“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 9 de maig del 2019

JOHNSON & JOHNSONS, AUSETANS I EXTRATERRESTRES




«Johnson & Johnson ausetans i extraterrestres» és la cinquena entrega de les aventures i desventures d'aquest parell de germans, en Jota i en Jota Efe, que diuen ser detectius. Per molt que no sigui la primera novel·la que protagonitzen es pot llegir perfectament sense haver llegit les anteriors, jo ho he fet i en cap moment he notat que em faltessis dades. Sí que és cert que a mesura que vas endinsant-te en el seu món t'agafen ganes de saber una mica més d'aquesta peculiar parella, però això té fàcil solució: correu a la llibreria a buscar les altres novel·les.

 El llibre està dividit en quatre capítols completament independents entre ells. És més aviat un llibre amb quatre relats protagonitzats pels germans Johnson. Quatre històries que es llegeixen ràpides, plenes de diàlegs i situacions, com a poc, surrealistes.

Fede Cortés situa l'acció a Falset, concretament a la plaça de la Quartera, el centre neuràlgic de la població, on els germans tenen la casa que a la vegada és el despatx. I ens presenta a dos personatges força peculiars: són lletraferits, escriuen poesia i contes i troben que cada episodi té un doble títol, segons el punt de vista de cada germà, que no poden ser més diferents l'un de l'altre.

Escrites amb un estil directe on predomina la ironia fina i un punt de comicitat, ens trobem davant d'històries que per res del món són de sang i fetge: no hi ha violència i els morts només apareixen quan és estrictament necessari; el que sí que trobem, especialment en les escenes que intervé la Lucia, parella d'en Jota Efe, són dosis d'erotisme i alguna escena de sexe.
Jo, particularment, agraeixo les variacions lingüístiques que trobem al llarg de les quatre històries: al parlar propi de les terres de l'Ebre si suma la manera de xerrar de l'Aragó, la Lucia entre d’altres,  o l'accent andalús del sergent Màlaga, que no deixen de donar veracitat i retratar a la perfecció el que és la nostra terra.
També agraeixo els referents musicals i literaris que hi ha al llarg de tots els capítols; així com referències a les tradicions més nostrades.

No hi busqueu una novel·la de detectius clàssics, ni que els casos es resolguin d'una manera heterodoxa, perquè no ho trobareu. Busqueu passa una estona divertida, agradable, una lectura amena i entretinguda i gaudireu de les aventures dels germans Johnson.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada