ELLES TAMBÉ MATEN

«Les autores catalanes si cal matar, matem.»

Sóc d’aquest tipus de persona que és incapaç de fer les coses en l’ordre que pertoca, que normalment comencen la casa per la teulada. Fet que encara és més evident quan parlem de lectures: la majoria de vegades, començo a llegir pel final. I no, no parlo de començar els llibres per les últimes pàgines, sinó de llegir obres d’un mateix autor —autores en aquest cas— pel sentit invers a com han estat escrites i publicades.

Així vaig llegir primer el segon recull d’assassines que va publicar Llibres del Delicte o les dues novel·les de Margarida Aritzeta protagonitzades per la Mina Fuster; o el llibre de Núria Cadenes, molt abans d’haver llegit aquest recull que avui us comento.

Quan començo aquest recull de tretze relats negres escrits integrament per dones,   em trobo amb tot tipus d’històries: des de les que ens narren els procediments policials durant un cas; relats de política, completament ficticis; ciència ficció; humor negre; relats de caire psicològic; relats metaliteraris; sobre maltractaments; amb tocs sobrenaturals o de misteri. Tots ells emmarcats dins de la temàtica negre i a quin més sorprenent i espectacular.

Al plaer de retrobar-me amb escriptores a les quals admiro i de les que conec part de la seva obra, Esperança Camps, Empar Fernández, Teresa Solana, Marta Banus, Mónica Batet, Susana Hernández o Anna Maria Villalonga; he tingut l'immens goig de conèixer d'altres autores a qui a partir d'ara no perdré la pista, com són Carmen Torras, Susana Vallejo, Laura Díaz Roig.

També la satisfacció de poder llegir algunes de les autores fora del seu gènere o la seva llengua habitual de lectura, podríem dir que fora de la seva zona de confort, i veure que se'n surten molt i molt bé.

«Elles també maten» és un llibre heterogeni, format per un conjunt de veus molt diferents, però que tenen en comú l'interès que desperten, i mantenen, en el lector des de la primera pàgina del primer relat, fins al punt final del últim d'ells.

És d'aquells llibres ideals per acompanyar-te en mig d'un altra lectura més llarga o més tediosa, o per aquelles estones curtes en les quals el millor és una lectura breu. O per llegir-lo d'una tirada, o anar saltant d'una autora a l'altre depenent del que busquem en cada moment —això és el que he fet jo aquesta vegada, llegir-lo en mig d'una lectura molt més llarga i anar d'una autora a l'altre depenent del que em venia de gust en aquell moment—, sigui quin sigui el tipus de lectura que en fem, el que no podem fer és no llegir-lo, l'entreteniment i el regust d'una molt bona lectura estan garantits.

És molt complicat quedar-se només amb un dels relats, però si sóc sincera, a mi m'ha robat el cor «Uns bons veïns» de Maria Carme Roca, i m'ha fet riure de valent la Teresa Solana amb «El segrest».

« Dissimulaves molt bé quan et convenia, però jo sempre vaig saber que estaves boja. Eres perillosa. Una boja perillosa que em va destruir. » (Anna Maria Villalonga)