Després d'haver escrit i publicat diversos relats, Mari Carmen Sinti, ens presenta «Sudor
frío» la seva primera novel·la. He llegit que en algunes ressenyes i la
mateixa escriptora en una entrevista l'etiqueten com a 'Domèstic Noir' i no crec
que vagin gaire desencaminats, tot i que jo segueixo fugint d'etiquetes.
Després d'un primer capítol inquietant, escrit en tercera
persona, on se'ns narra com droguen i segresten a una noia que ha sortit de
festa, entren de ple en la història, narrada en primeríssima persona per la
protagonista, Berta, a qui la seva veïna Leo li confessa que és maltractada
per en Carlos, el seu marit, i aquesta confessió la fa el dia abans de
desaparèixer misteriosament. Berta incapaç de mirar cap a un
altre costat sabent del sofriment de Leo, involucrarà a la seva amiga Clara
en la seva cerca. Les dues amigues es ficaran en tota mena d'embolics per
intentar trobar a Leo, descobrint que la seva desaparició forma part de quelcom
més gros i sòrdid.
La relació d'amistat intima que existeix entre la Berta
i la Clara donarà pas a tot un seguit d'escenes divertides i
delirants que posen el contrapunt a una història amb un rere fons força fosc: la violència de gènere i la tracta de
blanques. Aquesta unió entre les dues dones farà que a l'hora d'investigar
la desaparició de Leo —d'una forma completament amateur, cap d'elles té formació
per fer-ho— l'una per l'altre siguin capaces d'enfrontar-se i superar qualsevol
escull que se'ls hi presenti: no dubtaran a entrar a cases alienes per tal d'aconseguir
qualsevol pista que les posi sobre el camí a seguir.
L'autora sap mantenir la tensió narrativa en tot moment. Fa
servir un llenguatge directe, senzill, sense estridències i amb descripcions
molt fotogràfiques. Diàlegs versemblants que aporten dinamisme i frescor a la
trama. Els personatges molt ben perfilats i treballats.
Hi ha escenes que m'han sobrat perquè alentien
innecessàriament l'acció o perquè lluny d'aportar dades importants l'únic que
feien era omplir pàgines. I algunes, inclús, pequen de repetitives.
M'ha encantat la part musical que acompanya tot el llibre,
des dels fragments de cançons que encapçalen tots els capítols fins a la
cultura musical de la Berta. També el fet de veure molts
dels trets de l'autora en Berta, entre ells aquesta passió per la música.
Una primera novel·la més que recomanable.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada