“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 28 de novembre del 2016

MASSA MARES PER UN FILL


«[...]I aquella al·lota que entrà totalment enganxada a l’heroïna i al seu fill i que aconseguí desempallegar-se sols de la primera .» 

Vaig tenir l'immens plaer de coincidir amb la Dora Muñoz al festival literari de Vilassar de Noir . No només vaig poder sentir-la parla de la seva primera novel·la en solitari, sinó també de parlar amb ella llarga estona.
Si «Massa mares per un fill» ja venia avalada per l'editorial que la publica, —encara no ha caigut a les meves mans cap llibre de la col·lecció de Llibres del Delicte que no m'hagi enganxat de valent, — conèixer a l'autora va fer que les ganes de llegir-la creixessin exponencialment.

dilluns, 21 de novembre del 2016

ELS OSSOS SOTERRATS

«Es van perdre les armes i les proves dels que van assassinar Guillem Agulló, es va perdre el llibre d’averies de l’accident del metro de València i es perdran les coses que s’hagen de perdre, siguen factures falses, documents comprometedors o cadàvers de nens.»

Aquest és un d’aquells llibres que mentre el llegeixes et sacseja per dins, que et remou la consciència, i és que encara que Silvestre Vilaplana ens presenta una ficció el tema que tracta, és de rabiosa actualitat, en un país on ens passen pel forro la llei de la Memòria Històrica,  a on ni el govern central ni la majoria de governs autonòmics posen de la seva part perquè les famílies puguin enterrar els seus éssers estimats i tenir un lloc on plorar-los.

A mig camí entre la novel·la negra i la històrica; o una barreja, a parts iguals, entre els dos generes, «Els ossos soterrats», ens parla d’una de les més grans vergonyes d’aquest país: els morts del bàndol perdedor de la Guerra Civil Espanyola. Aquella gent que va ser assassinada impunement i llençada (perquè no se’n pot dir enterrada) a cunetes, i en indrets varis.
La protagonista, Julia Ardid, comença una excavació per tal de recuperar els cossos de cinc homes, impunement assassinats en un petit indret del País Valencià. No seran pocs els entrebancs que es trobarà per poder dur a terme la seva feina. Entre ells, la incomprensió dels que varen guanyar la guerra i que encara es creuen amb dret a menystenir a tot el que pensa diferent que ells.

dilluns, 14 de novembre del 2016

LA RÀBIA


«La ràbia és clavar alguna cosa diminuta al centre d’un estomac obert amb un ferro que cruix encès.»

La paraula "bullying" apareix fa relativament poc al nostre vocabulari; temps enrere, no és que no existís l'assetjament als menors, no és que a les escoles no es donessin els mateixos fets que ara, senzillament no se li donava importància: eren coses de nanos. No, això no és veritat, cosa de nanos és barallar-se amb l'amic per una ximpleria, però barallar-se d'igual a igual, i estar uns dies de morros, això ens ha passat a tots i la sang quasi mai (jo en aquests casos ja no m'atreveixo a dir mai) no arriba al riu. Els insults, les vexacions, de forma repetida, mai, MAI, poden ser considerades coses de nanos. 

dilluns, 7 de novembre del 2016

LA MORT SENSE NINGÚ

«No hi ha res que esperi tant com la feina.»



«La mort sense ningú» és la penúltima entrega de l’editorial Llibres del Delicte, que aposta, amb gran encert, com sempre,  per  la primera novel·la negra d’en Jordi Tiñena.

L'autor ens presenta al sotsinspector dels mossos, Vidal i al seu company el caporal Veciana, en el seu primer cas: l'aparició del cadàver d'un ciclista al Pont del Diable de Tarragona. Una mort que ningú plora. Pot haver-hi alguna cosa més trista? Vidal vol tancar el cas com més aviat millor i així poder començar les vacances al bord del Calabaixa, el seu iot, amb la seva parella, la Roser. Està clar que les coses no aniran ni tan ràpides ni seran tan fàcils com el sotsinspector voldria. És un accident o ha estat un assassinat? Això és el que el tàndem Vidal/Veciana hauran d'esbrinar, i la cosa no està tan clara com pot semblar. Interessos econòmics, inversions fallides, estafes, robatori, disputes familiars per herències, deutes de joc... a totes aquestes qüestions, i segurament alguna més, és al que s'hauran d'enfrontar els dos policies.