“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 30 d’abril del 2018

L'ESBORRANY


«Una escriptora mai ha de tenir presa a dir les coses[...]L’escriptura es un art, i com a tal, necessita el seu temps de cocció. Cada fase d’elaboració [...] precisa el seu ritme, el seu propi tempo.»

L'Esborrany de Sílvia Romero
A «L'esborrany», la Sílvia Romero ens porta una novel·la amb un plantejament metaliterari força interessant. Podríem dir que es tracta d'una novel·la dins d'una novel·la, i és que ens parla de la creació del mateix llibre i els mecanismes que es fan servir per arribar a crear una trama solida.

Durant quatre reunions, celebrades de dissabte en dissabte, una escriptora planteja l'argument de la seva novel·la a la seva editora. La novel·la que està escrivint i de la que de moment només té «L'Esborrany», ens explica la història de la família Soriguera, que comença quan el jove Aurelio deixa la seva Oriola natal per anar cap a Barcelona, ciutat on s'instal·larà, coneixerà i es casarà amb l'Helena, naixeran les seves filles i farà realitat el seu somni de crear un imperi comercial. Però com molt bé diu un dels personatges: "res no és senzill".

dijous, 26 d’abril del 2018

CENICIENTA EN LLAMAS


«Se estan haciendo chanchullos tremendos con la excusa de poner esta ciudad en el mapa  y todos quieren clavar el cazo. Y el resto del país no les anda a la zaga»


Cenicienta en llamas de Jordi Juan
«Cenicienta en llamas» és el títol que dóna el tret de sortida a la nova col·lecció de novel·la negra, Marrajo, de l'editorial Milenio i dirigida per en Sebastià Bennasar. Sí el tret de sortida de la col·lecció és aquest, la cosa promet i molt.

Ens trobem davant d'una novel·la que més que coral, jo, diria que és simfònica. La quantitat de diferents veus narratives, i sobretot la qualitat de totes i cada una d'elles, eleven la seva categoria. Però no només és en les veus narratives on ens trobem amb aquesta quantitat i, sobretot, qualitat; en l'entramat de trames i subtrames, que conformen el gruix del relat, la història es repeteix.
«Cenicienta en llamas» és una novel·la dins d'una novel·la, és la història de la corrupció a una comunitat autònoma (Cas Gurtel), és l'escàndol del món del cel·luloide, és el cas dels assassinats orquestrats per sicaris... és tot això i molt més.

dilluns, 23 d’abril del 2018

COM S’ESBRAVA LA MALA LLET


«La mort, segons com la mires, és ben còmica .»

Com s'esbrava la mala llet d'Antonia Carré-Pons
Hi ha un una dita en castellà que bé a dir alguna cosa com: «lo bueno, si breve, dos veces bueno», de normal, hi acostumo a estar d'acord, de normal... perquè quan a les meves mans cauen llibres com l'últim de l'Antonia Carré-Pons, en vull més i més. Dir que és bo és quedar-se bastant curt. És una petita, per extensió, ja he dit que era curt, massa curt, meravella.

«Com s'esbrava la mala llet» és un recull de vuit relats que tenen com a nexe comú els vells. Sí, els vells, així sense floritures. No són iaies, ni avis, ni ancians... tot i que ho són. Són persones vistes des de l'òptica que dóna la tercera edat, no com ens l'ensenyen els anuncis d'assegurances o de viatges, sinó tal com és al dia a dia, a casa, al carrer, a les residències i els hospitals. Aquella època de la seva vida que ja estan de tornada de tot. L'autora ens parla des del respecte, però sense endolcir-ho gens ni mica, sense concessions, amb la veritat nua i crua del que és i representa arribar a vell.

dijous, 19 d’abril del 2018

DE MÉS VERDES EN MADUREN


«Després ens vam fer grans i tot va ser molt diferent.»

De més verdes en maduren de Xènia Bussé
Tinc entre mans un llibre que és una petita delícia. En tots i cadascun dels aspectes.
Si parlem de forma, és petit, lleuger, manejable, de tacte suau amb una combinació de colors encertadíssima. Les pàgines escrites, les que componen l'essència del llibre, van precedides i seguides per dues pàgines de cartolina negra, com negra són les solapes o els detalls i lletres de la portada i contra portada. L'editorial Acontravent, a cura i minat cadascun dels detalls, convertint-lo en un regal per als sentits.
Si parlem de contingut, és una petita (per extensió, ja que no arriba a les cent vint pàgines) gran, enorme, joia. Relats breus, els més extensos tenen sis pàgines, esquitxats per unes precises i encertadíssimes il·lustracions de Toni Benages i Gallard.

dilluns, 16 d’abril del 2018

ASSASSINS DEL CAMP


«No va ser un accident ni un suïcidi [...] El neguit i la impotència van posar punt final a la seva lluita.» ( A Deshores de Tecla Martorell)

Assassins del camp (Varis Autors)
L'editorial Llibres del Delicte ens porta el cinquè volum de relats. El tercer de relats situats a una part concreta del territori del nostre país. Primer van ser els "Assassins de Ponent" als que van seguir els de Girona i ara toca el torn als de terres de Tarragona.

Com a lectora, hi ha una cosa que agreixo infinitament a l'editor i és la possibilitat que em dóna, a través d'aquests llibres de relats, de descobrir una sèrie d'autors o de retrobar-me amb altres als que feia temps no llegia. M'ha passat amb tots i cada un dels reculls de l'editorial. En aquest cas he descobert i m'he enamorat de la prosa de la Rosa Pagès i de la Tecla Martorell.

dilluns, 9 d’abril del 2018

CUANDO GRITAN LOS MUERTOS


«Pero el barrio es el barrio, y, quien más, quien menos, hicimos oposiciones a delincuentes.»

Cuando gritan los muertos de Paco Gómez Escribano
«Cuando gritan los muertos» és la darrera novel·la del Paco Gòmez Escribano. Fins ara no havia llegit res de l'autor, era una de les tantes assignatures pendents que tinc. El cert és que ha estat una grata i agradable sorpresa. M'ha agradat tant el seu peculiar i personal estil d'escriptura, com la Veritat, amb majúscules, que destil·la la seva història; el no intentar maquillar una realitat que, encara que de vegades ens resulti molesta i desagradable, el cert és que existeix i molt més a prop del que ens pensem.

Amb un narrador en primera persona. Serà el Mochuelo, — un dels habitants del barri, que sobreviu fent encàrrecs per al Tente, a "Telefarla" — l'encarregat d'anar explicant-nos el que succeeix al barri des que el Cuqui surt de la trena. I a través dels seus records, posar-nos al dia de què va succeir en el passat.

dimecres, 4 d’abril del 2018

FESTIVAL INTERNACIONAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ, EL VI FA SANG



I continuem amb els Festivals Literaris arreu del país. Aquesta vegada ens anem cap a les terres de Tarragona. El proper cap de setmana tenim una nova edició de EL VI FA SANG



Aquí us deixem el fantàstic programa que ens han preparat.
  
Animeu-vos i ens veiem a l’Espluga de Francolí!



dimarts, 3 d’abril del 2018

LÈMMINGS


«La violència, vas aprendre durant aquelles nits llargues i blanques, és patrimoni dels perdedors..»

Lèmmings de Jordi Dausà
Els lèmmings són uns petits rosegadors de la tundra àrtica coneguts per les seves massives migracions. Però també va ser un videojoc molt popular durant la dècada dels noranta, i d'aquesta accepció és d'on li ve el nom a la novel·la, i si la llegim quan arribem a la pàgina 72 ens adonarem de la importància que el joc té per al protagonista, qui, per altra banda, també té cert esperit de Lèmming.

Escrita amb una meravellosa i complicadíssima segona persona, però realment, l'autor, no pot haver-la encertat més amb la veu narrativa, és el que realment se li escau, «Lèmmings» ens explica la història d'un personatge de qui coneixerem tot menys el nom. Tampoc fa falta. Una persona que ha entrat al circuit de baralles il·legals, on és un dels lluitadors assidus i que un bon dia desperta en una nau d'un polígon al costat de dos cadàvers sense recordar absolutament res. Que ha passat allà dins? Els ha matat ell? Qui dimonis és i què fa allà?, són part de les preguntes que es fa quan pren consciència de la realitat.