“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 9 de juny de 2016

DIES DE TOT


« Seria un viatge tranquil i plaent, assaborint la novel•la començada fa uns dies, aixecant els ulls de tant en tant per mirar els pobles i estacions i a vegades el mar.»
«Dies de tot» és un passeig per la vida de la protagonista (l’autora). Escrit amb un narrador en tercera persona, focalitzat en la protagonista de la història ens va desgranant la seva vida vista des de la perspectiva de la malaltia: la fibromiàlgia, que l’obliga a deixar de treballar i a replantejar-se tota la seva vida.


Fent servir llenguatge cuidat, senzill i directe; descripcions detallades per als llocs o les coses que per ella són importants i amb gran austeritat de recursos: senzillament un fluix de consciència que ben bé podria estar escrit amb primera persona i poder l'obra guanyaria amb proximitat amb el lector, «Dies de tot» és exactament el que el seu títol ens indica: un viatge per la vida d'una persona regida per una malaltia, on hi ha dies de tot: bons, dolents i regulars.

A través dels vuitanta-un capítols, curts, veiem com afronta el present, amb certa resignació, i recorda el passat amb les seves penes i les seves alegries, posant a examen el sistema educatiu d'aquest país, del que ella ha format part fent de mestre. Una professió que va començar a exercí amb molta il·lusió i dedicació per acabar sent un niu de frustracions que acaben cremant a qui l'exerceix. Un clar rebuig per les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) que no acaba de veure que siguin tan beneficioses com les presenten, ja que segons ella no deixen que l'alumne pensi per si mateix i tan sols es dedica al "copià i enganxar" així com a negar que ha tret un treball d'una pàgina web en concret. Una clara repulsa als canvis constants de sistema educatiu i aquí els dissenya sense pensar en els alumnes.
Record del seu temps d'estudiant, les seves mestres, les companyes de classe, totes noies. I també de les petites satisfaccions que la seva professió l'hi ha donat: el reconeixement d'alguns alumnes o dels pares.

Es també el record de tota una vida: els estius a casa els avis, les visites a ca la modista amb la mare, els canvis de casa, les «verbenes» de Sant Joan amb les amigues, el temps d’estudiant passant pel Batxillerat superior i la Universitat. La creació de la família, haver de que compaginar feina i fills en una societat on les ajudes a les dones eren de poques a cap. I a través d’aquests records veiem l’evolució de la societat, els costums, la política... Podem dir que «Dies de tot» és també el retrat de tota una generació.

Força interessant resulta l'epíleg amb què conclou, on a partir d'una pregunta "per què escriu?" ens donarà un seguit de respostes sinceres de que la va portar a escriure aquest llibre.
«Per què l’ànima es consola tota sola esplaiant-se i donant forma al plor que no serveix per res » (pàg. 254)





1 comentari :

  1. Hola, preciosa. M´has fet posar la pell de gallina. Sense cap dubte, me l´anoto. Un petonàs.

    ResponElimina