« Al jefe le encantaria, aquel mocoso tenia la edad y el físico que le gustaban.»
Dividit amb tres parts, de capítols curts i
alternant dues veus narratives: en primera persona, donant veu a Iris,
la protagonista; i un narrador omniscient en tercera, que ens presenta tota la
part de la investigació que du a terme la policia. Els capítols ens van
presentant les dues trames, alternativament. Els successos se’ns presenten de
manera lineal en el temps: en tot moment sabrem com es desenvolupa la
investigació de les desaparicions i com transcorre la vida de l’Iris.
L'autora ha creat una sèrie de personatges, al
servei de la trama, però això no els hi resta gens de versemblança;
empatitzarem amb alguns d'ells: Iris, Alma, Carlos o Dalia i odiarem
a uns altres: Christian, Gabriel Sira o Francisco Ruiz, alguns amb verdaders
motius, altres per les circumstàncies, però al final seran degudament
compensats.
Graziella Moreno ens
parla de temes tan durs i colpidors com
és el segrest de nens, de pornografia infantil i de la mutilació i mort dels
infants. I ho fa d'una manera on deixa tota la llibertat imaginativa al
lector per poder visualitzar tot allò que no ens descriu, que és molt.
D'aquesta manera, l'autora, aconsegueix que un tema tan sòrdid com és la
pederàstia no ens faci enrere, nosaltres decidim que i com volem imaginar les
escenes.
Això pot tenir una part negativa, que sincerament
a mi no m'ho sembla tant, que és que al contenir-se molt en les seves explicacions,
no ens generí tota la tensió que es podria esperar. De totes maneres, Graziella Moreno se'n surt més
que airosa i ens presenta una novel·la de lectura ràpida gràcies a una trama
ben filada i que ens fa créixer l' interès a mesura que avança.
«El animal avanzaba despacio, como si se acercase contra su voluntad y gemia con tristeza.»(pàg 59)
Pinta bé! a la llista!!
ResponElimina