LECTURES DEL MES DE NOVEMBRE

 

Les mesves lectures del mes de novembre

🍄 Calipsos i boleros. Albert Figueras.
🍄 Els proscrits de Santa Fe. Josep Masanés.
🍄 El senyor Palomar a Barcelona. Tina Vallès.
🍄 Després de la vergonya. Marc Moreno.
🍄 Les casetes del Catbrèxit o l'enamcipació de la senyora Rosa. Maria Vilanova
🍄 Som uns pringats. Empar Fernández.
🍄 Policies. Joan Miquel Capell / Andreu Martín.
🍄 El dilema de viure. Carme Ripoll.

DESPRÉS DE LA VERGONYA

 

 

Fa força temps que conec al Marc Moreno i aquesta és la cinquena novel·la que li llegeixo. Cada obra m'ha agradat una mica més que l'anterior, en cada una he vist créixer al Marc com a escriptor i també com a editor. És evident que el seu estil m'agrada força, però amb 'Després de la vergonya' m'ha guanyat definitivament. És la seva novel·la més personal, ell mateix ho ha dit un munt de vegades, més introspectiva i que, per a mi com a lectora, l'ha fet avançar a passos agegantats.

EL SENYOR PALOMAR A BARCELONA

 

 

Desconeixia per complet que Calvino tingués una obra anomenada 'Palomar' i ha estat llegit l'última novel·la de la Tina Vallès que m'he assabentat. I és que l'autora trasllada el personatge de Calvino a Barcelona i a l'època actual.
El primer que ens deixa clar és que no és cap homenatge. A una entrevista amb L'ACN l'autora declara: 'La paraula homenatge em fa al·lèrgia, és una represa del personatge de Calvino. Ja no és el Palomar de Calvino, sinó el meu, i el trasllado tan físicament com en el temps'

CALIPSOS I BOLEROS

 

 

Vaig conèixer a l'Albert Figueras com a Pop Negre amb la seva novel·la 'no escatimeu el flit!'. Cinc són els anys que m'ha fet esperar per tornar a gaudir de la seva brillant prosa.

ELS PROSCRITS DE SANTA FE

 

Si hi ha quelcom que m'agrada quasi tant com llegir, és el cinema. Recordo els matinals de dissabte, amb el pare, on no podia faltar mai una 'd'indis i vaqueros' com deia ell. I en el meu imaginari, Jon Wayne era el vaquer per antonomàsia, el bo entre els bons en aquelles pel·lícules de bons i dolents. Que una lectura m'hagi transportat de nou al cinema Galileu un dissabte al matí ( quan que ha plogut des de les hores...) ha estat gratificant. I és que en Josep Masanés a ’Els proscrits de Santa Fe’ ha recreat aquell Far West que tantes bones estones em va fer passar.