“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 31 d’octubre del 2019

EL TALLER DE NINES





'El taller de nines' és el debut literari de l'Elizabeth Macneal que l'editorial Amsterdam ens presenta amb una traducció fantàstica d'en Xavier Zambrano.

 Ambientada a mitjans del segle XIX, ens presenta una història que ens parla d'amor, obsessió i passió, a parts iguals, a Londres durant a Gran Exposició del 1850.  Escrita amb un estil  molt fosc, gòtic, ens presenta una trama sinistre que es divideix en tres parts de capítols no gaire llargs que ens aniran explicant el dia a dia dels personatges principals.

L'Elizabeth Macneal ha recreat una atmosfera gòtica, força fosca e inquietant, mostrant-nos les llums i, especialment, les ombres de Londres, l'esplendor i la decadència de la capital anglesa. 
A la vegada que ha creat uns personatges meravellosos — tots ells amb marcats trets diquensians— plens d’ombres i amb algun toc de llum,  que  ens mostraran el millor i el pitjor de l'ésser humà.
L'Iris Whittle, que té una deformitat a la clavícula, és el personatge en el qual pivota tota la història, l'eix central de la trama. Ella i la seva germana bessona, la Rose — amb la pell marcada per la verola— treballen a l'Empori de nines de la senyora Slater —addicta al làudan —, on pinten i vesteixen les nines. L'Iris sempre ha volgut ser artista i a les nits, d'amagat de tothom, pràctica la pintura. En una trobada amb en Louis Frost, membre de la Germandat Prerafaelita, se li presenta l'oportunitat d'abandonar l'Empori i perseguir el seu somni. Tant la seva germana com la seva família la repudiaran pel camí que ha escollit, força allunyat de la rectitud i el servilisme que d'ella s'esperava.
A l'altre cantó tenim a en Silas Reed —obsessiu, fosc i menyspreable—, un taxidermista que vol obrir el seu museu de curiositats; un home solitari que s'obsessionarà amb l'Iris perquè la noia li recorda a un amor de la seva joventut. Amb aquest personatge l'autora ens retrata a un verdader psicòpata, un misogin que no reconeix la violència que exerceix sobre les dones com un crim.
I en mig dels dos i fent d'enllaç trobem a l'Albie, un xavalet murri —orfe de pares que viu en una xabola amb la seva germana que exerceix la prostitució— que es dedica a fer encàrrecs tant per en Silas com per l'Empori de nines.
Els tres personatges principals estan acompanyats per un repartiment de secundaris que inclou artistes, prostitutes i inclús a un uombat, la mascota d'en Louis, anomenat Ginebra. Tots ells són personatges amb una identitat pròpia i es fan creïbles a ulls del lector

L'autora té una prosa rica en matisos i detalls, un llenguatge acurat que ens mostra la vida a Londres durant la construcció del Palau de Cristall que és el contrapunt a les tavernes, els bordells i els carrerons foscos i pestilents on transcorre gran part de la trama; és com un petit oasi en mig de la immundícia.
Escriure sobre art plàstic no és fàcil, però l'autora, que barreja artistes reals amb ficticis, ens parla sobre ells i el seu treball d'una manera tant suggerent que aconsegueix que el lector visualitzi la paleta de colors vius, les pinzellades a la tela i que capti cada un dels petits detalls que conformen les pintures.

Si hi ha quelcom que m'ha agradat és el punt feminista que respira tota la novel·la. Servint-se de l'Iris, condicionada pel fet de ser dona, de qui s'espera que actuï d'una determinada manera i no es surti del guió que per a ella han escrit; que veu el seu talent menyspreat per part dels artistes masculins que només la veuen com un objecte. També amb el retrat que fa de les prostitutes que moltes vegades, per no dir sempre, són tractades com objectes d'un sol ús o la visió que en Silas té del que ha de ser una relació.

Una lectura molt recomanable per tots els amants de la novel·la històrica, també pels amants del thriller i per tot aquell que vulgui passar una molt bona estona.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada