Fa força temps que conec al Marc Moreno i aquesta és la cinquena novel·la que li llegeixo. Cada obra m'ha agradat una mica més que l'anterior, en cada una he vist créixer al Marc com a escriptor i també com a editor. És evident que el seu estil m'agrada força, però amb 'Després de la vergonya' m'ha guanyat definitivament. És la seva novel·la més personal, ell mateix ho ha dit un munt de vegades, més introspectiva i que, per a mi com a lectora, l'ha fet avançar a passos agegantats.
Desconeixia per complet que Calvino tingués una obra anomenada 'Palomar' i ha estat llegit l'última novel·la de la Tina Vallès que m'he assabentat. I és que l'autora trasllada el personatge de Calvino a Barcelona i a l'època actual.
El primer que ens deixa clar és que no és cap homenatge. A una entrevista amb L'ACN l'autora declara: 'La paraula homenatge em fa al·lèrgia, és una represa del personatge de Calvino. Ja no és el Palomar de Calvino, sinó el meu, i el trasllado tan físicament com en el temps'
Vaig conèixer a l'Albert Figueras com a Pop Negre amb la seva novel·la 'no escatimeu el flit!'. Cinc són els anys que m'ha fet esperar per tornar a gaudir de la seva brillant prosa.
Si hi ha quelcom que m'agrada quasi tant com llegir, és el cinema. Recordo els matinals de dissabte, amb el pare, on no podia faltar mai una 'd'indis i vaqueros' com deia ell. I en el meu imaginari, Jon Wayne era el vaquer per antonomàsia, el bo entre els bons en aquelles pel·lícules de bons i dolents. Que una lectura m'hagi transportat de nou al cinema Galileu un dissabte al matí ( quan que ha plogut des de les hores...) ha estat gratificant. I és que en Josep Masanés a ’Els proscrits de Santa Fe’ ha recreat aquell Far West que tantes bones estones em va fer passar.
Em vaig enamorar de la prosa de la Sílvia Soler en llegir 'Petons de diumenge'. I el que sempre m'ha captivat de les seves novel·les han estat els personatges, molt més enllà de les trames. I és que en l'obra de la Sílvia tenim molta més importància els personatges que no pas els fets.
Nova entrega de Delictes juvenils de l'editorial Llibres del Delicte. En Aquest cas ens porta una novel·la que va néixer com a treball de recerca de segon de batxillerat, donant-nos una pista sobre la joventut de la seva autora, l'Elia Espinosa.
U na novel·la menys lleugera del que sembla i que ens parla de les llevantades personals i emocionals que ens poden canviar la vida. En aquest cas veurem les llevantades viscudes per la Joana i en Bernat dues persones que inicialment no es coneixen, però que han mantingut una relació professional a través del correu electrònic i que tenen una molt bona amiga en comú, la Denise i el fet que la seva vida a donat un tomb de cent vuitanta graus.
Alejandro Palomas em va robar el cor amb 'Un gos', no només per la història que ens explica, sinó per la família que la protagonitza. Els personatges que crea en aquest llibre i que trobem en altres títols de l'autor (una mare i un amor) em van acompanyar durant molt de temps i he de dir que el seu record encara perdura en la meva memòria.
