“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 15 d’abril del 2019

PRIMÀRIES DE SANG


Primàries de sang de David Marín i Pau Juvillà


Escrita a quatre mans per en David Marín i en Pau Juvillà, «Primàries de sang» ens situa en plena campanya electoral a l'alcaldia de Lleida.

Inicialment trobem tres històries que corren paral·leles: per un cantó la Patrícia Rull, filla de l'inspector Rull que ja coneixen de «Mala Lluna» anterior novel·la de David Marín, s'ha instal·lat a Lleida en un pis d'estudiants.
Coneixerem també a la Fàtima, una mare soltera que deixa enrere el seu Marroc natal per anar a la capital del Segre on aconsegueix reunir-se amb la seva filla, Sana.
I per acabar, la que és la trama principal. Marcel Ortí és el flamant cap de llista per la Unió Patriòtica i Progressista fins que el seu antecessor, en Josep Montoliu, proposa unes primeries, convençut que les guanyarà i serà el proper alcalde de Lleida.

Les rivalitats internes dins el partit, UPP, estan servides i els cadàvers polítics, mai millor dit, també. La vella guàrdia que es resisteix a deixar pas a les noves generacions. Extorsions per part de grups inversos que volen convertir a Lleida en la capital del turisme sostenible…; amenaces a la família i veure's en el dilema d'haver de triar. A tot això s'haurà d'enfrontar en Marcel Ortí per aconseguir seguir sent el cap de llista del seu partit. Que no faria un pare per un fill? Aquesta és la pregunta del milió, però darrere se n'amaga un altre molt més important: realment tot el que fa o fa pel seu fill o pot més l'ambició?

L'altra tema que té força rellevància és el de la immigració: els obstacles que els subsaharians han de lliurar per tal d'arribar a Europa; el que costa que puguin aconseguir els papers i el re agrupament familiar. Les grans diferencies entre les dues cultures, les diferents maneres d'integrar-se a la ciutat d'acollida, Lleida, que tenen la Fàtima, que s'occidentalitza completament, envers la seva germana Muma que no acaba d'integrar-se… dues maneres d'encarar la vida.

Hi ha quelcom que m'ha cridat força l'atenció i que m'ha arrancat més d'un somriure: al llarg de tota la novel·la ens trobem amb autors, llibres i personatges lleidatans, la majoria d'ells (per no dir tots) vells coneguts d'aquest bloc.

Estructurada amb capítols curts que van alternant les tres històries fins al moment que començaran a convergir amb la interactuació dels tres personatges: Marcel, Patrícia i Fàtima. Un narrador omniscient, la parla pròpia de les terres de Lleida i un llenguatge planer, directe i polit, i uns quants cadàvers són els tres diferencials de la novel·la.

És cert que la part d'intrigues polítiques es menja a les altres parts, és la trama principal de la història, però el cert és que en conjunt queden força compensades, les tres històries, d'acord amb la seva importància.

Quan vaig començar a llegir «Primàries de sang» em vaig assabentar que un dels autors, David Marín, havia sigut el guanyador dels Premis Crims de Tinta d'enguany amb la novel·la «Purgatori», des d'aquí no puc per menys que felicitar-lo per aquest premi.




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada