AMOR

Vaig conèixer l'editorial Les Hores a la Fira Indilletres de la Bisbal d'Empordà, gràcies a una amiga que em va parlar, precisament, d'aquest llibre. No és cap secret que la literatura nòrdica m'agrada força i que Noruega és un país que em té el cor robat; així que podia fer davant una autora nòrdica i un llibre ambientat al nord del país escandinau? Llegir-lo, sens dubte.

Sort que el llibre és curt, cent vint-i-cinc pàgines. Sort. Perquè la sensació d'angoixa que s'apodera del lector des de les primeres planes és quasi asfixiant.

Hanne Ørstavik situa l'acció al nord del país, en un petit poblet on Vibeke i el seu fill Jon s'acaben de traslladar. L'acció transcorre durant una tarda nit —la vigília de l'aniversari del nen, complirà nou anys i el seu gran desig és tenir un tren Marca Märklin —. Temps suficient per mostrar-nos la relació entre la Vibeke, mare soltera, i el seu fill.

Servint-se d'un narrador equiscien anirem saltant de la ment de la Vibeke a la d'en Jon quasi en el mateix paràgraf, els salts no és només de personatge, sinó també d'escenari, ja que ella és a la fira ambulant que visita la població on viuen i ell ha sortit a vendre els números de la loteria i primer és a casa d'un veí, després a casa d'una nena de la seva escola i més tard caminarà camí cap a casa. Aquest salt de personatge i escenari fan que de vegades el lector necessiti unes quantes línies per situar-se, res greu ni que faci perdre el fill de la història.

I és, precisament, per la utilització d'aquest tipus de narrador, que ens farà entrar en els pensaments dels dos protagonistes, com l'autora aconsegueix que el lector senti una angoixa creixent pensant: ' i ara, que passarà?'

La Vibeke i en Jon estan físicament molt a prop, viuen a la mateixa casa i es mouen per la mateixa població, però els seus mons estan a anys llum l'un de l'altre. Ella estima a en Jon, a mi no m'ha quedat cap dubte, però ho fa a la seva manera i el nen, ara per ara no és el més primordial a la seva vida. La Vibeke busca agradar a la feina i, sobretot, ser estimada per un home; mentre que en Jon només es deleix pel pastís d'aniversari que pensa que la mare li està fent. Ell pensa en ella constantment, pateix per si és a casa i l'espera, per si li ha passat quelcom dolent… Ella viu en el seu món.

I tot embolcallat en una atmosfera freda, molt freda, on la neu i la foscor són els elements principals, un paisatge solitari i feresta. Aquest clima inhòspit és l'altre gran protagonista de la història. Una atmosfera que l'autora dibuixa perfectament a grans pinzellades, i que ens fa arribar a sentir el mateix fred que tenen els personatges.

Ørstavik ens parla d'amor, com bé indica el títol del llibre; de relacions familiars complexes; de solitud, d'incomunicació i d'abandó. Sentiments força punyents copsats en molt poques pàgines i un curt espai de temps. L'autora juga d'una manera brutal amb les emocions del lector, creant un final colpidor per previsible.

«Amor» és una novel·la dura de llegir, que tot i ser curta no ens permet una lectura ràpida, que ens va encongint l'estómac i ens fa mal a mesura que ens endinsem en les seves pàgines.

No us diré que és una gran novel·la, ni tan sols que sigui una obra mestra com diu la contraportada, però sí que és una bona lectura, un llibre ben escrit que mereix ser llegit. I no cal ni dir que subscric, amb lleugers canvis (té per cafè i xocolata per cigarretes) la frase que acompanya la foto.