Aquestes han estat les meves lectures al llarg de l'any que està a punt d'acabar. 2021 ha estat marcat per la meva decisió de llegir més literatura infantil i juvenil, per assistir al curs de Teoria i pràctica de la literatura infantil i juvenil de l'Ateneu de Barcelona.
Segon llibre protagonitzat per la família Hernández-Obiols i la seva agència de detectius, els vàrem conèixer a 'Un assumpte massa familiar'.
'El dilema de viure' és de difícil classificació, però jo acostumo a fugir de les etiquetes, per a mi és un exercici de valentia i de generositat envers el pròxim.
Andreu Martí i Joan Miquel Capell s'uneixen per escriure a quatre mans aquesta novel·la situada a la Barcelona Olímpica (1992) quan els Mossos començaven a desplegar-se per tot el territori català.
'Som uns pringats' és el cinquè títol de la col·lecció Delictes Juvenils i la primera incursió a la novel·la juvenil de l'Empar Fernández.
La senyora Rosa, als seus vuitanta anys acabats d'estrenar, s'adona, per primer cop a la seva vida, de moltes coses. I cap d'elles l'hi agrada.
Fa força temps que conec al Marc Moreno i aquesta és la cinquena novel·la que li llegeixo. Cada obra m'ha agradat una mica més que l'anterior, en cada una he vist créixer al Marc com a escriptor i també com a editor. És evident que el seu estil m'agrada força, però amb 'Després de la vergonya' m'ha guanyat definitivament. És la seva novel·la més personal, ell mateix ho ha dit un munt de vegades, més introspectiva i que, per a mi com a lectora, l'ha fet avançar a passos agegantats.
Desconeixia per complet que Calvino tingués una obra anomenada 'Palomar' i ha estat llegit l'última novel·la de la Tina Vallès que m'he assabentat. I és que l'autora trasllada el personatge de Calvino a Barcelona i a l'època actual.
El primer que ens deixa clar és que no és cap homenatge. A una entrevista amb L'ACN l'autora declara: 'La paraula homenatge em fa al·lèrgia, és una represa del personatge de Calvino. Ja no és el Palomar de Calvino, sinó el meu, i el trasllado tan físicament com en el temps'
Vaig conèixer a l'Albert Figueras com a Pop Negre amb la seva novel·la 'no escatimeu el flit!'. Cinc són els anys que m'ha fet esperar per tornar a gaudir de la seva brillant prosa.
Si hi ha quelcom que m'agrada quasi tant com llegir, és el cinema. Recordo els matinals de dissabte, amb el pare, on no podia faltar mai una 'd'indis i vaqueros' com deia ell. I en el meu imaginari, Jon Wayne era el vaquer per antonomàsia, el bo entre els bons en aquelles pel·lícules de bons i dolents. Que una lectura m'hagi transportat de nou al cinema Galileu un dissabte al matí ( quan que ha plogut des de les hores...) ha estat gratificant. I és que en Josep Masanés a ’Els proscrits de Santa Fe’ ha recreat aquell Far West que tantes bones estones em va fer passar.
Em vaig enamorar de la prosa de la Sílvia Soler en llegir 'Petons de diumenge'. I el que sempre m'ha captivat de les seves novel·les han estat els personatges, molt més enllà de les trames. I és que en l'obra de la Sílvia tenim molta més importància els personatges que no pas els fets.
Nova entrega de Delictes juvenils de l'editorial Llibres del Delicte. En Aquest cas ens porta una novel·la que va néixer com a treball de recerca de segon de batxillerat, donant-nos una pista sobre la joventut de la seva autora, l'Elia Espinosa.
U na novel·la menys lleugera del que sembla i que ens parla de les llevantades personals i emocionals que ens poden canviar la vida. En aquest cas veurem les llevantades viscudes per la Joana i en Bernat dues persones que inicialment no es coneixen, però que han mantingut una relació professional a través del correu electrònic i que tenen una molt bona amiga en comú, la Denise i el fet que la seva vida a donat un tomb de cent vuitanta graus.
Alejandro Palomas em va robar el cor amb 'Un gos', no només per la història que ens explica, sinó per la família que la protagonitza. Els personatges que crea en aquest llibre i que trobem en altres títols de l'autor (una mare i un amor) em van acompanyar durant molt de temps i he de dir que el seu record encara perdura en la meva memòria.
Hi ha autors que un bon dia et roben el cor i saps que llegeixis el que llegeixis d'ells. t'agradarà. Aquest és el cas d'en Jordi Sierra i Fabra, qui l'any passat ens va sorprendre amb l'aparició de la seva nova sèrie de novel·les, aquest cop protagonitzades per una periodista. Autor prolífic, que ha escrit per adults, joves i nens, és, per a mi, una de les apostes més segures al moment de triar lectura.
'En la foscor de l'hivern' és una novel·la fosca, a estones claustrofòbica, que manté al lector a l'aguait des del primer capítol.
Care Santos ens porta una novel·la juvenil amb una temàtica força dura. Una noia, la Laura, és atacada i segrestada una nit quan torna de festa. El motiu del segrest no és altra que rodar un snuff movie o assassinat en directe. Aquest és en molt poques paraules la trama general de la novel·la.
Vaig llençar-me de cap a la lectura d'aquesta novel·la després d'haver llegit totes les entregues publicades de la sèrie Bergman que el seu autor va escriure a quatre mans amb Michael Hjorth. Esperava trobar quelcom semblant, poder no en contingut, però si històries i personatges que m'atrapessin d'igual manera. Tot i que no diré que no m'hagi agradat, el cert és que aquest primer volum de la sèrie Harapanda, m'ha deixat un regust agredolç.
Llegir a la Susana sempre és un plaer. Té la virtut d'aconseguir que quan m'endinso en una de les seves novel·les no pugui sortir d'ella fins al final. No pots parar de llegir, les trames i els personatges t'atrapen i t'acompanyen, normalment, més enllà de les pàgines del llibre. Aquest cop no ha estat cap excepció.
Crec que és una de les lectures més crues i dures a les quals m'he enfrontat últimament. La cruesa recau no sols en l'acció de la trama central de la novel·la, sinó també en les trames secundàries. L'autora descriu certs fets amb una duresa que colpeja de valent, que et fa mal i et fa sentir el dolor (físic i psíquic) que pateixen les diferents protagonistes. Sí, la majoria del dolor i del mal el pateixen dones.
Helle Helle teixeix una història a base de records, de retalls de la vida quotidiana de la Tine i la Jane, dues germanes que treballen al ferri que fa la línia entre Dinamarca i Alemanya, entre Rødby i Putgarden.
Hi ha autors que llegint-los per primera vegada saps que passaran a formar part dels teus autors de capçalera. Això és el que em va passar amb Kent Haruf al llegir 'Cançó de la plana' —primera entrega de l'anomenada trilogia de Holt—, em vaig enamorar irremeiablement de la seva prosa.
Els llibres que parlen de llibres sempre m'han agradat. Aquest feia molt de temps que era a la meva llista de pendents i ara em pregunto per què he tardat tant a llegir-lo.
Tove Jansson ens porta un recull de petites històries protagonitzades per la Sofia i la seva àvia. És un total de vint-i-dos relats que es produeixen durant l'estiu finlandès. Al llarg d'aquest episodies, l'autora ens mostra les relacions familiars entre la Sofia, el seu pare i la seva àvia. La Sofia ha patit la pèrdua de la seva mare, tràngol que no ha acabat de superar. Mentre el seu pare buscarà refugi a la feina i aïllant-se en la seva soledat, ella compartirà els dies d'estiu amb la seva àvia.
'El país dels altres' és la primera entrega d'una trilogia que sembla ser neix a partir de les històries i els records que, a l'autora, li explicava la seva àvia materna, qui com la protagonista, va seguir al seu marit marroquí fins a Meknes.
Les meves lectures del mes d'agost:
📔 El vincle més fort. Kent Haruf. Edicions del periscopi
📔 Bon dia, Tristesa. Françoise Segan. Viena edicions
📔 Rodby-Puttgarden. Helle Helle. Editorial Nits Blanques
📔 L'última coloma. Men Marías. Univers
📔 Escrivim el futur en tinta lila. Carme Forcadell. Grup62
📔 Las lágrimas del Caimán. Susana Hernández. Distrito93
📔 Pandora. Henry James. Viena edicions
'Aquí mano jo' és la segona entrega protagonitzada per la detectiva Adriana Miralles i en Pau, el seu soci, un expert informàtic. Veurem una evolució dels personatges en vers el primer llibre que varen protagonitzar, 'El despertar del navegant'. En l'àmbit personal la relació de l'Adriana i en Ramon, un mosso d'esquadra, ha fet passos endavant; coneixerem parts del passat de la detectiva que fins ara desconeixíem i la veurem passar pel dur tràngol de la pèrdua de la seva mare.
