“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 30 de setembre del 2019

ASSASSINS VALENCIANS



Fa temps que a la meva bossa sempre hi va un llibre de relats. Normalment conviu amb altes llibres de diferents gèneres i estils, però ell, el llibre de relats, mai hi falta. És el company ideal per les esperes que mai saps si seran més o menys llargues, per les estones curtes, per… De fet pel que vulguis, llegir relats sempre és un plaer. Si a més a més els relats són originals i estan ben escrits, ja és el súmmum del plaer lector.

 Llibres del Delicte porta uns quants volums de la seva col·lecció dedicats a les antologies de relats; cada un d'ells format per autors d'un determinat punt de la nostra geografia i ara els hi ha tocat el torn als assassins valencians, que capitanejats per l'Esperança Camps; ella és la responsable d'aquesta antologia —'la més caòtica de les antòlogues' segons les seves pròpies paraules— i també l'autora del pròleg.

Com sempre, en aquest volum m'he retrobat amb autors que ja coneixia i admirava i he descobert d'altres que m'han captivat amb la seva ploma. És una de les coses que més m'agraden de les antologies: descobrir nous autors.
Com sol passar en aquest tipus de reculls ens trobem amb onze relats ben diferents entre ells, però amb la característica comuna de la negror i de retratar l'actualitat del país valencià amb totes les seves llums i també amb totes les seves ombres.

Els estils i els temes a tractar són tan diferents com els seus autors. Així hi poden trobar relats amb un toc d'humor negre; revenges per un tros de terra, de fanecada; denúncia social com pot ser el tema de l'homofòbia o del paper de la dona en segons quins camps…; especulació urbanística; tripijocs polítics; el bulling i les seves conseqüències, lligat a la presència dels joves a les xarxes socials… Hi ha un parell de relats que ens faran pensar en personatges reals molt present a la memòria col·lectiva i que van tenir un paper destacat a la política consistorial de València…

En resum, un recull on, onze plomes valencianes actuals, ens posen de manifest que si els valencians volen assassinar, saben com fer-ho i com fer-nos passar una estona del més entretinguda.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada