LA LLIBRERIA DELS FINALS FELIÇOS

«Hi ha una persona per cada llibre, sempre. I un llibre per cada persona.»

Hi ha llibres que quan els veus, a la prestatgeria de la llibreria, sembla que et cridin, que vulguin venir amb tu. Acostumo a fer cas d’aquesta intuïció —que imagino que tots els addictes a la lectura tenim— i poques vegades en falla. Amb «La llibreria dels finals feliços» em vaig endur una molt més que agradable sorpresa, la seva lectura en va fer sentir un ventall de sensacions i sentiments tan variats que em costa d’explicar: he plorat, he rigut, m’he il·lusionat, he empatitzat amb els seus personatges, he sentit ràbia...
Podem dir que «La llibreria dels finals feliços» és una novel·la intimista, que parla de llibres, de dones, de sentiments, que té força, que és vital, femenina (que no feminista) i dolça (no pas embafadora); és una novel·la coral, ja que dóna veu a tots i cadascun dels seus personatges.

«La llibreria dels finals feliços» ens explica la història de la Sara i l’Amy, dues dones que mantenen una amistat per correspondència. Dues persones molt diferents: la Sara, una jove sueca que s’acaba de quedar a l’atur en tancar la llibreria on treballava i l’Amy una dona madura d’un poble d’Iowa. El seu amor per la literatura i els llibres serà el nexe d’unió entre totes dues. La història arranca quan la Sara decideix acceptar l’oferiment de la seva amiga i viatja a Broken Whell per visitar-la, donant-se la trista coincidència que arriba el mateix dia del funeral de l’Amy.

La història està explicada a través de les dues veus narratives: la d’un narrador en omniscient en tercera persona i un en primera persona en veu de l’Amy i que ens parla a través de les cartes que l’hi va enviar a la Sara. A través d’aquests dos narradors anirem coneixent a tots els habitants de Broken Whell i els seus secrets. Uns personatges, que en principi ens semblaran força peculiars, però a mesura que els anem coneixen una mica més, els podrem identificar com aquesta gent que veiem diàriament en els nostres pobles o ciutats.

«La llibreria dels finals feliços» és la llibreria que tots els amants de la lectura hem somiat en tenir alguna vegada. La Sara l’obre amb els llibres de l’Amy, i ho fa per poder tornar al poble de Broken Whell una part del que els seus habitants l’hi ha donat a ella, cosa que aconsegueix amb escreix, ja que és capaç de trobar un llibre per cada un d’ells, la majoria dels quals mai no havia entrat en una llibreria i molt menys havia obert un llibre. Crida l’atenció el mètode de classificació de llibres que fa servir la Sara: «Vida a ciutats menors», «Atenció, final tràgic!», «Ni una paraula de més», «sexe, violència i armes», «Final feliç garantit!», «Literatura femenina divertida» o «Per als vespres de divendres i els diumenges de fer el ronso al llit» i els títols que posa a cada apartat.

La literatura nòrdica sempre ha estat una de les meves preferides, si bé és cert que el que més he llegit ha estat novel·la negra. Katarina Bivald, amb la seva novel·la, em reafirma en la meva apreciació sobre la literatura nòrdica, i ho fa amb un llibre que res té a veure amb el gènere negre.
«La llibreria dels finals feliços» és un elogi a la vida i a la literatura. A la vida i tots els problemes reals que hem d’afrontar dia a dia, a través dels habitants de Broken Wheel i de la mateixa població, greument afectada per la crisi. I a la literatura a través de la Sara i la seva dèria lectora.
És un d’aquells llibres que s’ha escrit expressament pels qui estimem el món literari, de les llibreries i les llibretes, les biblioteques... pels que som malalts dels llibres, que els comprem compulsivament, encara que la pila de pendents que tenim a casa sigui esfereïdora; pels que anem diem: un capítol més... un més i prou... i les hores ens passen volant; els que anem llegint pel carrer i els que més d’una vegada ens hem sentit a dir que preferim la companyia d’un llibre a la de les persones. Si, com jo, ets un malalt dels llibres no deixis passar l’oportunitat de conèixer la Sara i la seva extravagant llibreria: «Oak Tee Bookstore»

«No provis de raonar amb un idiota, perquè et farà baixar al seu nivell i llavors et guanyarà per experiència.» (pàg. 50)

«Els llibres són històries edulcorades, enrevessades i massa obsessionades en el que tothom pensa i sent en tot moment. I amb un munt d’homes covards” (pàg. 354)