MEMÒRIA D’UN CRIM

«No els agradava parlar-ne gaire d’aquells dies, però sí que solien dir que va ser més dur resistir la dictadura que sobreviure a la guerra»

Vaig poder conèixer a l’autora durant el passat festival Vilassar de Noir.  Sentir parlar del seu llibre i tenir ganes de llegir-lo va ser tot una. Em deien que era una història plantejada a través del clàssic «Qui ho ha fet?» a dir «qui és l’assassí» fet que em va recordar als meus inicis com a lectora de novel·la negra de la mà de la Agatha Christie.

Servint-se d'aquesta premissa del whodubit (who has done it?) l'Alexandra Cuadrat ens presenta una novel·la policial ambientada a l'Escala i encara que ambientada en l'actualitat, amb un període tan fosc de la nostra història com és la Guerra Civil espanyola com a rere fons i una trama que gira sobre un tema que sempre genera controvèrsia: la memòria històrica.

L'inspector dels Mossos d'Esquadra, Santamar, —retirat abans d'hora a causa d'un greu accident sofert en un cas anterior, i que es troba a un hotel de la localitat empordanesa descansant,— serà testimoni d'un sopar que tindrà com a funesta conseqüència, dos morts. Ell serà l'encarregat d'anar estirant del fil per aconseguir que totes les peces del trencaclosques acabin per encaixar. Per això anirà esbrinant quins són aquests secrets, amagats des dels temps de la Guerra Civil, que cap d'ells vol que es facin públics. Les raons de tots sis implicats seran molt diferents, depenent a quin bàndol varen pertànyer.

De nou es posa de manifest que aquest és un tema que encara aixeca polseguera, que les ferides no han cicatritzat i que al pas que anem poder no ho faran mai.

L'autora s'ha servit d'uns personatges molt ben treballats, que ens ha fet creïbles en tot moment; unes descripcions acurades i realistes del paisatge empordanès, i un passeig per la gastronomia de la zona, per fer-nos endinsar encara més en una trama, agilitzada a base de diàlegs molt ben trenats, molt ben lligada i que manté el suspens fins al final jugant a despistar al lector que, igual que el sergent Baliaga, l'encarregat de la investigació, anirà donant tombs d'un sospitós a l'altre sense treure'n l'entrellat fins al final.
Com les novel·les clàssiques del gènere, tindrem més d'un sospitós, fins a cinc, i tots ells amb motius suficients per haver comès els crims.

I el més important, sembla que aquesta és la primera entrega d'en Santamar, cosa que agraeixo i molt, ja que és un d'aquells personatges que acaben ficant-se al lector a la butxaca.

«No s’hi guanya res de desenterrant els morts i remoure el passat.»(pàg. 30)