GOLPES

Reconec que quan vaig veure la portada de la novel·la, el meu primer instint va ser passar d'ella. No m'agrada gens ni mica la boxa i aquells guants en primer pla, aquell títol i saber que estava dividida en dotze rounds..., feia que em fes enrere. Però el bon gust de boca que m'havia deixat "Tres minutos de color" i "No nos dejan serniños" em deia que havia de donar-li una oportunitat a l'últim treball de Pere Cervantes.

Vaig començar a llegir el que comentaven els qui ja l'havien acabat, i la majoria coincidíem a dir que la lectura els havia deixat fora de combat. Saber que estava basada en fets reals i que el protagonista, Alfa, també era real, va acabar per convèncer-me que havia de donar-li una oportunitat. Sort que ho vaig fer.

TIGRES DE CRISTAL

«Tigres de cristal» és, sense cap mena de dubte, la millor novel·la de Toni Hill. I ho dic després d'haver estat seduïda pel seu inspector Salgado i d'haver gaudit amb «Los ángeles de hielo», novel·la amb que ja ens va demostrar que el seu registre anava molt més enllà de les sagues policials. Amb aquest darrer títol fa un salt qualitatiu força important, demostrant-nos que s'ha convertit en una de les veus narratives actuals ha tindre en compte.

EL PRÓXIMO FUNERAL SERÁ EL TUYO

El llibre va arribar a les meves mans de casualitat quan tenia pendent llegir l'última novel·la de l'autora «Nadie ha muerto en la catedral» i en saber que es tractava d'una trilogia protagonitzada per Rebeca Turumbay vaig decidir començar pel principi.

L'autora ens situa l'acció a Cárcar una petita població de poc més de mil habitants situada en el municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro. Es nota que coneix l'indret, ja que l'ambientació i les descripcions són un dels punts forts de la trama. Poder el més fort.

MORT SOTA ZERO

Ludmilla Lacueva ens presenta una història de venjança; de secrets familiars que persegueixen als descendents al llarg dels anys.

UN AMOR

Vaig conèixer a Alejandro Palomas a «Un perro», novel·la en la qual em vaig enamorar de la seva prosa. Venia precedida per «Una madre» que em vaig prometre llegir així que pogués, però l'allau de lectures pendents a fet que anés posposant aquest moment, que desgraciadament encara no arribat. Així que quan va guanyar el Premi Nadal amb «Un amor», vaig decidir que era hora de retrobar-me a la ploma de Palomas i els seus entranyables personatges.

Les tres novel·les estan protagonitzades per la mateixa família, encara que os ben asseguro que es poden llegir independentment una de l'altre sense por a perdre'ns. Altra cosa és que un cop coneguda la peculiar família ens enamorem perdudament d'ella i vulguem saber-ne més.