CAMPANADES DE BODA

«Hi havia un flascó molt ben protegit, amb una etiqueta en què posava po-210. De seguida vaig comprendre que el que contenia aquell flascó era poloni 210, el verí amb el que van matar aquell espia rus .»

Que tenen a veure uns bessons —que quasi ningú sap que ho són— que juguen a ser detectius amb un multimilionari americà, cassat amb una model i amb una filla a punt de casar-se amb un oncòleg fill d’uns carnissers de Puigcerdà; el president de la Generalitat i Don Benito i els seus fills, ficats en el món de la droga i els camells més perillosos? Doncs aparentment res, però si llegim “Campanades de Boda” veurem que si tenen a veure, i molt.

Malgrat que els dos protagonistes ja surten a tres obres que precedeixen a “ Campanades de Boda”(1) podem llegir aquesta sense necessitat d’haver llegit les anteriors. Ja que només comença el llibre ens trobem amb un prefaci que ens posa en antecedents de qui són i com han arribat a exercir aquesta feina sis anys enrere.

Els dos bessons són tan diferents com la nit i el dia. Mentre que l’Eduard és una persona honesta i assenyada — casat amb la Montse amb qui té tres fills i a qui ajuda en les tasques de la casa quan ella és treballant un Centre de Teràpies Alternatives— i que intenta amagar els seus embolics de feina a la família.
El Borja Masdéu-Canals Sáez de Astorga, que és en realitat el Josep Martínez Estivill, — surt amb una dona casada, la Merche, molt ben situada socialment i econòmicament al mateix temps que amb la cunyada del seu germà, la Lola —, és un calavera amb deliris de grandesa que sap embolicar la troca i mentir, tal com calgui, per tal d’ aparentar el que no és.

«He d’aclarir que tot i ser bessons, el meu germà i jo no ens assemblem gens, ni físicament ni en els gustos, la qual cosa facilita l’engany .» (pag.10)

Narrat en primera persona, amb una senzillesa poc usual, com si no l’hagués escrit un escriptor, i és que és així, qui escriu és l’Eduard  i així ens ho fa saber en el prefaci, signat per ell mateix.

«Com que el meu ofici no és el d’escriptor i les subtileses del llenguatge literari se m’escapen, demano paciència al lector si de vegades ensopega amb paraules o expressions que considera incorrectes o poc afortunades» (pag.11)

Una lectura, que precisament per aquesta senzillesa, per uns diàlegs àgils i uns personatges molt creïbles: l’Eduard ben bé podria ser el nostre veí, o la Lola i tots coneixem una senyora com la Joana inclús un fantasma amb vocació d’aristòcrata com en Borja.

Precisament aquest dibuix perfecte que ens fa de tots els personatges, no només dels protagonistes, fa que els podem visualitzar fàcilment i ens puguem sentir identificats amb molts d’ells.
Amb el retrat dels dos germans l’autora fa una picada d’ull a la situació política actual a Catalunya.

A mesura que avancem la novel·la veurem com els bessons sense tenir els mitjans per fer-ho, per no tenir no tenen ni un despatx on rebre els clients, aconseguiran esbrinar que hi ha darrere la mort, per enverinament amb Poloni 210, d’en Pere Pasqual.

La Teresa Solana ens fa passejar per Barcelona i els diferents ambients de la ciutat —des d’ un elegant hotel ciutat situa a primera línia de mar, fins al bar més tronat de Sant Adrià, passant pel barri de Gràcia o la part alta de la Diagonal.
També ens dóna petites pinzellades del que està passant actualment al país i ho fa a través de la manera tan diferent que tenen de pensar els dos bessons: mentre que l’Eduard és d’esquerres, independentista, i té una visió crítica de la societat, en Borja és la part oposada.

(1)Un crim imperfecte, 2006 / Drecera al paradís, 2007 / L'hora zen, 2011

Autor: Teresa Solana 

Editorial: Edicions 62 (2016) 

Idioma original: Català 

Idioma de lectura: Català 

Pàgines: 208 

Sinopsi: Una ciutat en crisi i plena de turistes que està a punt de convertir-se en l’escenari perfecte del casament d’una rica hereva de Manhattan amb un jove metge de Puigcerdà. Uns mesos abans, els glamurosos pares de la núvia arriben a Barcelona amb el seu jet privat per conèixer els consogres. Però durant la visita un d’ells mor enverinat. Les connexions del Borja amb la jet set fan que ell i l’Eduard acabin involucrats en la investigació del cas.