“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 3 d’octubre de 2019

EN LA SANGRE




Tot i que vaig tenir el privilegi de tenir el llibre a les meves mans molt abans que és publiques, fet que vull agrair a l'editorial, no he volgut pujar aquesta ressenya fins avui que coincideix amb la sortida oficial de la novel·la a la venda.

 La primera novel·la de la Laura Gomara, 'Vienen mal dadas’, em va sorprendre gratament. Era una trama diferent, amb uns personatges força potents, on cal destacar a la protagonista, la Ruth Santana, amb una força i un carisma que em va quedar gravat a la memòria.
I la Laura ho ha tornat a fer, ha tornat a sorprendre'm gratament, i altre cop ho ha fet amb una trama diferent, fresca i innovadora en un gènere on moltes vegades els escriptors pequen de repetitius i estereotipats. La seva protagonista torna a ser una dona, l'Eva Valverde, que es troba a les antípodes de la Ruth Santana.

L'Eva ve d'una família humil, treballadora, del barri de Sants; la seva infància i la seva adolescència han estat marcades per una mare controladora i autoritària contra la que ella ha intentat revelar-se de totes les maneres possibles. Té dues carreres i és una enamorada de la roba i els complements, tot de marques de preus prohibitius i per aconseguir-ho es dedica a robar. És una carterista, una ratera de poca volada que actua al carrer, al metro, tot i que el transport públic no li agrada com a lloc de treball, o als turístics on sap que en traurà profit.
Ja hem dit que té dues carreres, és intel·ligent i té estil, però ella no es conforma amb un treball 'normal', ja que aquest no li permetria porta el ritme de vida al que aspira. A tot això cal sumar-hi que pateix una malaltia crònica i que la medicació sol deixar-la fora de joc durant hores. Malaltia que comparteix amb el seu ex, l'Oleg.
L'Eva Valverde és una ‘femme fatal’, encara que no el prototip que tots coneixen, cosa que agraeixo molt a l'autora, que altre cop em sorprèn.

És la protagonista en primera persona qui porta el pes narratiu, tret d'alguns capítols on ella no és present i el narrador passa a ser una tercera persona omniscient. L'Arc temporal, que ens ve marcat a cada una de les cinc parts del llibre, s'estén des de sis setmanes abans de nadal fins quatre mesos després. L'autora ens fa un retrat prou fidedigne dels nostres temps i ens parla de la precarietat laboral, de les diferències entre classes socials, la dependència de les noves tecnologies: els grups de whatsapp; les màfies dels països de l'est que operen a Barcelona (i per tota Catalunya); la pressió social sobre el cos de la dona (l'Eva és esclava del seu cos quasi sense adonar-se'n); les amistats i rivalitats entre dones…

'En la sangre' és una novel·la diferent, que es llegeix ràpid i amb ganes de seguir coneixent als seus protagonistes, de saber més. Una novel·la negra que ens dona classes magistrals de moda i de marques exclusives, amb la mateixa naturalitat que fa servir per parlar de les bratvas russes ; escrita amb una senzillesa i una espontaneïtat que et captiven. La Laura Gomara ha demostrat només amb dues novel·les que és una de les veus més potents del panorama actual; una autora que sap arriscar i fer coses diferents, que aposta per les protagonistes femenines. Que crea uns personatges potents que arriben al lector. El duet Eva-Oleg són d'aquells personatges que se't queden a la memòria durant molt de temps, uns cabrons de manual als que acabes agafant afecte.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada