FUL

« Ful es el amor en tiempos de cambios, el sexo en tiempos de drogas y el lugar de destino al que no llegarás jamás .»

«Ful» és la tercera novel·la de Rafa Melero i la primera en què el protagonista no és un agent de les forces de l’ordre públic. A les dues anteriors — «La Ira del Fènix» i «La penitència de l’alfil»— el protagonista era el sergent dels Mossos d’Esquadra Xavi Masip; aquí el protagonista indiscutible es Ful, Fulgencio, un buscavides d'estar per casa d’un barri marginal de Lleida. I el paper del policia, que també el trobem, està completament als antípodes d’en Xavier Masip.

Ens trobem davant d’una història humana, de perdedors, de persones sense ambicions que es deixen arrossegar per les circumstàncies; de gent real que viu en un barri marginal d’una gran ciutat, en aquest cas Lleida, però que podria ser qualsevol altre, l’autor situa l’acció a Lleida fent un petit homenatge a la seva terra, a la seva ciutat. Melero aconsegueix que empatitzem amb els seus personatges gràcies al retrat que en fa: un grup de perdedors que buscant canviar de vida, millorar, sortir del pou (del barri) en el que viuen; no encerten la manera de fer-ho, tirem pel camí que els sembla més fàcil i que acabarà sent el més complicat i el menys adient. Ens parla de les circumstàncies que poden dur a una persona a delinquir, Ful i els seus amics no són males persones, no porten la maldat gravada en els gens, al contrari; són gent que en altres condicions portarien una vida ben diferent, però els fets i les situacions que els toca viure i tot el que els rodeja els aboca a ser el que són: uns pobres desgraciats que volen millorar amb la llei del mínim esforç, encara que això se’ls torni en contra.

 «A veces la vida tiene unos giros que ni en la mejor novel·la» (pàg. 53)

Una trama ràpida i trepidant plena de girs, molt ben lligada i amb un final més que sorprenent: un cop més la realitat supera la ficció i res és el que sembla ser. Un cop més, Rafa Melero, sap sorprendre el lector sense necessitat d’enganyar-lo, sense fer trampes ni treure's de la màniga girs argumentals impossibles de creure’s, si no amb l’elegància de la seva prosa que ens atrapa des de les primeres línies fins al punt final.
Estructurada en tres parts de capítols molt curts, on ens van alternant dues veus narratives: per una banda un narrador en primera persona que dóna veu a Ful i per altra un narrador omniscient en tercera persona. Aquest joc de narradors és un dels grans encerts de Melero, ens resulta molt més creïble sentir parlar a Ful en primera persona, i que sigui ell qui ens expliqui i descrigui com són i qui són els de la seva banda, o els llocs per on ens mouen; així com els seus sentiments, les seves filies i les seves fòbies.
L’altre gran encert és el nom del protagonista, Ful. Si busquem el seu significat, veurem que la RAE ens diu que significa «Fals o fallit»; a la vegada és una jugada de pòquer —tres cartes d’un mateix valor i dues de valor diferent— que el protagonista du tatuada en el seu braç dret. Triple significat d’un nom que li escau com un guant al protagonista de la novel·la.

I si amb tot l’explicat no en tinguéssim prou, la novel·la amaga alguna grata sorpresa que ens ratificarà que Melero és un mag de la ploma. Només ens cal fixar-nos en com organitza els capítols. Reconec que quan ho vaig descobrir en va fer somriure.
Sense oblidar les constants referències a una de les pel·lícules de culte del gran Tarantino, Pulp Fiction.