“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 20 de gener de 2020

EL TALLADOR DE CANYES


El tallador de canyes de Junichirô Tanizaki


'El tallador de canyes' és una obra d'una bellesa extraordinària. Una posa poètica que rarament trobem i encara menys en una novel·la tan curta com aquesta. Malgrat la seva brevetat, només té noranta pàgines, en ella trobem dues històries clarament diferenciades i podríem dir que la primera actua com a introducció de la segona.

dijous, 16 de gener de 2020

PURGATORI


Purgatori de David Marín

David Marín ens porta una novel·la de procediment en la que anirem seguint la investigació policial que portaran a terme el sergent Salvador Rull i el seu equip: el caporal Coscubiela, en Cosqui, i l'agent Núria Riu.

dilluns, 13 de gener de 2020

LA MECEDORA




Quan a Vilassar de Noir vaig sentir parlar a l'autora, l’Anna Hernández, em vaig acabar de convèncer que aquesta era una de les novel·les que no podia deixar passar per alt. M'havien dit que era fosca, molt fosca, que era un thriller dels que t'absorbeix dins de les seves planes, que l'ambientació nòrdica estava molt ben trobada, tot i que l'autora és de Cartagena. I sincerament es van quedar curts. ‘La mecedora’ és molt més que tot això.

dimarts, 7 de gener de 2020

ELLA




Damià del Clot ens presenta una novel·la coral, polièdrica, plena d'arestes que ens captivarà des de la seva primera pàgina. L'autor comença amb tres capítols introductoris on s'anirà presentant a les tres veus principals: Na Maria, La Cabra (Ramon Tusquella) i en Brauli Jacques Múnclus. 'És festiu, però no diumenge', aquesta frase és l'inici de la presentació dels tres protagonistes.

dijous, 2 de gener de 2020

PERDONEU LES NOSTRES CULPES



Reconec que quan vaig veure la portada se'n va encongir el cor. La imatge inquietament preciosa, d'una dona jove que corre pel bosc, mirant enrere, la seva cara d'esglai, de patiment, com si fugís d'algú invisible als ulls del lector. Em va recordar certes imatges d'una de les il·lustradores que més m'agraden: la Victòria Francés. I és que només la visió de la portada és tan potent que ja et colpeix.
Endinsar-me en la lectura no ha estat fàcil, principalment perquè sé, salvant les distàncies, que és perdre un fill i no em costava gaire posar-me a la pell de les mares i dels familiars de les víctimes.