Tercera entrega de la sèrie protagonitzada per la parella d'ertzaines
formada pel sotsoficial Jon Ander Macua i l'agent Eider Chassereau.
Protagonistes que ja en van captivar a la seva anterior novel·la «LaChica olvidada» i de la que tinc pendent, però que aviat en sentireu
parlar, «La sirena roja», llibre que obra la saga.
Aquesta vegada, amb l'excusa d'intentar esbrinar que li ha
passat a Anna Karlatos, una noia d'origen grec que apareix morta en el
maleter d'una furgoneta que condueix un exguàrdia civil, Noelia Lorenzo ens porta una
trama sobre la corrupció policial a on, a més a més, hi trobaren problemes tan
malauradament quotidians com són el tràfic de drogues, la tracta de blanques, o
l'abús de poder.
L'autora ens fa seguir la investigació que Jon
Ander i Eider duen a terme, en primeríssima persona, amb l'avantatge
que nosaltres, com a lectors saben que és el que l'hi ha ocorregut a Anna
Karlatos, Bihotza, des de les primeres pàgines. Noelia Lorenzo ens
torna a situar al dia a dia dels successos marcant la data exacta a l'inici de
cada capítol; dates que aniran des del vuit
d'abril de 2014 al tretze de maig del mateix any.
Amb un narrador omniscient que de vegades cedirà el protagonisme
a una de les scorts, companya de Bihotza, qui, a través dels seus
monòlegs interns, parla amb la seva mare a qui explica la crua realitat que
està visquem. Al llarg de la trama et pots imaginar el patiment al qual
aquestes noies estan sotmeses, però aquestes petites escenes —són sempre molt
curtes, però molt punyents— arriben a fer mal.
Paral·lelament a la investigació que es porta a terme, anirem
coneixent cada vegada una mica més als protagonistes de la història. I de fet,
els personatges són un dels punts forts d'aquesta saga i no em refereixo només
als protagonistes, els secundaris també estan molt ben perfilats, tots tenen
les seves llums i les seves ombres… Aconseguint que empatitzem amb la majoria
d'ells, especialment amb els protagonistes. I us ben asseguro que en aquesta
tercera entrega patirem de valent , ja que l'autora, més o menys a mitja
novel·la, decideix fer un gir argumental que és com un cop de puny a la boca de
l'estómac del lector.
Les novel·les de la Noelia
són fosques, negres, punyents. Veient a l'autora, amb aquell aspecte tan dolç,
d'eterna adolescent i amb aquell somriure franc que li il·lumina els ulls,
sigui capaç de recrear trames tan sòrdides i escenes tan colpidores.
El seu domini dels tempos, la seva administració de la intriga
i el suspens, la seva prosa nítida i brillant i especialment els temes de
rabiosa actualitat, situats en escenaris propers, fan que el lector es
mantingui enganxat a les pàgines del llibre fins al final.
Sens dubte amb «Corazones negros» Noelia Lorenzo ha deixat el llistó
molt alt, demostrant, altre cop, que és una de les veus de la literatura negra
actual a tenir molt en compte.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada