“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 31 d’octubre de 2016

NO ABANDONIS QUAN EL RASTRE ÉS CALENT

«I és que la mort no entén pas ni d’edat ni de tendresa, ja que és freda i imprevisible com la mar.»
En Xavier Álvarez ens presenta un thriller sòrdid sobre tràfic d’infants que  ens explica una història fictícia ubicada a Barcelona. És el debut literari de l’autor, que actualment és un mosso d’esquadra en actiu,  fet que es nota al llarg de tota la trama, en Xavier coneix a la perfecció la manera d’actuar dels mossos, i també la dels delinqüents.

«No abandonis quan el rastre és calent» és una novel·la coral, amb diferents trames narratives que a poc a poc s’aniran unint per acabar confluint en un mateix punt.  Els diferents personatges que anirem coneixent participen d’una trama plena de violència, amb segrestos, violacions, assassinats, que gira entorn de la prostitució i el tràfic de menors.

Plantejada cronològicament en el temps, la trama es situa entre els dies 20 i 24 de setembre, i  l’1 d’octubre del  2012 .  Dividida en cinc parts, —cada una pertany a un dels dies esmentats —, un pròleg i un epíleg. Cada dia sabrem que fan cada un dels protagonistes  de les diferents trames.

Uns protagonistes que estan perfectament delineats per l'autor: des dels mercenaris, com en Joel o en Martí; les prostitutes, com la Russa; els mafiosos com el Búlgar; els policies com en Gaby, l'Olga i les víctimes com la Martina. En Xavier es fa un retrat tan exhaustiu de cada un d'ells que arribes a entendre perquè fan el que fan —no en tots els casos, està clar —, a tenir-los llàstima o a odiar-los per les seves accions.
Un punt a favor de l’autor, en quant els seus personatges, és que d'alguna manera arriba a humanitzar-los, fent que acabem simpatitzant amb personatges com Joel i la Russa quan el més normal seria que reneguéssim d'ells.

Escrita amb una narració àgil i un ritme trepidant, plena de diàlegs; una prosa directa, clara, sense parafernàlies innecessàries, que va directa al gra. I és que l'autor no estalvia la cruesa dels fets, no la rebaixa, ens les presenta amb tota la duresa que el moment i la trama requereixen, fet que com a lectora agraeixo enormement.
La potencia i la intensitat de la narració fa que moltes vegades el lector hagi de reflexionar sobre el que llegeix i plantejar-se que potser podrien ser uns fets reals; de fet l'autor en alguna entrevista ha dit que algunes de les trames estan basades en fets reals —segons ell rebaixats amb aigua, cosa que fa posar la carn de gallina.

«No abandonis quan el rastre és calent» és una lectura additiva, que no pots deixar. Un molt bon començament del Xavier Álvarez en el  món literari.

«Aquell noiet que, amb prou feines aixecava un pam de terra, tenia millors formes que el més fi dels detectius, no se n’hi escapava ni una.» (pàg. 260)


3 comentaris :

  1. Molt bona ressenya, Bruixeta. Un petó.

    ResponElimina
  2. A mi també em va agradar molt. La vaig llegir en dos dies. .Un petó

    ResponElimina
  3. Enganxa molt, m'ha agradat moltíssim.

    ResponElimina