint de la lectura, però sense pauses perquè ens és impossible deixar d’anar passant pàgines. No és una novel·la ràpida, tampoc és lenta, Andreu Martí troba el just equilibri i ens fa paladejar paraula a paraula. Una manera d’escriure molt peculiar, diferent i que és l’altre gran atractiu d’aquesta novel·la

Les descripcions, acurades i precises ens donen tota la informació necessària per fer-nos una idea molt clara dels escenaris pels quals ens movem i per situar als personatges, i sobretot per entendre a la perfecció com funciona el cos de policia. Es una novel·la negre que ens parla de la violència de gènere, la prostitució infantil, el tràfic de dones i nens, màfies... i a més a més ens parla d’una història d’amor un pèl particular i interessat: la que mantenen la Teresa i en Rodon.


Autor: Andreu Martín 
Editorial: RBA, La Magrana (2016) 
Idioma original: Català 
Idioma de lectura: Català 
Pàgines: 448 
Sinopsi: «Hauries de posar un Rodon a la teva vida», proposen a la Teresa Olivella. I és que tothom sap que l’Alexis Rodon és bo, molt bo. El millor. Antic mosso d’esquadra apartat del cos per agredir un detingut, no té escrúpols a l’hora de sobrepassar els límits quan creu que està justificat. Precisament, l’home que necessita la Teresa per als seus plans…Tant ell com ella hauran de recórrer a la violència. La justa.


4 comentaris :

  1. El plat fort del llibre són els fantàstics personatges.

    ResponElimina
  2. Una altra novel·la negra que haig d'apuntar a la llista interminable, tot i que és possible que comenci per "Societat negra". Em sembla que per casa volta algun llibre de la sèrie Flanagan també.

    ResponElimina
  3. Des de petit que m'encanta Andreu Martín, aquesta lectura és qüestió de temps :)

    ResponElimina
  4. Aquest va ser el meu regal de Sant Jordi, el vaig demanar. Així que ja espera torn a la lleixa, però li costarà una mica. Andreu Martín és força crack, però jo li he llegit sobretot les novel·les per joves. Veurem si em convenç tant el llibre com a tothom que l'ha llegit per ara...

    ResponElimina