“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dimecres, 7 de desembre de 2016

EL BOSQUE DE LOS INOCENTES


« Al jefe le encantaria, aquel mocoso tenia la edad y el físico que le gustaban.»
«El bosque de los inocentes» és un thriller en el qual seguirem dues trames paral·leles: per un cantó coneixerem el dia a dia d'Iris, una jove advocada de Barcelona que acaba de separar-se i que té uns somnis més aviat estranys i molt inquietants; i per altra banda seguirem la investigació policial que es du a terme a Rocablanca (nom fictici), un poblet del Montseny, a causa de la desaparició d'un nen veí del poble. Veurem com aquesta petita vila perd la seva tranquil·litat quan un imitador de Gilles de Rais (un noble i assassí en sèrie francès del segle XV) i comença a actuar.


Dividit amb tres parts, de capítols curts i alternant dues veus narratives: en primera persona, donant veu a Iris, la protagonista; i un narrador omniscient en tercera, que ens presenta tota la part de la investigació que du a terme la policia. Els capítols ens van presentant les dues trames, alternativament. Els successos se’ns presenten de manera lineal en el temps: en tot moment sabrem com es desenvolupa la investigació de les desaparicions i com transcorre la vida de l’Iris.
L'autora ha creat una sèrie de personatges, al servei de la trama, però això no els hi resta gens de versemblança; empatitzarem amb alguns d'ells: Iris, Alma, Carlos o Dalia i odiarem a uns altres: Christian, Gabriel Sira o Francisco Ruiz, alguns amb verdaders motius, altres per les circumstàncies, però al final seran degudament compensats.

Graziella Moreno ens parla de temes tan durs i colpidors com és el segrest de nens, de pornografia infantil i de la mutilació i mort dels infants. I ho fa d'una manera on deixa tota la llibertat imaginativa al lector per poder visualitzar tot allò que no ens descriu, que és molt. D'aquesta manera, l'autora, aconsegueix que un tema tan sòrdid com és la pederàstia no ens faci enrere, nosaltres decidim que i com volem imaginar les escenes.
Això pot tenir una part negativa, que sincerament a mi no m'ho sembla tant, que és que al contenir-se molt en les seves explicacions, no ens generí tota la tensió que es podria esperar. De totes maneres, Graziella Moreno se'n surt més que airosa i ens presenta una novel·la de lectura ràpida gràcies a una trama ben filada i que ens fa créixer l' interès a mesura que avança.

«El animal avanzaba despacio, como si se acercase contra su voluntad y gemia con tristeza.»(pàg 59)


1 comentari :