A escala professional, l'agència s'ha consolidat gràcies a la resolució del cas anterior, en Pau ja no és només el seu ajudant, sinó que ara són socis i el noi està estudiant a la universitat per tal d'obtenir el títol de detectiu.
Quarta entrega de la sèrie protagonitzada per la fotògrafa Mercè Juanix i la seva amiga, l'Elisa Dorca. En els títols anteriors ja vàrem conèixer la facilitat de les dues amigues per trobar misteris que resoldre allà on van. Cada novel·la és independent de les altres i l'únic que tenen en comú són les dues protagonistes, que si bé és cert que les veiem evolucionar al llarg de la sèrie no ens obliga a haver de llegir-les per ordre.
Les meves lectures del mes de maig
📖Tot el que em cal ja ho duc a dins. Rupi Kaur.
📖El petit Nicolas. René Goscinny.
📖Konrad o el nen que va sortir d'una llauna de conserves. Christine Nöstlinger.
📖Els fantasmes i Madame Lévy. Jordi Torrent.
📖Rovelló. Josep Vallverdú.
📖La casa de les hores comptades. Esther Vila.
A 'Els fantasmes i Madame Lévy', Jordi Torrent tracta un dels temes de més actualitat com és l'especulació immobiliària. Situa l'acció en l'actualitat, l'any 2012, però els fets actuals vindran determinats pels que va succeir l'any 1956 quan un ciutadà francès arriba a la ciutat i compra una destral que no dubtarà en fer servir.
El que acostumeu a transitar per aquest bloc i les seves ressenyes, haureu vist que la poesia és un dels gèneres que menys he tractat. No és que no m'agradi, ans al contrari, m'encanta, però no hi entenc gens ni mica.
Coincidint amb el centenari del naixement de Patricia Highsmith, Pagès editors va decidir retre-li un merescut homenatge. Per aquest motiu i sota la batuta del director de la col·lecció 'Lo Marraco negre' van decidir reunir a vuit veus, plomes, de la novel·la negra catalana en un mateix volum: 'La cervesa de la Highsmith'.
Segon dels llibres protagonitzats pels sicaris del Pescador, un dels capos de la droga més importants a Oslo. Si 'Sang a la neu' em va captivar des de la primera plana i em va durar un tarda, 'Sol de sang' ha seguit els passos del seu predecessor.
Els que em coneixeu ja us podeu imaginar perquè aquest llibre va arribar fins a la prestatgeria de casa després d'haver vist una bona crítica a un canal de YouTube. Només heu de mirar la portada, com podia resistir-me aquesta carona?
'Tàndem' és una novel·la de personatges, on la trama és secundària, i amb això no dic que no tingui importància, sinó que el pes recau amb la parella de protagonistes i els secundaris que els envolten.
Reconec que he hagut de deixar reposar el llibre uns quants dies abans d'intentar fer la ressenya. Tot i això no sé si aconseguiré fer una ressenya objectiva i no deixar-me portar pel que sento i penso.
'El ball', d'Irène Némirovsky, ens apropa al París de començaments de segle XX, quan una família de nou-rics es trasllada a viure a un dels bulevards més luxosos de la capital francesa. Per donar-se a conèixer entre el bo i millor de la societat parisenca la senyora de la casa decideix preparar un fastuós ball en el qual no faltarà absolutament de res. La filla del matrimoni, una jove adolescent, es fa il·lusions de poder assistir al ball, però toparà amb els interessos de la seva mare que no està disposada a fer que res ni ningú la privi del seu instant de glòria i que li prohibeix assistir. El que la bona dona no sospita ni per un segon és que amb aquesta actitud posa en marxa el mecanisme d'una venjança silenciosa.
Vaig conèixer a l'Alba Dalmau amb la seva obra 'El camí dels esbarzers' amb la qual em va captivar. Per això, no vaig dubtar ni un segon en endinsar-me en les pàgines de la seva darrera novel·la 'Amor i no'. Tot i ser molt diferent de l'anterior, la narrativa de l'Alba Dalmau en segueix enganxant i agradant cada cop més.
'Bisturí' és la tercera novel·la de la Ramona Solé, autora de diversos relats publicats en diferents reculls i coordinadora del recull 'Assassins de Ponent' publicata Llibres del Delicte igual que les seves novel·les.
Feia temps que tenia pendent endinsar-me en la prosa d'aquesta autora, hi ha estat gràcies a aquesta traducció feta per labreu edicions que m'he decidit a fer-ho. He tardat massa, ara ho sé. I a la meva llista ja hi ha uns quants títols més, tots publicats per aquesta editorial.
Llegir a en Toni Hill ha estat sempre, per a mi, una aposta segura. He llegit tot el que ha publicat fins al moment i sempre amb el mateix resultat: enganxada a la lectura des de la primera a l'última pàgina. Aquest cop no ha estat pas diferent.
Buscant novel·les juvenils vaig topar-me amb el Premi Ramon Muntaner del 2019. La imatge de la portada em va cridar poderosament l'atenció i en llegir la breu sinopsi que hi havia a la web de l'editorial em vaig acabar de convèncer.
Com que sempre he estat del parer que els
llibres no caduquen i que tant és l'any que es van publicar, aquí hi ha una
mica de tot: llibres actuals i llibres que tenen un parell o tres d'anys o
inclús una mica més
🌹 El sol i les seves flors. Rupi Kaur. (Empuries)
🌹Kambirí. Lluís Prats.(Estrella Polar)
🌹El verano que mi madre tuvo los ojos verdes. Tatiana Tîbuleac (Impedimenta)
🌹Momoko y la gata. Mariko Koike (Lumen)
🌹El pes de la neu. Christian Guay-Poliquin (Periscopi)
🌹L'últim amor de la Baba Dúnia. Alina Bronsky (Les Hores)
🌹Amor i no. Alba Dalmau (Angle)
🌹El teu gust. Isabel Clara Simó (Bromera)
🌹Mar d'estiu. Rafel Nadal (Univers)
🌹Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà. (Anagrama)
És el segon llibre que llegeixo d'aquest autor japonès que em va captivar amb 'El tallador de canyes'. Vaig escollir aquest 'Petit plaer' de l'editorial Viena per una de les meves lectures del 'Març Asiàtic'
Havia vist la sèrie de televisió i això en frenava a llegir el llibre. Saber per endavant que m'hi trobaria encara ho feia més feixuc. Tot i les meves reticències fa mesos que el llibre era a casa i ara, gràcies a la participació en un club de lectura, m'he endinsat en les pàgines que Margaret Atwood va escriure.
Saber que el que tenia davant era un relat biogràfic, que els fets que ens relata van succeir-li a ella, a l'autora, en posava els pèls de punta abans de començar la lectura. Sabia que no seria una lectura plaent ni lleugera i que acabaria molt emprenyada amb la humanitat en general. No m'equivocava gaire.
Parlar d'en Josep Masanés és parlar d'un autor amb una llarga trajectòria de premis literaris. Per a mi, a més a més, és parlar d'un bon amic virtual amb qui comparteixo el gust per la lectura i l'escriptura.
Des de que l'editorial va treure aquesta segona edició que incorpora el relat 'Qualsevol nit, a Figueres, pot sortir el sol' que la novel·la de l'Agustí Vehí és a la prestatgeria de casa esperant. Les novetats l'hi han anat passant per davant, i ara que gràcies a un club de lectura m'he submergit en les seves pàgines em pregunto: com he pogut esperar tant!?
El passat dijous 18 de Març vaig tenir el plaer de presentar, via YouTube, el primer llibre de la Maria Sardans: 'L'Àngel Negre'.
Aquí us deixo el vídeo de la presentació.
Tercera entrega del quartet estacional creat per l'Ali Smith. Vagi per endavant que segueixo enamorada de 'Tardor' la primera de les novel·les.
Ōgai Mori és el pseudònim de Rintaro Mori qui va viure durant uns anys a Alemanya. Després de tornar al Japó es va dedicar a la traducció d'obres occidentals. La seva estança al país europeu va inspirar-lo en la creació del seu relat més conegut 'La Ballarina'.
Mary Ann Shaffer va ser bibliotecària i llibretera que a l'edat de setanta anys i animada pel seu club de lectura va començar a escriure la que seria la seva primera i última novel·la que va acabar d'escriure la seva neboda, Annie Barrows i que va esdevenir en un boom editorial que s'ha traduït a quinze idiomes.
