EL CAS DELS HOMES TATUATS

Escrita a quatre mans i guanyadora dels premis «Isabel de Villena» i «Ciutat de València», el número 28 de la col·lecció 'L'Eclèctica' de l'editorial Bromera ens porta una història amb una trama força ben trenada on el suspens per saber qui és l'assassí es manté quasi fins al final.

 «El cas dels homes tatuats» arrenca amb una escena força esgarrifosa que ens dona una idea bastant clara de què ens enfrontem: un assassí despietat que vol que les seves víctimes pateixin el que no hi ha en els escrits.

Quan el cadàver de James Thomson, un magnat neoyorqués, apareix amb una sèrie de lletres i números tatuats al pit, Stella, la inspectora d'homicidis encarregada del cas, el relacionarà amb dos assassinats comesos un parell d'anys abans i amb característiques similars.

Un narrador omnipresent ens anirà guiant capítol a capítol i ens farà seguir la investigació del cas en primera persona. Els autors van dosificant la informació i les pistes que donen per la resolució del cas, sense alentir en cap moment el ritme, força ràpid de la narració.

Al mateix temps anirem coneixent a Stella Morgam, la jove inspectora: la seva relació amb la seva amiga Carola, amb els companys de feina, les relacions sentimentals i amb la seva família. Amb una sèrie de flashbacks, ben col·locats i ben administrats, que ens donaran informació sobre Sayuri, la seva mare, una jove japonesa òrfena que arriba a Americà de la mà d'Hirosi, el cuiner de l'orfenat on ella es va criar. Conèixer aquestes dues persones és cabdal per saber una mica més de Stella i del cas.

Escrita amb un llenguatge directe i planer que, ajudat per les frases curtes emprades en la redacció imprimeix aquest caràcter ràpid a la narració del que ja feia esment abans. També hi ajuda que les descripcions són concises, però efectives, sense entretenir-se gens, sense adornar-les innecessàriament ens aporten forces detalles en poques línies, fet que jo com a lectora agraeixo en una novel·la d'aquestes característiques.

Si hi he de posar un 'però' aquest per a mi seria la resolució del cas. No sé ben bé perquè però em grinyola una mica. No perquè sigui precipitada, que no ho és, ni perquè no s'hagin donat pistes, que alguna es dona, poques també cal dir-ho, però un lector atent sabrà trobar-les i entrellaçar-les. Una altra cosa que no acaba de fer-me el pes és la relació de Stella i Chris, el seu company, bàsicament perquè no me la crec.

Si he de ressaltar quelcom que m'ha sobtat gratament és la parla purament valenciana en una acció situada a Manhatan. Agraeixo aquests girs, aquests vocables típics de la parla del País Valencià, emprats sense cap mena de complexos, que enriqueixen un text que, tot i els meus 'peròs' és mereixedor dels premis que té i de ser recomanat. La frescor dels autors valencians tornar a quedar de manifest en aquesta fantàstica història.