“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 12 de setembre de 2019

LA NOIA QUE ES VA CAPBUSSAR ENDINS EL COR DEL MÓN




Hi ha llibres que et criden tan bon punt els veus i això és el que em va passar amb aquesta novel·la quan el seu editor me la va oferir. Només pel fet que era una recomanació seva, és algú a qui admiro per la feina que fa, que fan tot l'equip editorial, ja me l'hagués quedat, però reconec que la portada em va captivar. Aquesta criatura amb un peix a la mà que mira a terra, és una imatge tan dolça que no et pot deixar indiferent.

 Sabina Berman situa la seva trama en un petit poble mexicà, Matzatlán, on arribarà l'Isabelle per tal d'heretat l'empresa familiar: Atunes Consuelo. Quan Isabelle arriba a la casa familiar desconeix que a més del negoci hereta un ésser humà. Una criatura asocial, esparracada i que no sap parlar: la Karen.
La Karen, tot i tenir ja cinc anys, viu al soterrani de la casa, no ha conegut l'afecte de les persones i es menja la sorra de la platja. Isabelle intueix que la nena és la seva neboda i pren com a missió civilitzar-la. Tasca gens fàcil i és que Karen és una nena autista, tremendament intel·ligent per a unes coses i molt però que molt maldestre per a altres. I és que com molt bé diu la seva tieta, la Karen té capacitats diferents que poden portar-la a l'èxit més espectacular amb la mateixa facilitat que al fracàs més estrepitós.

Reconec que em vaig enamorar de la Karen tan bon punt la vaig conèixer. És ella qui, en primera persona, ens anirà desgranant la història de la seva vida, sempre íntimament lligada a la de les tonyines. La Karen aprendrà les habilitats bàsiques per desenvolupar-se en un món predeterminat per uns altres. Estudiarà Zoologia i arribarà a ser l'empresària més important de la pesca de tonyina. Ens mostrarà les seves dificultats per entaular relacions amb les altres persones, per percebre el món com ho fa la resta de mortals. Tot i que li costa reconeixes com una humana, bussejarà entre els peixos del mar i els humans que l'envolten per comprendre el seu lloc al món
La Karen es convertirà en una dona profunda, interessant i plena de vida, que aportarà un gra de sorra a l'estandarditzada forma que tenim de veure les coses. Perquè el ser discapacitat no implica no ser capaç de fer coses, de complir somnis, de deixar una empremta en el món. I això és quelcom que tan ella com la seva tieta tenen molt clar. La Karen és capaç de fer tot el que es proposi, només que al seu ritme i a la seva manera, que no té per què ser la nostra.

Sabina Barman té una prosa senzilla i àgil, directe i de vegades quasi poètica que reflecteix a la perfecció la manera de ser de la Karen.

«La noia que va bussejar dins el cor del món» és una història entranyable, d'aquestes que es queden amb tu i vols que t'acompanyin, perquè són especials, perquè marquen, perquè t'arriba a l'ànima. Poder si que hi ha fragments sobre la pesca de les tonyines que poden fer-se un xic pesats, però paga la pena llegir-los per tal de gaudir del llibre.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada