«Una escriptora mai ha de tenir presa a dir les coses[...]L’escriptura es un art, i com a tal, necessita el seu temps de cocció. Cada fase d’elaboració [...] precisa el seu ritme, el seu propi tempo.»
A «L'esborrany», la Sílvia Romero ens porta una
novel·la amb un plantejament metaliterari força interessant. Podríem dir que es
tracta d'una novel·la dins d'una novel·la, i és que ens parla de la creació del
mateix llibre i els mecanismes que es fan servir per arribar a crear una trama
solida.
Durant quatre reunions, celebrades de dissabte en
dissabte, una escriptora planteja l'argument de la seva novel·la a la seva
editora. La novel·la que està escrivint i de la que de moment només té «L'Esborrany»,
ens explica la història de la família Soriguera, que comença quan el jove Aurelio
deixa la seva Oriola natal per anar cap a Barcelona, ciutat on
s'instal·larà, coneixerà i es casarà amb l'Helena, naixeran les seves filles i
farà realitat el seu somni de crear un imperi comercial. Però com molt bé diu
un dels personatges: "res no és senzill".