BANDOLER

«I el va tornar a torturar aquella escena macabra de follia, aquell crit horripilant que per poc no li fa perdre el seny,i tot el que el va seguir, que ignora completament .»

Vaig conèixer la Margarida Aritzeta amb “l’Amant xinès” i les peripècies de la inspectora Fuster, no vaig dubtar en llegir “Els fils de l’aranya”, continuació de la saga protagonitzada per la Mina Fuster. Els dos llibres em va seduir per la seva prosa, per la manera directa, senzill i elegant que l’autora té de descriure els fets, i em vaig quedar amb ganes de llegir quelcom d’ella que no fos novel•la negra —no perquè no m’agradi el gènere, al contrari, sinó per conèixer un altre registre de la Margarida— i vaig descobrir “Bandoler”, el títol de per si ja em va atraure. M’agraden les històries de bandolers i aquí esperava trobar-me amb una novel·la sobre la vida d’en Joan Serra.

La sorpresa va ser més que grata, ja que “Bandoler” és i no és la història del famós bandoler. Ho és perquè ens explica episodis de la vida d’en La Pera, però és molt més que això. 

  És la història d’en Philip La Sagne que de vailet va ser rescatat pel bandoler d’una mort segura. Aquell nen de pell fosca com les olives, que va estar uns anys al costat d’en Serra i que ja de gran i establert al carrer Tallers de Barcelona com a rellotger i fabricant d'autòmats, envia a en Pau, el seu fill, als mateixos paratges on ell va viure amb el bandoler, els pobles de l'Alt Camp, per saber si els seus records són reals o fruit de la seva imaginació. I sobre tot saber que va ser de la Maria Rodon, l’amant del bandoler a qui ell també va estimar en silenci i de qui guarda un record esfereïdor. 

«encara que viure sigui només el dolor d’un record.» (pàg. 101)

És la història d’una època convulsa; de guerres: la Guerra del Francès; d’una ciutat, Barcelona, que es va obrint camí cap a la modernitat; de canvis socials i polítics.

«...el vent de la Barcelona que ve, que enterrarà la foscor dels carrers reclosos i de les fàbriques amagades en blocs compactes del barri del Raval per donar pas a una ciutat ordenada i àmplia. Moderna». (pàg. 8)

L’autora barreja personatges reals, com el Baró de Malda, amb altres de ficticis per anar teixit aquesta història a través de la memòria d’en Philip, que vol destriar quins són els fets reals: els que ell recorda o els que estan escrits als llibres?
Són dues realitats vistes des de dos angles molt diferents.

Una lectura pausada, que no pas lenta, que em permet gaudir de la prosa nítida, neta i sense estridències de la Margarida; la seva riquesa de llenguatge; les seves descripcions detallades, les ambientacions perfectament recreades, les olors que traspassen les pàgines del llibre. Una documentació rigorosa que ens permet dir que estem davant d’una novel·la de caràcter històric, on el fil conductor és en Joan Serra.

Uns personatges molt ben treballats, creïbles tots ells, des dels protagonistes a aquells que només surten dues línies.
Uns salts en el temps a base dels records del protagonista, aquell nen de pell fosca, que ens permeten fer-nos una idea de les èpoques passades: quan vivia amb el seu pare, a casa del Marquès d’Amat, on li ensenyà a tocar l’ocarina i li parla d’enTupac Amaru; quan l’envien cap al seminari; el temps que passa al costat del bandoler o el que li succeeix després.
Una immersió a la Catalunya dels segles XVIII i XIX, ambientada amb tot luxe de detalls.
Una tensió narrativa perfectament controlada fins a les últimes pàgines, que ens faran seguir la lectura amb delit.