«Jugar a la guerra només comporta violència.»
«A la colònia hidràulica i altres contes», guanyadora del XXIV Premi de Narrativa Vila de l’Atmella de Mar 2016, trobem un recull de tretze contes amb un mateix fil
conductor: la mort. Quan vaig llegir això, a la contraportada del
llibre, vaig pensar que seria un llibre trist, que millor tenir la caixa de
mocadors a mà, que em conec i sé com acabo... Res més lluny, qui esperi tribar
tretze històries lacrimògenes, tristes, en vers la mort, s’equivoca de
ple. Les temàtiques són del més
variades... des d’apunts de ciència-ficció,
a crítica social passant per l’humor negre (molt aconseguit, tot sigui dit)
fins a la tortura hi trobem de tot.
No hi ha cap història que s’assembli a un altre,
totes son completament diferents, enginyoses,
i que, unes més que altres, però això va a gust de cadascú, atrapen al lector.
És un recull de lectura fàcil, que entreté i fa
pensar; que ens deixa delitar de la prosa senzilla i polida de la Sílvia Romero, de la seva enorme
capacitat per inventar-se històries ben diferents i totes elles amb un segell
propi.
Impossible fer cinc cèntims de cap dels contes que
hi trobem sense d'estripar-los, però sí que apuntaré les dues que a mi m’han fet somriure, per no dir
que una d’elles riure i tot: «El Papa ha mort» i «Ens coneixem?».
La primera d’elles, sens dubte la meva preferida de tot el recull.
També menció especial a les que fan referència a
una obra d’Oscar Wilde, «El retrat de Dora Grau», o a l’obra
de Munch, a «El quadre».
Sí el que voleu és passar una bona estona,
oblidar-vos de les vostres cabòries... no ho dubteu, aquest recull aconsegueix
això i molt més.
Cada cop més, estic convençuda que hem d’apostar
pels llibres escrits i publicats a casa nostra,
per la literatura de km 0.
«A
la colònia hidràulica i altres contes» editat per Pagès editors és un clar
exemple de la bona literatura que tenim ben a prop.
«No tenies per què escriure “el Papa es tanoca”. Ha estat aleshores quant s’ha emprenyat de debò i s’ha llençat com una fúria a agafar el núvol. » (pàg. 63)
És una de les meves autores preferides. Aquest ja el tinc a casa, a punt de ser llegit.
ResponEliminaTornes a llegir el mateix llibre que jo, com es nota que els autors que es mouen per aquests verals blogaires tenen un protocol ben establert. De moment només he llegit dos relats, estan prou bé. Però segurament discreparíem en el tema d'apostar per llibres escrits i publicats aquí. S'ha de fer, si són bons. L'endogàmia del panorama editorial català és preocupant, i t'acabes empassant qualsevol cosa perquè és amic de tal o tal altra, i tothom li fa la rosca perquè després no parlin malament d'ell... doncs no. Si em segueix emprenyant aquest tema acabaré llegint només els quatre que sé que m'agraden, i després tiraré cap a fora, que poden ser igual de dolents, però que no em faran ràbia.
ResponEliminaAra que he ressenyat el llibre, veig que coincidim amb els relats preferits :D
ResponElimina