“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 30 de novembre de 2017

IV Concurs de Relats El Vi Fa Sang





 Avui us porto les bases del IV concurs de Relats que es celebrarà dins del Festival de Novel·la Criminal en Català de l'Espluga de Francolí que tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 del proper mes d'abril.
Animeu-vos!!!!

BASES DEL CONCURS DE RELATS:

Descripció: Relat de ficció en llengua catalana sobre un tema criminal, que tingui com a escenari les vinyes o el vi de la Conca de Barberà. En seran guanyadores les cinc millors narracions, a criteri del Jurat.

Extensió: Un mínim de 10 i un màxim de 15 pàgines, a doble espai i font Arial 12; trenta línies de setanta espais cada pàgina.

Data límit i lliurament d’originals: Per correu electrònic, abans del dia 1 de març de 2018, a l'adreça següent: concurs@elvifasang.cat. L’escrit, original, es presentarà en format PDF. Amb un títol i sense signar (o signat amb pseudònim). En un altre document adjunt al correu, també en PDF, es faran constar les referències que permetin identificar l’autor: Nom i cognoms, adreça, codi postal, localitat i telèfon. Aquest document tindrà com a nom la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

Dotació: Aquest concurs no té dotació econòmica. Els autors de les cinc narracions escollides rebran com a premi entrades per als museus de l’Espluga de Francolí, un lot de tres ampolles de vi de cellers locals i un diploma de reconeixement, que es lliuraran en un acte públic del Festival, la tarda del dia 7 d’abril de 2018. Les persones guanyadores (o aquelles en qui deleguin llur representació) hauran de ser presents a l’acte per recollir el premi.

Edició: Els cinc escrits seleccionats pel jurat es publicaran al web del Festival amb la signatura dels autors. També es podran editar en format de llibre, la presentació del qual tindria lloc amb motiu d’una posterior edició del Festival.

Jurat: Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Joan Rendé, Jordi Torre i Josep M. Vallès. La tria del jurat serà inapel·lable.

Animeu-vos!!

dilluns, 27 de novembre de 2017

LES PERERES FAN LA FLOR BLANCA



«Vivim en un món pensat per ser vist i no ens en van adonar fins que en Gerson es va quedar cec.»

Les pereres fan la flor blanca de Gerbrand Bakker
Fa relativament poc que vaig conèixer la prosa de Gerbrand Bakker, va ser amb la seva obra «Deu oques blanques». El seu estil literari sobri, íntim i molt subtil em va captivar i em vaig prometre que el llegiria més. Quan per fi, van ser moltes setmanes d'espera i ara entenc per què, a l'ebiblio va estar disponible aquesta obra no vaig dubtar en llençar-m'hi de cap, eren moltes les persones que m'havien dit que era la seva millor novel·la. Jo encara no tinc prou eines per dir si és cert o no, però el que si puc afirmar, és que és una gran obra, del millor que he llegit en temps.

dilluns, 20 de novembre de 2017

MUSO KUNDA, la casa de les dones.





«No es podia fumar, no es podia beure alcohol, no es podia escoltar música ni jugar a futbol, les dones s’havien de cobrir amb vel i els homes vestir decorosament.»

Muso Kunda, la casa de les dones de Gemma Freixas
Sempre m'han agradat els llibres que et permeten conèixer realitats d'altres països. No només que em permetin conèixer el país o les seves ciutats, sinó aquells que van més enllà i aprofundeixen en la realitat quotidiana de la gent que hi viu. I en això la Gemma Freixes en té la mà trencada.

Vaig conèixer l'autora amb "Malabo i les cendres" i no vaig dubtar gens ni mica en llegir aquesta nova novel·la, més quan l'editora m'explica que el personatge principal està basat en una persona que l'autora va conèixer i que a hores d'ara no saben res d'ella, no saben quina sort ha corregut... i havent llegit el llibre pensar-ho m'encongeix el cor.

dilluns, 13 de novembre de 2017

HOTEL LUTECIA



«El frío se había quedado allí, adherido a la palnta de los pies, entre los dedos, los huesos, con un propósito cruel: impedirle olvidar lo vivido.»

Hotel Lutecia d'Empar Fernández
Hi ha escriptors/es que quan els llegeixes per primera vegada saps que escriguin el que escriguin devoraràs les seves obres irremeiablement. Que els seus llibres formaran part dels imprescindibles de la teva biblioteca.
Això és el que em va passar a mi amb Empar Fernández. Des que vaig llegir «MalditaVerdad», novel·la que tanca la seva trilogia de la culpa, vaig saber que no deixaria passar cap de les seves obres. «Hotel Lutecia» és, de moment, la tercera que li llegeixo i en la llista de lectures pendents n’hi ha moltes més.

 Escrita amb una prosa càlida, polida, directe, on l’autora utilitza tota la paleta de colors, olors i sensacions i les transmet al lector amb total nitidesa; fent que puguem veure el color de les buguenvíl·lies, els clavells o les roses, olorar la lavanda, el romaní..., i sentir la desolació, el fred (sobre tot el fred) i la soledat que senten els protagonistes. Que ens permet passejar pels paisatges descrits, conèixer els llocs —el petit bistrot de la Blanche, el vestíbul del Lutecia o el Bar Ribera — i mullar-nos amb la mateixa pluja que cala els ossos de l’Andreu.

dijous, 9 de novembre de 2017

EL SECRETO ESTA EN SASHA



«¿Por qué alguien podría querer ser un príncipe si puede ser inmortal?.»

Moltes nenes de petites somien en trobar el seu príncep blau que les tracti com veritables princeses, però que succeeix quan el seu príncep esdevé un monstre?, o quan els seus somnis són trepitjats per persones sense escrúpols que l'únic que volen i contemplen és el seu propi benefici?

La vida ens endureix dia a dia i acaben per acceptar com a normal allò que no ho és. Estem tan acostumats a veure les prostitutes a les nostres carreteres, als carrers de les nostres ciutats que passen pel seu costat sense fer cas, sense parar-nos a pensar en la realitat d’aquelles noies que treballen al carrer. Eren aquells els seus somnis? Era per acabar fent de prostitutes que varen deixar els seus països d’origen, la seva família i els seus amics? Quasi segur que no. Poder moltes d’elles eren d’aquelles nenes que somniaven en ser princeses... i han acabat enganyades, segrestades i s’ha traficat amb elles, quan moltes no són més que nenes. I darrere de tot hi ha una sèrie de grups mafiosos, entre els quals destaquen els russos.

dilluns, 6 de novembre de 2017

YA NO QUEDAN JUNGLAS ADONDE REGRESAR



«El amor es como se llama a esa felicidad de mentira con la que nos autoengañamos para no reconocer nuestra soledad. Porque así es como estamos todos. Solos.»


Quan et trobés amb un llibre brillant, delirant, divertit, negre, fosc i que a més a més està impecablement escrit, saps que estàs davant d’una petita gran joia literària, que en els temps editorials que corren —on sembla que els llibres caduquin abans que els iogurts—, corre l’immens perill de passar desapercebut. I a les hores sent ràbia i impotència, perquè saps que això seria imperdonable.

Reconec que «Ya no quedan junglas adonde regresar» és una de les millors recomanacions que m'han pogut fer sobre llibres i m'han fet moltes. Li agrairé sempre al llibreter, que sense voler vendre-me'l a tota costa, me'l vengués tan bé que el vaig acabar comprant quan no estava a la meva llista..

dijous, 2 de novembre de 2017

ELS ÀNGELS DE SÓAR



«[...] la SIDA és una malaltia amb un contingut que va més enllà d’allò mèdic des del moment que afecta la vida sexual, esdevé un assumpte moral.»


Els àngels de Sóar de Jordi Pijoan
Que el món en què vivim es regeix per interessos econòmics, aquestes alçades de la pel·lícula ho sap tothom. Que l'enriquiment d'uns pocs és a costa de la desgràcia de les classes socials més desfavorides i dels països més pobres i amb menys recursos econòmics no deixa de ser un secret a veus. Cal tenir una solidesa moral i uns valors molt en alça per no sucumbir als calés fàcils, el més senzill és tancar els ulls i mirar cap a un altre costat. La societat, tal com la coneixem avui dia, està podrida i no té remei, almenys no a curt termini i de manera fàcil.

Si a tot això li sumem que organismes de la importància i l'envergadura de la CIA o l’FBI entren a formar part d'una guerra bruta; que les administracions estatals poden estar implicades en el tràfic de drogues o els interessos de les grans corporacions farmacèutiques i alimentàries, capaços d'estendre una pandèmia a països del Tercer Món, a Àfrica, on la població té molt poques esperances de sortir indemne, voldrem pensar que estem davant d'una ficció fruit d'una ment perversa.