“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 31 de maig de 2018

TE VERE ESTA NOCHE

Te veré esta noche de Susana Rodriguez Lezaun


Quan vaig acabar de llegir «Deudas del frío», segona novel·la de la Susana Rodríguez protagonitzada per l'inspector David Vázquez, em vaig prometre que llegiria el primer títol, «Sin retorno», que a més ja és a casa. La paciència no és el meu fort i en sortir aquesta tercera entrega li va tornar a passar per davant. És cert que els protagonistes són els mateixos, i que l'ideal seria llegir-les en ordre, però no és menys cert que es poden llegir tranquil·lament per separat i no perdre't res important. L'únic és que, com em passa a mi, et quedes amb ganes de conèixer millor a la parella protagonista: en David i la Irene.

dilluns, 28 de maig de 2018

EL ENIGMA DEL CAMINO




Quart llibre d'Isidro Garrido que té com a protagonista a Silva, un brigada de la guàrdia civil.

Dividit en trenta-un capítols i fent servir un narrador en tercera persona «El enigma del camino» ens presenta dues trames que corren paral·leles en el temps, només separades per uns quants dies.
La primera d'elles, situada a dinals d'abril, ens endinsa en un assassinat que es comet a Roncesvalles, inici del Camí de Santiago. La segona, que ens transporta a principis de maig del mateix any, ens relata el camí que està fent el Brigada Silva durant els seus dies de vacances. A partir del dia disset de maig, coincidint amb el capítol catorze de la novel·la, les dues trames convergiran en una de sola.

dijous, 24 de maig de 2018

LA CRUELDAD DE ABRIL


«Asumió que estaba atrapada en una viscosa telaraña que se tejia con los hilos del pasado, sin permitirle la ilusión de una escapatòria.»

La crueldad de abril de Diego Ameixeiras
Vaig conèixer a l'autor, Diego Ameixeiras, el passat més de novembre, dins del festival Vilassar Noir. Des de les hores és la tercera obra seva que llegeixo, i no serà pas l'última. Ameixeiras és un dels millors autors de novel·la negra que hi ha actualment.

Les tres obres que he llegit,« Matarte lentamente», «Conduce rápido» i «La Crueldad de abril» tenen en comú l'ambientació. M'explico, les tres tenen en comú que són històries molt negres, molt fosques, claustrofòbiques, amb uns personatges sòrdids. L'estil directe, ràpid, concís; els capítols curts, són també un denominador comú en els tres títols.

dimarts, 22 de maig de 2018

EL SEGRE DE NEGRE


I continuem amb els Festivals Literaris arreu del país. Aquesta vegada ens en tormen cap a les terres de Lleida. El primer cap de setmana del  mes de juny tenim una nova edició de EL SEGRE DE NEGRE

dilluns, 21 de maig de 2018

CONTES DE TERROR 2


«I la figura de la bruixa mirant-se’l sense moure un múscul, amb les mans empastifades de terra. Freda com un tros de gel, inexpressiva, hieràtica, mancada del sentiment més elemental.»(Anna Maria Villalonga)

Contes de Terror 2 (Varis Autors)
Segona edició dels contes de terror inspirats del II Festival de Literatura de terror Torrebesses Tremola. Quatre contes de por, misteri i terror fruit de la malaltissa ment dels quatre escriptors que són tancats al castell de Torrebesses durant un cap de setmana.

Tenir a les mans un dels llibres de l'editorial Apostroph sempre és un plaer. L'edició no pot ser més acurada i cuidada fins a l'últim detall. Llibres de mida petita, ideals per endur-te'ls a tot arreu. A més aquesta segona edició ens porta una sorpresa inclosa: la possibilitat d'escoltar els relats. A l'inici de cada un hi trobem un codi QR que ens permet escoltar el conte, enregistrar per Enveualta. No és una lectura plana, ans al contrari, és teatralitzada, amb tots els sons que podem imaginar registrats, fent-la encara més atraient. No és la primera vegada que aquesta petita editorial de Lleida ens ofereix la possibilitat d'escoltar els relats dels seus llibres, ja ho varen fer amb «Contes per a les nits de lluna plena» de l'Anna Maria Villalonga.

dijous, 17 de maig de 2018

VIENEN MAL DADAS


«No todo es blanco o nero, no todos somos psicòpates asesinos o hijos de puta codiciosos.Algunas veces los que matan son persones llevades al límite.»

Vienen mal dadas de Laura Gomara
Un dia et recomanen un llibre. El fulleges, comences a llegir, avances poques pàgines i no saps ben bé per què però t'adones que aquell no és el moment de llegir-lo, no estàs entrant en la història. T'insisteixen, que li donis una segona oportunitat, que val la pena. I fas cas. Mesos més tard tornes a obrir el llibre per endinsar-te en les seves pàgines. Quan dos dies més tard tornes a tacar-lo, ara sí, havent arribat al punt final, dones gràcies a qui tant et va insistir i aplaudeixes haver fet cas.

«Vienen mal dadas» no és un llibre fàcil, no és un llibre lleuger. És un llibre dur. Duríssim. I ho és per la realitat que ens mostra, per la crítica social que amaga darrere cada frase, cada paraula.

dimarts, 15 de maig de 2018

PIMER PREMI DE RELATS BREUS: EL SEGRE NEGRE 2018


Avui us porto les bases del I concurs de Relats  Breus que es celebrarà dins del Festival  el Segre de Negre  que es celebrarà a Lleida els dies 1  i 2 del proper mes de Juny.
Animeu-vos!!!! 
 
Aquí us deixo l'enllaç a les bases
 
 
 

dilluns, 14 de maig de 2018

LA BANDA DE ARRUTI


«En Basauri es de dominio público que la Escarabillera lleva consigo un mensaje en varios idiomes, anunciando una grata sorpresa al afortunado que la recoja después de tomar tierra»


La banda de Arruti de Jon Arretxe
Aquest cop, Jon Arretxe dóna merescut descans al seu peculiar detectiu, Touré, per presentar-nos a una no menys singular banda de Basauri.
L'acció arrenca a les portes de la presó de la localitat en el moment en què Ereño, un dels components de la banda d'Arruti, surt en llibertat. Capítol escrit en primera persona i en el que anirem coneixent als components de la banda i que és el que pretenent fer i el que ja han arribat a fer fins aquell moment. Ereño parlar dels anys d'institut, quan tots ells es van conèixer i van començar a formar quadrilla.

En el segon capítol ens trobem amb un canvi de narrador, ara en segona persona, que interpel·la directament al personatge protagonista, en aquest cas Delgado, un altre dels membres del grup. No ens costa gaire veure per on van els trets i fer-nos una idea força clara de com estan les coses dins de la banda d'Arruti. I si no ens queda prou clar, el tercer capítol — on el narrador torna a canviar per ser ara un omniscient en tercera persona que ens acompanyarà al llarg de la resta de la novel·la— ens ho deixa molt més clar.

dijous, 10 de maig de 2018

PECADO


«Al fin y al cabo, la muerte era la muerte, una vivència que probablemente ni siquiera seria una vivència para quien se moría.»

Pecado de Benjamin Black
 Benjamin Black deixa descansar al forense més famós de la literatura, Quirke, per escriure «Pecado», novel·la amb la qual va guanyar el premi RBA de novel·la policíaca l'any 2017.

«Pecado» ens situa a la Irlanda rural de la primera meitat del segle XX, exactament al comtat de Wexford, on es troba Ballyglass House, la casa del coronel Osborne i fins on es trasllada l'inspector Strafford —amb “r”, com sol remarcar ell quan diu el seu cognom— per investigar la mort del reverend Tomas Lawless, a qui han assassinat amb un tall a la jugular i a qui després han tallat els genitals. Per si això no fos suficient, ens situem als Nadal del 1957, en un cercle clarament catòlic i el nostre protagonista és protestant.

dilluns, 7 de maig de 2018

ULLS MARAGDA


«tothom hauria d’entendre que el cor no és només un òrgan que realitza una funció i prou, punyeta I això la majoria de la gent no ho entén. Per que el cor [...] és molt més que això. És el centre de tot. L’univers de Gaia. Com els ulls que tot ho veuen. »


Ulls Maragda de Marta Alòs
A «Ulls Maragda», primera novel·la de gènere negre de l'escriptora Marta Alòs, ens trobem davant de tres trames que correran paral·leles al llarg de tota la novel·la, que en certs moments i ocasions es creuran, que els protagonistes, de cada una d'elles, es relacionaran entre si de diverses maneres i per diferents qüestions i que al final veurem com els fils de les tres històries s'aniran entrellaçant fins a convergir en un mateix cabdell.
La història arranca amb la mort d'una jove becària de la UdL, Mariona Costa, que investigarà l'agent Roure, mosso d'esquadra; al mateix temps que assistim a l'elecció d'un nou rector per la Universitat, càrrec pel qual està molt interessant el catedràtic Antoni Badia; i l'encàrrec que rep la Núria Lamolla, professora associada a la UdL i amant de la Mariona Costa, per escriure una biografia d'un dels Prohoms més importants de la ciutat, en Ramon Pujol i Clot i que comptarà amb l'ajut, no del tot desinteressat, d'en Joan Serradell, un periodista del Segre.

dijous, 3 de maig de 2018

WAD-RAS


«Com és podria rehabilitar ningú en aquell ambient de baralles, discussions, lluites i enveges?A quina pena es condemnava aquelles dones maletes? A la privació de llibertat o a la pobra insuperable de sobreviure en un ambient com aquell?»



Wad-Ras de Joan Miquel Capell
«Wad-Ras» ens explica el primer cas dels Mossos d'Esquadra, la mort per sobre dosis d'una reclusa a la presó de Wad-Ras. És el primer cop que un jutge els deixa actuar com a policia judicial, feina que, fins aleshores, exercia el cos de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Basada en el primer cas que l'autor va investigar com a mosso d'esquadra.
Escrita en primera persona, la veu narrativa és la d'un caporal de salut Pública que ens anirà guiant per tota la investigació que es va dur a terme per tal d'aclarir qui eren els responsables d'entrar l'heroïna a la presó de dones de Barcelona.