“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 29 d’octubre del 2018

EL JURAMENT



"El Jurament" de Sílvia Romero

Parlar de la Sílvia Romero i de la seva obra literària és parlar de premis; i amb la seva darrera novel·la, «El Jurament» no podia ser diferent. Aquest cop tenim entre mans el darrer Premi de Narrativa Blai Bellver que ha publicat amb Bromera.

dilluns, 22 d’octubre del 2018

MAGRET I ELS ANARQUISTES


Magret i els anarquistes de Francesc Puigpelat

 
Admiradora com sóc de Simenon i seguidora fidel del seu comissari Jules Maigret no podia deixar escapar la novel·la de Francesc Puigpelat, guanyadora del V premi Memorial Agustí Vehí, que és un clar homenatge al personatge de la literatura francesa.

dilluns, 15 d’octubre del 2018

L'HOME QUE LLEGIA MIQUEL STROGOFF


Feia dies que tenia el llibre en el punt de mira, a la llista de les properes adquisicions, però va ser quan vaig llegir l'entrevista que l'hi van fer a Regió 7, i que en Jaume va tenir la gentilesa d'enviar-me-la, quan vaig saber necessita imperiosament llegir-lo. Era el moment de fer-ho. Per una banda el títol em portava irremeiablement a la meva infantesa; va ser precisament l'obra de Verne «Miquel Strogoff, el correu del Zar» el llibre que em va enganxar a la lectura quan tenia entre vuit i nou anys. Per altra banda el titular de l'entrevista deia exactament «No crec que la pèrdua d'un fill se superi mai» , ja us avanço que no.

dilluns, 8 d’octubre del 2018

ET DIRAN QUE ÉS L'ATZAR


Feia molt de temps que una novel·la tan curta, amb prou feines cent cinquanta planes, em feia sentir tant, em removia d'aquesta manera i em deixava un gust tan agredolç en acabar-la.

dilluns, 1 d’octubre del 2018

MÉS QUE RÀBIA


Més que ràbia d'Emili Bayo
A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre'ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L'Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.