“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 25 d’abril de 2016

EL BATEC DEL TEMPS

«Si de veritat m´estimes, Santi, dóna´m la vida tal com raja. No siguis el meu cavaller, ni el meu príncep, ni el meu somni. Sigues el meu company amb vestit de cada dia, sense armadura .»

“El Batec del Temps” és la història de tres generacions de dones: la Lina (Angelina), la Veva (Genoveva) i la Violeta; d’un poble, Lleonera, i els seus habitants; d’un país, el nostre; i per sobre de tot això és una història de relacions entre les persones: mares i filles, àvies i netes, mares que no entenen les filles, filles que són com les àvies. És a més el retrat d’una societat que evoluciona amb passes de formiga. De la lluita de classes, de matrimonis concertats, d’hereus i pubilles.

Escrita de forma lineal en el temps comprèn pràcticament tota la història del segle XX; història marcada per una guerra civil, la postguerra i el règim franquista. La Cari Ariño ens mostra aquest temps a base de petites pinzellades que fan molt més que situar la narració en una determinada època; la vida de les protagonistes estarà marcada pels esdeveniments i les conviccions socials de l’època que els hi toqui viure. Veiem l’evolució de les dones i el paper que juguem dins de la nostra societat. 


Fent servir un narrador omniscient que ens porta a través de les tres línies argumentals: la familiar, els canvis polítics i socials i la històrica. Tres línies que, lògicament corrent paral·leles i que es complementen entre elles.
Amb un llenguatge depurat i una prosa àgil, neta i atractiva. Una estructura cronològica lineal, precisa i molt detallada —que abraça des del 1920 al 1995— que fa que el lector no perdi mai el fil de la història.
Durant 48 capítols distribuïts en sis parts, l’autora dóna veu a les seves tres protagonistes.

La història comença amb la Lina i la seva arribada a Lleonera després d’haver-se quedat orfe. El retrat de la vida en un poble de llarga tradició agrícola, amb uns costums arrelats en el temps, la seva mentalitat tancada i els seus prejudicis, amb les seves llums (poques) i les seves ombres (masses). Un planter de personatges perfectament dibuixats que ens expliquen aquesta part de la trama. Un retrat costumista molt ben dibuixat amb un escenari, la Guerra Civil, que va marcar a foc aquella generació.

La Veva, filla de la Lina, res té a veure amb la seva progenitora. Amb un caràcter rebel i independent, lluitarà contra corrent amb les conviccions del seu temps, que no estan fetes perque ella les acati sense més. No vol ser l’esposa submisa i abnegada que prediquen els preceptes de la Falange. Ella lluita pel que vol, cau i s’aixeca i sempre va endavant. Amb el rere fons de la postguerra i en el marc de la ciutat de Tarragona.

La Violeta, filla de la Veva, néta de la Lina. Nascuda a la dècada dels seixanta, és una noia amb una gran fantasia i un món interior molt ric que l’hi permet crear el seu propi univers. Està molt més a prop de la seva àvia del que mai ho va estar la seva mare. Desprèn vitalitat, energia, romanticisme. Li toca viure els convulsos anys de la transició.

Cada una de les protagonistes ho és de la seva pròpia història i d’una època molt determinada i tenen prou pes per si mateixes per poder ser la protagonista de la seva pròpia novel·la.

Cari Ariño aconsegueix uns personatges rodons que ens robaran el cor. Tots ells, no només les tres protagonistes, si no tots els que surten a la novel•la i que són uns quants. Odiarem als dolents, en la justa mida que ho són; estimarem als menys dolents i empatitzarem a quasi tots ells.

Hi ha moments, especialment a Lleonera, on encara que el pes el porta la Lina, sembla que estem davant una novel·la coral on tots els habitants de la petita població tenen el seu pes específic.


Autor: Cari Ariño 
Editorial: edicions B (2015)
Idioma original: Català 
Idioma de lectura: Català  
Pàgines: 456 
Sinopsi: El batec del temps es un addictiu relat sobre la lluita de tres heroïnes –àvia, filla y néta– que sobreviuen als prejudicis i els sotracs de la seva època. A través de les seves pàgines, coneixerem de primera mà els petits i grans canvis del segle xx, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a les portes del mil·lenni actual, que incideixen en el cor i la vida dels seus entranyables i emotius personatges. 

3 comentaris :

  1. Hola, Bruixeta. Un dels millors llibres que he llegit en els darrers temps (de fet, encara l´he recomanat enguany per Sant Jordi). ;) Un petonàs.

    ResponElimina
  2. Uf... primer intentaré enllestir els que tinc pendents.

    ResponElimina
  3. LAS DONES,SEMPRE LAS DONES,MARCANT EL RITME DEL TEMPS...HEROIQUES,SALVAN MOTS I RECORDS...UN GRAN LLIBRE¡¡¡.

    ResponElimina