Reconec que quan vaig començar la lectura d'aquesta novel·la,
anava avisada sobre la seva duresa. Tot i l'avís, he de dir que ha estat una de
les lectures més difícils que he fet el darrer any.
L'autor trasllada al lector fins a una presó subterrània de
la ciutat d'Istanbul: allà els presos són terriblement torturats en
llargues sessions que poden ocupar més d'un jorn. En una de les cel·les hi
conviuen quatre homes que tot i les terribles condicions es neguen a perdre
l'esperança. Els quatre protagonistes s'expliquen històries on només hi ha una
norma: ha de succeir a Istanbul. També relaten parts de la
seva vida anterior a l'empresonament, no gaires, no és qüestió de donar massa
pistes a ningú i imaginen escenes que protagonitzen ells, tots quatre junts, en
llibertat. És la manera que tenen d'aïllar-se del seu macabre present.
L'arc temporal s'allarga deu dies, durant cada jornada un
dels presos pren la paraula i serà el nostre narrador. A les històries i
retalls de la seva vida que abans esmentava, s'hi suma el relat d'allò que
viuen aquell dia: a qui vindran a buscar per ser interrogat? Com i quan tornarà
a la cel·la? Els sorolls que escolten a través dels murs, les passes dels
guàrdies, la visió de la cel·la del davant i la seva comunicació amb la noia
que hi ha tancada… Sönmez no
escatima en detalls en les seves descripcions, que tant es poden retratar la
bellesa de la ciutat que s'estén per sobre d'ells, com la crueltat de les
tortures a les quals són sotmesos. La seva prosa tampoc escatima en recursos
estilístics ni literaris, fent, inclús, servir l'humor per descriure la pitjor
de les tragèdies.
Tota la novel·la és un cant d'amor a la ciutat, a Istanbul,
que es converteix en un vell pergamí recobert a parts iguals pels somnis i la
desesperació d'aquests quatre homes: l'estudiant Dermitay, el
Doctor, el Baber Kamo i l'oncle Küheylan. Quatre persones
sense cap vincle d'unió que no sigui el dels pocs metres de la cel·la on estan
empresonats; sense més unió que la de la seva desgracia.
Una novel·la coral, amb quatre veus que acaben donant tot el
protagonisme a la ciutat d'Istanbul que acaba sent el
personatge central sobre el qual pivoten totes les històries que els personers
expliquen. Llums i ombres d'una de les ciutats més importants de Turquia.
Una lectura dura, que obliga a fer pauses per pair el que
estem llegint; una història que commou al lector pels brins d'esperança que hi
troba, per l'harmonia de les històries que expliquen aconseguint il·luminar la
foscor més absoluta i el desesper més ferri.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada