TARDOR

Normalment, al endinsar-nos en la lectura d’un llibre ens trobem davant el desenvolupament d'un argument, perfectament plantejat, que ens explicarà la història. Altres vegades ens trobem davant un conjunt d'idees que es van succeint i que en cap cas conformen una història lineal i ben organitzada, sinó que fluctua a batzegades, inicialment inconnexes, conformant el conglomerat que forma l'argument de l'obra,  donant força marge a la imaginació del lector. 'Tardor' s'emmarca dins d'aquest segon grup de novel·les.

 Ens explica la història d'en Daniel Gluck, qui amb cent un anys ha arribat al final dels seus dies. En Daniel es passa la major part del dia dormint, suspès en el seu propi subconscient; els records de la seva vida es fusionen amb els seus somnis, fent quasi impossible delimitar on acaben les seves remembrances i on comencen les seves fantasies.  L'ancià només rep la visita de la jove Elisabeth (amb s), qui va conèixer a en Daniel quan només era una nena i ell era el seu veí.

L’Elisabeth, per la seva banda, recorda les converses que va mantenir amb ell, al llarg dels anys, sobre una gran diversitat de temes: art, llibres, la narració d'històries inventades per a ells, sobre la veritat i la mentida, del passat i del present… I com entre tots dos es va anar creant un estret vincle. Ella, amb el temps acaba reconeixent que el que els uneix és amor, algun dels molts tipus d’amor que existeixen. I és, precisament, la mena d’amor que permet que una persona vegi a un altre d'una manera clara, quasi diàfana, sense aplicar-li cap filtre.

En Daniel es mou lliurement entre les diferents  perspectives i el temps de les seves vivències, que en gran mesura inclouen a l’Elisabeth, i això fa que el  i lector tingui impressió de trobar-se submergit dins dels records dels personatges; i només en el cas dels records personals si no també al conjunt de records sobre literatura, art, política, cultura popular... aconseguint que ens barregem amb les identitats d'en Daniel i l'Elisabeth, ja que les seves vides es fusionen amb els llibres que llegeixen i l'art que presencien. La seva memòria emergeix com un enorme collage mental on l'alegria de la vida i la por a  la  mort es s’uneixen i formen  part d'un dels fils narratius d'aquesta complexa novel·la.

L'autora fa servir un llenguatge directe, clar i concís, que en alguns paràgrafs, per delit del lector,  es transforma en pura poesia, per parlar-nos de la fragilitat i la fugacitat de la vida. Sense oblidar, en cap cas, el moment històric en què es troba el seu país: després del referèndum sobre el Brexit.

'Tardor' és el primer llibre del quartet estacional que ha creat l'Ali Smith. He de reconèixer que m'he enamorat i he odiat aquesta novel·la a parts iguals, que sé que és un dels llibres que més tard o més d'hora tornaré a rellegir i que ja friso per tenir a les meves mans la seguen estació.