LA CHICA OLVIDADA

És la segona novel·la per l'agent Eider Chassereau i el sotsoficial Jon Ander Macua de la Unitat d'Investigació Criminal de l'Ertzaintza. La primera va ser «La Sirena Roja», que seguin el meu mal costum encara no he llegit, però que després d'acabar amb «La chica olvidada» ja és a la meva llista de pendents urgents.

 Quan a l'octubre del 2012 es troba el cadàver de Lorea Gálvez, la patrullera Lia Yoldi veurà moltes similituds amb un cas succeït catorze anys enrere i que mai es va poder solucionar: en el 1999 va morir Maika, la seva millor amiga amb circumstàncies molt semblants a les de Lorea. Lia no pararà fins que Eider accedeixi a donar un cop d'ull als diaris de Maika i les diligències que es van dur a terme.

Per explicar-nos aquests dos casos, Noelia Lorenzo crearà dos arcs temporals: el de 1999, amb els diaris de Maika, narrats en primera persona; i el de l'actualitat (2012-2103) amb un narrador omniscient que ens farà seguir el procediment a temps real: anirem sempre al costat d'Eider i Jon Ander mentre investiguen. I també en la seva vida privada, que anirem coneixent una mica més capítol a capítol. Abans deia que és la segona entrega protagonitzada per aquesta parella, però no és impediment perquè els anem coneixent i sabent com és la seva vida, les referències, en aquest aspecte, al primer llibre, són moltes i ajuda al lector a no perdre's res. Ara, també dic que les ganes de saber més d'ells són moltes i per això la urgència de llegir «La Sirena roja».

Sense cap mena de dubte, un dels punts forts de la trama són els personatges, des dels protagonistes fins als secundaris tots ells estan força ben perfilats, tots tenen llums i ombres... veurem com és de complicat acceptar la pèrdua d'un ésser estimat en tan tràgiques circumstàncies, com afecta els diferents membres de la unitat familiar, com cadascú reacciona com bonament pot: depressions, alcoholisme, són algunes de les conseqüències directes.

Noelia també ens dona una visió força encertada del molt complicades que poden arribar a ser les relacions familiars i les de parella. I toca un tema que per a mi és de cabdal importància: les relacions sexuals no consentides, és a dir els abusos sexuals, les violacions. I com se sent la víctima quan això succeeix i com l'agressor pot arribar a restar-hi importància pel vincle que l'unia a la víctima. Demolidores són, en aquest aspecte, les pàgines del diari de Maika.

L'autora té una prosa propera, senzilla i fluida que ajuda a l'agilitat de la lectura. No podem dir que la trama tingui un ritme molt ràpid, sí el suficient per no donar cap treva al lector que sent la necessitat de seguir avançat per esbrinar qui és el mal parit capaç de matar d'una manera tan atroç unes adolescents. I aquí és on veiem la mestria de Noelia que ens despistarà —recalco que despista no enganya, perquè és important el matis— amb girs i converses que faran que dubten de tots en un moment o altre, tot i que a poc a poc anirem perfilant que són els assassins o assassí, doncs no sabrem fins al final si és el mateix en els dos casos o no, de les noies, el que no encertarien ni en un milió d'anys són les motivacions dels assassinats. Una altra cosa que l'autora aconsegueix a la perfecció és mantenir el suspens al llarg de les més de quatre-centes pàgines de la novel·la, sense que aquesta caigui en cap moment. Una novel·la més que recomanable.

Mentre acabava de llegir-la em vaig assabentar que l’autora es candidata als premis  Novelpol 2019 per «Corazones Negros» tercer entrega de la saga protagonitzada per Eider Chassereau i Jon Ander Macua. Des de aquí m’agradaria felicitar a Noelia Lorenzo Pino.