“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 30 d’octubre de 2017

NO NOS DEJAN SER NIÑOS



Un psicópata miente mucho debido a que su naturaleza le pide manipular al resto de las personas.»


No nos dejan ser niños de Pere Cervantes
No tot és idíl·lic a Menorca. Això és el que diu la portada del llibre de Pere Cervantes. I durant tota la trama, l’autor, ens demostra que a la petita illa on sembla que mai passi res de fet succeeixen un munt de coses

«No nos dejan ser niños» és un títol un tan estrany per una novel·la, més si tenim en compte que també dóna nom a una cançó de Raphael. Coincidència? Més aviat no. El tema tindrà un paper força important en el relat de Cervantes. I és que mentre la cançó fa referència al ràpid que ens obliguen a créixer, la narració ens parla d'infàncies trencades prematurament per un fet tan menyspreable com pot ser els abusos sexuals a nens, i el que això comportarà a la persona adulta que els ha patit, sent tant el dolor i la ràbia que pot portar-la a convertir-se en una psicòpata de manual.

dijous, 26 d’octubre de 2017

INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA




«No he sigut mai gaire creient, encara que de vegades penso que m’agradaria que existís aquell lloc promès on algun dia ens poguéssim reunir amb els que  hem estimat tant i ens han estimat.»


Instint de supervivència de Ramona Solé
Que el món està ple de gent manipuladora, que farà el que sigui, trepitjant a tothom i sense tenir cap mena d’escrúpol per aconseguir el que vol, és desgraciadament quelcom que tots sabem. Difícil, per no dir impossible, és no haver-nos topat almenys amb una d’aquestes persones, a vegades els tenim molt més a prop del que voldríem, dins l’àmbit familiar, laboral o inclús en el cercle d’amistat.

Tampoc és gaire difícil que coneguem algú tant abatut com per arribar a cometre un acte desesperat. Si a més aquesta persona és una mare que ha de lluitar per tirar els seus fills endavant, la seva desesperació la pot dur a extrems impensables. Que no faria una mare pels seus fills?, però encara que sigui per amor a ells, tot és vàlid?

dilluns, 23 d’octubre de 2017

MALES DECISIONS



«Ha arribat l’hora de deixar anar les feres, d’escampar l’odi que m’enverina les entrenyanes.»


Males decisions de Susana Hernández
 El valor de les decisions, que prenguem al llarg de la nostra vida, marcarà el nostre camí. Fent que aquest sigui planer de transitar o que estigui ple d’entrebancs. Ja des de ben petits ens veien avocats a haver de prendre un seguit de resolucions, i les conseqüències d’algunes d’elles ens acompanyaran al llarg de tot el nostre recorregut. De nosaltres depèn, sospesant tots els factors a tenir en compte, quina és la millor decisió en cada moment; si ens equivoquem en el moment d’avaluar les nostres possibilitats, poder ja mai més puguem esmenar l’error comès.
Molts seran els factors —interns, externs, casuals, circumstancials... que intervindran en el moment crucial de prendre la decisió, alguns dels quals se'ns escaparan i serà impossible poder controlar-los.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

DEU OQUES BLANQUES



« El rellotge feia tic-tac bruscament, les oques clocaven fluixet



Deu oques blanques de Gerbrand Bakker
Vaig arribar aquesta obra de Bakker, de rebot. El cert és que jo pretenia agafar, en préstec de l'ebiblio, un altre dels seus llibres, «Les pereres fan la flor blanca», però com que aquest havia superat el límit de reserves previstes, i no volia demorar més endinsar-me en la narrativa de l’autor neerlandès, em vaig decantar per començar per un altre de les seves obres, i aquesta era l'única que estava disponible en préstec. Ha estat un molt bon començament.

A «Deu oques blanques» Gerbrand Bakker ens explica la història d'una dona holandesa que s'estableix a un poblet de Gal·les.  I ho fa descrivint-nos magníficament l'entorn, de manera que no ens costa gens visualitzar el paisatge, la masia, els pobles, els camins... ensumar el cafè de bon matí o el pa acabat de comprar, degustar el vi o notar el fum de les cigarretes que fuma... Però no és només el detall descriptiu de les coses o llocs el que ens meravella de la narració de Bakker, sinó que les sensacions també estan perfectament dibuixades amb un traç fi, però ferm.

dilluns, 9 d’octubre de 2017

ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER



«Però la maldat és tan inherent a l’ésser humà com ho és la bondat i es manifesta de manera descarnada quan  se sent emparada pel poder.»

Els amants de la rambla del Celler de Víctor Alexandre
Per escriure la seva darrera novel·la, «Els Amants de la rambla del Celler», Víctor Alexandre es basa en un article seu, que va aparèixer al diari de Sant Cugat amb el mateix títol, on parlava de la parella formada per en Joan Grases i la Maria Cabanes, un matrimoni barceloní, nonagenari, que fa quaranta anys es varen establir al municipi.

En Joan i la Maria, la Marieta, amb una vida completament anòmia i amb la rutina pròpia de la gent de la seva edat, van esdevenir els protagonistes d'aquesta tendra història, convertint-se d'aquesta manera amb els amants de la rambla del Celler. En Joan i la Marieta es van conèixer al barceloní barri del Poble-sec, on tots dos vivien, ballant sardanes els diumenges.

dilluns, 2 d’octubre de 2017

BARCELONA VIATGE A LA PERIFÈRIA CRIMINAL



«Tot el barri sembla un maledicció, una tortura, com si algú l’hagués concebut expressament per turmentar els seus habitants.» (Pujada a l’infern d’Anna Maria Villalonga)



Barcelona viatge a la perifèria criminal (varis autors)
Sebastià Benassar i Alex Martín Escribà, s’han tornat a unir per portar-nos una  nova antologia de relats criminals, ja ho varen fer amb  «Crims.cat. Collita de narradors del gènere negre en català» i «Crims.cat 2.0 Més sospitosos del gènere negre als Països Catalans».

«Barcelona, viatge a la perifèria criminal» és una antologia de vint relats que versant sobre deu barris perifèrics, —Guinardó, Carmel, Horta, Montbau, Poblenou, Besòs,  Poble-Sec, Verneda, Verdúm i Bellvitge —aquells que poques vegades surten als fulletons turístics, encara que alguns d’ells, cada vegada més, reben la visita de  gent de fora que passegen pels seus carrers.
Deu barris vistos pels ulls de vint escriptors, una parella per barri. I com que la paritat és summament important en tots els àmbits, les parelles són mixtes, i així cada un d'aquests barris ho veurem a través dels ulls d'un escriptor i una escriptora.