“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 28 d’octubre del 2019

BENEDICCIÓ





Tercera entrega de la trilogia d'Holt. Igual que les seves predecessores, 'Cançó de la plana' i 'Capvespre', ens tornem a situar a les planes de Colorado, al poblet d' Holt on anirem veient la vida quotidiana dels seus habitants.

 Aquest cop ja no veurem a els germans McPheron ni a la Victòria i la seva filleta, ni cap dels personatges de les altres dues novel·les. Això fa que 'Benedicció' es pugui llegir independentment dels altres llibres, ja que les referències aquests personatges són quasi inexistents. Una altra diferència és que no és una novel·la tan coral com les anteriors, tot i que ho és, sinó que es centra més en un personatge, en Dad Lewis, i per tant tampoc és tan polièdrica com les seves predecessores. Haruf sí que es manté fidel al seu estil auster, sobri, parc en recursos estilístics i en girs narratius; als seus diàlegs austers i senzills com són els seus personatges.

Ja he avançat que aquest cop l'autor es centra en la vida d'en Dad Lewis, un ancià amb una malaltia terminal que és fidelment cuidat per la Mary, la seva dona i la seva filla Lorraine, que ha tornat al poble per passar els últims dies al costat del seu pare.
Altres personatges amb certa rellevància són la Berta May, veïna dels Lewis, una dona gran que té cura de la seva neta, Alice, després de la mort de la seva filla. La Willa i l'Alene Johson, mare i filla —religioses, amables, properes i xafarders— veïnes del poble. O el reverend Lyle qui xocarà de front amb els seus feligresos a l'intentar transmetre un missatge de perdó i convivència en uns moments força delicats: la trama es situa durant la guerra del Golf.

Un cop més trobarem uns personatges creïbles, senzills, que podrien ser els nostres veïns. L'autor els va presentant a poc a poc, en capítols curts, sense estendre al llarg de les pàgines, però calant novament en el lector com també va fer en les altres entregues.

Haruf es val d'aquests personatges, en especial d'en Dad Lewis per parlar-nos d'aspectes de la vida tan summament complicats com el moment que veus que s'acosta el final; la família i la importància d'estar en pau amb els teus abans de traspassar; l'amor i la lleialtat; el dol davant la imminent marxa d'un ésser estimat, però també el dol d'un mateix al veure que la fi és cada cop més propera; o la forma d'entendre o acceptar els fets sociopolítics del moment.

No puc dir que 'Benedicció' no m'ha agradat perquè faltaria a la veritat, però sí que és cert que m'ha decebut. He trobat a faltar als antics personatges, en especial als germans McPheron, i cap dels nous ha calat en mi com ho van fer aquells. Segueixo admirant la prosa d'Haruf qui, amb els quatre llibres que he llegit aquest any, ha passat a ser un dels meus autors de referència.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada