“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 14 d’octubre de 2019

L'ÚLTIM AMOR DE LA BABA DÚNIA



Fa relativament pocs mesos que vaig conèixer l'existència de l'editorial Les Hores, des de les hores són tres els llibres seus que he llegit i un altre, espera pacientment el seu torn. Tots ells m'han captivat per les històries que expliquen, però en el cas d'aquest darrer, 'L'últim amor de la Baba Dúnia' m'he enamorat perdudament de la protagonista.

 És la Baba Dúnia en primera persona qui ens anirà parlant i explicant el seu dia a dia. Ella vivia en un petit poblet que va quedar dins la zona d'exclusió de Txernobil. Va ser dels darrers habitants en abandonar-lo i ho va fer més empesa pel seu marit que no pas per pròpia convicció. La Baba Dúnia era infermera i es va quedar a la capital més propera treballant a l'hospital, atenent persones afectades per la radiació. Va ser la primera persona a torna a Txernobo. Torna a casa seva, a la seva terra, per tal de reconstruir la seva vida.
A poc a poc altres veïns s'aniran sumant a la Baba Dúnia, ocupant les cases desertes i abandonades del poble. Si tot va bé tenen electricitat, l'aigua l'han de treure del pou i les fruites i hortalisses de l'hort creixent a l'aixopluc de la radioactivitat. Ha de caminar quasi dues hores per arribar a la parada d'autobús que la porta fins a la capital, passeig que cada cop li costa més de fer.

La Baba Dúnia té dos fills que viuen a l'estranger, el noi als Estats units i la filla, la Irina, és cirurgiana a Alemanya i és la mare de la Laura, l'única neta de la Baba. És conscient que tornant a Txernobo no coneixerà mai a la seva neta més enllà de les fotografies que la Irina li envia i amb qui acabarà cartejant-se. Però la Baba Dúnia no està sola, té a tots els habitants de Txernobo, especialment a la Maria, la seva veïna.
Són gent que va a la seva, que no interfereix en la vida dels altres, i ella sempre està pendent de les necessitats de tots ells, que acaben adoptant-la com la seva líder sense que ella tan sols o pretengui. L'arribada d'un home i la seva filla al poble ho capgirarà tot, posarà a prova la unitat dels seus veïns i el lideratge indiscutible de la Baba Dúnia.

Baba Dúnia és una dona molt més forta del que ella pensa, cínica i enginyosa en la seva manera de fer i de parlar, sense pèls a la llengua i qui no està per gaires romanços. Un personatge encantador que roba el cor al lector des de les primeres línies de la novel·la.
No només ella, és un personatge peculiar i molt ben treballat, tots els habitants de Txernobo ho són. El treball de l'autora, l'Alina Bronsky, en aquest aspecte és immillorable.

Amb un final entendridor que m'ha fet plorar de valent i que ha aconseguit que encara admires més al personatge de la Baba Dúnia, aquesta és una novel·la que ens apropa a una realitat dels nostres dies: hi ha gent que viu a les zones d'exclusió de Txernòbil, la majoria dones grans, com la Baba.

Escrita amb una prosa molt directe, a vegades quasi poètica, l'Alina Bronsky, posa sobre la taula temes tan actuals com la vellesa, la por a les malalties, els prejudicis o el rebuig cap a certes accions que s'escapen del nostre enteniment. La Baba Dúnia és el clar exemple de tot això, ella no vol començar de nou enlloc, no vol marxar de casa seva, del que ell coneix, vol viure a la seva llar fins que arribi la seva hora.

Un llibre que es llegeix en un sospir, té poc més de cent trenta pàgines, però que fa reflexionar i acosta a una realitat moltes vegades, per desinformació, desconeguda. Altament recomanable.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada